Tensió sobre la participació de la carrossa de la reina i dames de Vila-real en el Pregó de Magdalena de Castelló

La carrossa de la reina i dames de Vila-real no participarà en el Pregó de la Magdalena de Castelló de 2024. Així s'ha informat des de l'Ajuntament de la capital de la Plana Baixa que ha assegurat que la situació ha provocat un “profund malestar”, fet que qualifica de “veto”.

La regidora de Festes de Vila-real, Miriam Caravaca, ha denunciat la situació després d'intentar contactar, en reiterades ocasions i sense obtindre resposta, amb la seua homòloga castellonenca, Noelia Selma, per a tractar de buscar una solució des de la lleialtat entre municipis.

“Evidentment, no podem dir-li a la Junta de Festes i l'Ajuntament de Castelló com ha d'organitzar el seu Pregó, però ens sorprén que una col·laboració històrica com és la participació de la reina i dames de Vila-real en el Pregó amb carrossa pròpia es fulmine de manera unilateral sense ni tan sols dignar-se a agafar el telèfon, quan ens consta que altres municipis de la província sí que tindran carrossa amb les seues festes. No m'agradaria pensar que aquest greuge innecessari i gratuït a la nostra reina i dames i, per extensió, a les nostres festes i a tota la ciutadania de Vila-real, té a veure amb el canvi de govern en el consistori castellonenc”, denuncia Caravaca, qui apunta a “altres exemples recents de deslleialtat institucional del Partit Popular”, en al·lusió al desmantellament de la Direcció Territorial d'Innovació “per a portar-la a Castelló, centralitzant-lo tot de nou com si els altres pobles de la província no existírem”. “Però la província de Castelló és molt més que la seua capital”, adverteix.

La regidora recorda que Vila-real ha participat de manera històrica en el Pregó amb una representació de les seues festes en carrossa pròpia, a excepció d'una ocasió. Malgrat aquesta tradició històrica, en aquesta edició, l'organització ha comunicat a la Junta de Festes de Vila-real la decisió de reduir la participació vila-realenca en el Pregó a la presència de la reina en la carrossa comarcal. “Però encara més, perquè en la comunicació que ens han traslladat, sense més explicacions, releguen a les nostres dames a participar en la desfilada separades de la seua reina i a peu”, denuncia la regidora, qui apunta al fet que altres festes de la província sí que mantindran la seua carrossa pròpia. “No posem en qüestió que altres localitats puguen tindre en el Pregó la seua carrossa, al contrari. Però, per això mateix, és incomprensible que a Vila-real se'ns negue -tenint en compte a més que no suposa cap cost per a Castelló-, si no és per qüestions que res tenen a veure amb la festa i completament allunyades de la relació de germanor que es pressuposa entre municipis veïns. Les festes de Vila-real tenen una identitat pròpia i una rellevància que justifiquen, per elles mateixa, la seua singularitat en el Pregó amb carrossa pròpia. No fer-ho així és un greuge per a la nostra reina i dames que no podem consentir”, lamenta.

“Nosaltres hem acudit sempre, per respecte a les tradicions; no obstant això, Castelló no acudeix a la nostra ciutat, amb 52.000 habitants, quan els convidem, com fem habitualment i continuarem fent. Les dues úniques grans ciutats de la nostra província hauríem de tractar-nos amb respecte, perquè la nostra ciutadania no coneix fronteres: anem i venim a treballar, a fer esport, a veure a amics i participar en actes i esdeveniments entre una i una altra ciutat, separades per tan sols set quilòmetres. Per cert, amb una vergonya de comunicacions històrica a través del pont del Millars”, argumenta Caravaca. “Sembla que estem tornant als temps de l'exercici absurd de la capitalitat per part dels seus governants, des de la més absoluta falta de respecte”, denuncia. Per aquest motiu, la regidora exigeix a l'alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, que rectifique i reconsidere la seua decisió, perquè la carrossa de les festes de Vila-real puga estar en el Pregó, “com ha estat sempre”. “Un símbol de la relació entre festes i municipis germans que hem de treballar per a reforçar en lloc de trencar”, conclou.