L’Ajuntament de Montesa dedicarà part dels recursos procedents de la Diputació de València a escometre tasques de consolidació i rehabilitació del seu Castell, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat a la fortalesa i fer d’aquest enclavament un lloc més visitable que permeta dinamitzar l’atractiu patrimonial, arquitectònic i històric de que disposa aquest municipi.
En concret, la intenció del consistori és “disposar d’un pla director que ens permeta escometre una rehabilitació progressiva del castell en diferents fases”, ha explicat l’alcaldessa del municipi, Analia Juan. Uns treballs que se centraran “no tant en aconseguir una restauració completa de la fortalesa, sinó que s’orientaran a consolidar les seues restes i rehabilitar tots aquells elements que permeten fer-la més visitable, transitable i accessible, per tal de posar en valor aquest recurs patrimonial i històric de que disposa la localitat de Montesa, i que aquest estiga al servei de tots els veïns i visitants”.
La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha visitat recentment el Castell de Montesa, acompanyada per l’alcaldessa i la resta de membres de la corporació municipal. La vicepresidenta s’ha mostrat convençuda de que “les primeres actuacions d’aquest ambiciós projecte de recuperació del patrimoni arquitectònic prompte seran una realitat”, alhora que ha manifestat que la rehabilitació i consolidació de la fortalesa “afavorirà l’arribada de visitants al municipi, a més de posar en valor tot el conjunt patrimonial històric, cultural i artístic que atresora la localitat de Montesa”.
Les restes d’aquesta fortalesa d’estil gòtic, situada al cim del turó que domina la vila, es troben estretament relacionades amb l’Orde militar exclusivament valenciana de Santa Maria de Montesa, que ocupà aquesta fortificació –anteriorment islàmica–, sent la seua casa mare i funcionant com a convent, on els monjos de l’orde seguien la regla de Sant Benet. Una fortificació, considerada una de les més segures del Regne de València, que junt amb el Castell de Xàtiva i la torre de guaita de Moixent formava part d’un entramat defensiu molt més ampli que tenia com a principal funció el control del que hui es coneix com la comarca de la Costera.
El castell va patir un terratrèmol el 1748 que va provocar l’enderrocament de gran part de la fortalesa i posteriors sismes van provocar el seu abandonament, fins que les restes van ser declarades monument arquitectònic-artístic en 1926.