Compromís pregunta al Govern si els 8.000 metres de sòl públic immatriculats a Xàtiva s’inclouen en la negociació amb el Vaticà

El grup parlamentari de Compromís-Sumar pregunta al Govern si pensa mitjançar entre l’Església catòlica i l’Ajuntament de Xàtiva per la immatriculació de 8.000 metres quadrats que la parròquia es va autoadjudicar. El diputat Alberto Ibáñez ha registrat una sèrie d’iniciatives per a saber l’interés de l’executiu central a “recuperar els béns usurpats”, entre els quals figura la parcel·la que envolta l’ermita de Sant Josep i el mirador Bellveret, dos espais emblemàtics del municipi.

L’Ajuntament de Xàtiva ha iniciat els tràmits per a demandar l’Església i recuperar els 8.000 metres quadrats de sòl públic que l’abat responsable el 2004 va inscriure com a terrenys eclesiàstics. Una part de la superfície es lloga a un restaurant, mentre que de la manutenció de la resta s’encarrega el consistori, governat pel PSOE. Es considera que l’actuació de l’abat de Xàtiva el 2004, Arturo Climent Bonafé, no va ser conforme a la legalitat i els terrenys eren del poble i no de l’Església.

En la pregunta parlamentària, la coalició insisteix a saber si aquestes parcel·les formen part de la llista dels béns immatriculats i si s’abordaran en la reunió entre el Govern d’Espanya i l’Església catòlica. Així mateix, interpel·la l’executiu sobre una possible llei per a “afavorir la recuperació dels béns usurpats per part de l’Església catòlica al patrimoni públic”.

Les immatriculacions tenen validesa gràcies a una llei del Govern de José María Aznar, que amb la seua majoria absoluta va validar aquest espoli del patrimoni públic fet des del franquisme. En el cas de Xàtiva, la ubicació dels terrenys resulta clau per a poder comercialitzar la terrassa per la qual el restaurant paga un lloguer. Els ingressos per una activitat que es desenvolupa ocupant sòl que hauria de ser públic van a parar a la Seu de Xàtiva en compte del municipi.