El 8 de març passat, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, el Govern valencià va obrir el període de participació pública per a la nova Llei d’igualtat. El departament que dirigeix Mónica Oltra treballa aquesta legislatura en un projecte legislatiu que renove els principis marcats en l’última norma, que data del 2003 i, encara que s’ha anat actualitzant per adaptar-se al marc estatal i els convenis europeus, requereix un nou marc per afrontar problemes contemporanis com la feminització de la pobresa. El 80% dels salaris bruts anuals per davall de 12.000 euros són de dones, recordava la vicepresidenta en la presentació de la campanya del 8M.
La idea que manegen des d’Igualtat és fer una primera prospecció per mesurar les demandes ciutadanes abans de plasmar-les en un esborrany i iniciar el camí legislatiu ordinari. Dos mesos després d’obrir-se el primer període de participació ciutadana –encara ha de passar per les associacions i les organitzacions feministes i altres fòrums de debat abans de convertir-se en un esborrany–, el Consell ha començat a recollir les aportacions, amb les mesures de conciliació i corresponsabilitat, bretxa salarial i coeducació com a temes principals. S’hi sumen el llenguatge inclusiu, els treballs de conscienciació i formació, l’ecofeminisme i els plans d’igualtat.
Encara que la vicepresidència no ha plasmat un esborrany per no condicionar les aportacions, la norma, com va avançar elDiario.es, sí que té uns eixos definits. El primer és la redistribució i la igualtat d’oportunitats; amb reconeixement de les faenes de cures i la lluita contra la bretxa salarial. En aquest sentit, es preveu incorporar incentius a empreses que vagen en la mateixa direcció de la norma. El segon eix serà el reconeixement dels drets, amb temes com la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques i amb la formació en igualtat a les aules. El tercer eix serà el de millora en la paritat i la representativitat de les dones en les institucions i en la vida pública; mentre que el quart versarà sobre les polítiques vinculades a les noves masculinitats, la corresponsabilitat i la conciliació. Bona part de les persones que hi han fet aportacions consideren necessari que la llei, al contrari que la del 2003, incorpore mecanismes sancionadors o mesures coercitives per garantir-ne l’aplicació.
Alliberar les dones de la ‘càrrega’ de les cures i incorporar els homes a la corresponsabilitat és un altre dels temes més demanats juntament amb l’educació. Aquest engloba des de la part purament curricular fins a l’educació afectivosexual adaptada a les diferents etapes dels menors. Es reclama la creació d’una comissió sobre dones i ciència per a assessorar i desenvolupar polítiques públiques en l’àmbit de l’educació superior, l’acadèmia i la investigació amb perspectiva de gènere, a més de polítiques públiques de discriminació positiva que incentiven la contractació de dones en el sector privat. Algunes propostes insisteixen a abordar la vulnerabilitat específica de les famílies monoparentals femenines, que lideren els rànquings de pobresa.
El Consell també recull les propostes de l’anomenat feminisme interseccional, una visió que té en compte les diferents violències que sumen en les persones. Així doncs, es proposa incorporar les necessitats específiques de les dones immigrants a la Comunitat Valenciana, independentment de la seua situació administrativa, i tindre-les en compte en els programes i els projectes orientats per a la millora de les condicions de vida, tant des de la perspectiva de renda, edat, salut i violències.
En línia amb la corresponsabilitat, les anomenades noves masculinitats centren l’atenció de part de les aportacions. Les reflexions aborden la necessitat de treballar la perspectiva de gènere amb els homes, amb fórmules alternatives a la masculinitat patriarcal i violenta, així com el consum de prostitució, les cures, la paternitat i altres dimensions. Les propostes incideixen en la necessitat de fomentar la corresponsabilitat dels homes en la faena de casa i de cura i la generalització de l’ètica i pràctica de la cura.
La norma incorporarà les conclusions de la comissió d’usos del temps amb perspectiva de gènere, una comissió d’estudi parlamentària que explora aportacions que milloren la conciliació de la vida familiar, laboral i de cures. Segons va explicar la diputada de Compromís Nathalie Torres en acabar les compareixences, s’han abordat consideracions com la jornada laboral de 32 hores, els horaris comercials, les dificultats de conciliació, els horaris escolars, la incidència dels usos horaris sobre la salut de les persones, especialment de la infància, i quin és el fus horari més beneficiós.