L'estació de servei 'El Rebollet d'Oliva', oberta l'any 1962, ha sigut reconeguda com un dels edificis d'Arquitectura Moderna més importants d'Espanya.
Així ho acredita la Placa Docomom integrant així el catàleg Docomomo Ibérico, que la distingeix com un dels exemples d'edificis moderns millor conservats.
'El Rebollet' ha estat seleccionat pel Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i el Col·legi Territorial d'Arquitectes de València amb motiu de la celebració de la Setmana de l'Arquitectura, organitzada al voltant del Dia Internacional de l'Arquitectura 2023, que serà el pròxim 2 d'octubre, i que enguany vol reconéixer especialment l'arquitectura per a comunitats resilients.
L'estació del servei 'El Rebollet' va estar dissenyada per l'arquitecte Juan de Haro Piñar i es va inaugurar el 8 de setembre (dia de la Mare de Déu del Rebollet, patrona d'Oliva) de 1962.
La catedràtica en Arquitectura, Carmen Jordá Such, defineix des de la Fundación Docomomo Ibérico l'estació d'Oliva: “Obra que presenta originalitat i una certa exhibició de lleugeresa, en correspondència amb la tècnica triada per a resoldre els seus dos tipus de cobertes laminars de formigó armat que, alhora, ofereixen la imatge característica d'aquesta estació de servei. Per a la zona administrativa i comercial –en part ja modificada– es van emprar uns paraboloides hiperbòlics que bé es podrien emparentar amb la producció de Félix Candela, mentre que els assortidors de gasolina es protegeixen sota unes marquesines que són estructures fungiformes -tal vegada de genealogia wrightiana- les diferents altures de la qual creen un dinàmic paisatge al costat de la carretera, actuant de cridaner reclam per a un programa complementari i que consistia en un negoci de venda de vehicles. En conjunt es tracta d'unes formes que, encara que hui ens resulten peculiars, eren funcionalment adequades, econòmicament avantatjoses i, a més, fàcils de construir. Les geometries reglades i les corbes van aconseguir una enorme popularitat gràcies a la gran acceptació internacional que van tindre en l'arquitectura dels anys cinquanta i seixanta”.