“Recuperar els seus cossos, la inhumació, ens permet acabar aquell relat i el pacte de l’oblit”. Per als familiars dels represaliats que estan en la fossa 21 de Paterna (València), les faenes d’exhumació i inhumació posterior impliquen començar a reparar un relat de terror, silenci, oblit; una taca en la vida dels seus avantpassats que es va originar amb un colp d’estat, es va expandir durant la guerra i s’ha mantingut fins hui.
La recuperació dels cossos que arranca dimecres en el cementeri municipal suposa “redignificar” les víctimes, “netejar la part de les seues vides que els seus botxins van intentar embrutar”, amb les condemnes en judicis militars i l’execució posterior, sembrant la sospita en els seus plançons i parents. “Hui és un dia que ens permet tancar ferides”, expressen Inma Bernat i Pilar Taberner, caps de l’associació de familiars, que ja està cinc anys en el procés de cerca dels descendents dels represaliats i de documentació per a poder reconstruir les seues vides.
Els treballs de recerca apunten que en la fossa 21 hi ha enterrats 76 cossos, tres dels quals de dones. Carmen Martínez Fortea, Bàrbara Morella Ribes i Francisca Ballester Nogueras van ser tres veïnes de Catarroja afiliades a la CNT, vinculació que les va convertir en les tres primeres afusellades en el paredón de Paterna en la postguerra. “Em negue a usar el terme vençuts”, afig Taberner, que considera que l’homenatge transforma una cosa com la mort en agraïment. “Podem tancar les ferides nosaltres pels que ja no estan”, apunta.
Després d’un lustre en què s’ha dut a terme un procés detectivesc, l’Associació de Familiars de Persones Afusellades en la fossa 21 del cementeri de Paterna ha aconseguit localitzar bona part dels consanguinis dels represaliats, un procés fonamental per a confrontar les mostres d’ADN. Les faenes d’aquest nínxol són les primeres que finança la Conselleria de Memòria Democràtica en aquest municipi valencià, on s’ha treballat en altres fosses amb fons de la Diputació de València sota la direcció de Rosa Pérez Garijo, que ara ocupa la conselleria.
“Estem retornant la dignitat, no de les víctimes, que mai la van perdre; amb cada exhumació i cada vegada que donem unes restes als seus familiars anem retornant una mica de dignitat al nostre país”, ha assegurat Pérez Garijo en l’inici de les faenes d’exhumació, per a qui aquesta actuació directa de la Generalitat és “un pas més en el camí de la justícia i la reparació per a les víctimes i les seues famílies”. Una vegada concloguen les faenes, enguany l’actuació de Qualitat Democràtica es completarà amb l’obertura de la fossa 126 del mateix cementeri, la més nombrosa documentada en tot el territori valencià, on es calcula que hi ha enterrades 238 víctimes.