Un Consell catastròfic

LEER ESTE TEXTO EN CATALÁN
La investigació de la jutgessa revela que en la Generalitat ningú no va saber fer res
És difícil fer-ho pitjor que el Govern de Mazón en l'emergència de la DANA
Els governs del PP tenen una mala relació amb les tragèdies col·lectives que ja forma part de la seua reputació. Recordem l'enfonsament del Prestige al novembre de 2002 davant de les costes gallegues, l'accident del Iak-42 el 26 de maig de 2003 a Turquia en què van morir 62 militars, els atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid que van causar 191 morts o l'accident del metro de València el 3 de juliol de 2006 amb 43 morts. A aquesta llista negra hi cal sumar ara les inundacions causades per la DANA a València el 29 d'octubre del 2024 que han deixat 228 morts. Més enllà de la fatalitat, en totes s'hi dóna un component que ha passat a formar part de l'ADN del partit: la negació, el tancament de files extrem, fins al punt de tergiversar la veritat i mentir per refutar qualsevol culpa.
La declaració de Salomé Pradas davant la jutgessa de Catarroja que investiga les morts de la DANA va ser una esbalaïdora, i penosa, mostra d'una tradició partidària tristament arrelada en la identitat de la dreta espanyola. L'exconsellera de Justícia i Interior, titular de les competències de protecció civil en el moment del desastre i “comandament únic” per fer-hi front, va reconèixer entre llàgrimes que ho ignorava tot sobre Emergències, però va tindre prou coratge per sobreposar-se al seu comprensible estat d'ànim i repetir la maniobra habitual de derivar les responsabilitats cap a tècnics i adversaris polítics, mentre protegia amb una fidelitat tan fèrria com poc encomiable el seu cap de files, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.
Refugiat en la condició d'aforat, Mazón, que és qui va posar en el càrrec una senyora que no sabia res d'Emergències, és la incògnita majúscula d'una jornada en què ningú de la Generalitat Valenciana va saber fer res per afrontar la tragèdia, si no amb l'efectivitat exigible a una societat avançada, almenys amb la dignitat d'un govern responsable legal de la protecció dels ciutadans degut a la seua proximitat i als mitjans disponibles. La mateixa Pradas, en aportar la llista de les trucades telefòniques d'aquell 29 d'octubre, validada per un notari, ha contribuït potser sense voler a accentuar l'escandalosa desaparició del president en les hores crítiques.
On era i què va fer Mazón quan no responia a les telefonades de la seua consellera d'Emergències en un dia en què estava declarada l'alerta roja per la DANA? Perquè el cap del Govern valencià va estar il·localitzable per a Pradas en la DANA amb el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) paralitzat i l'alerta sense enviar. La incomprensible inacció de la consellera (la delegada del Govern, Pilar Bernabé, va declarar davant la jutgessa que la va avisar d'un desaparegut vuit hores abans que s'enviara l'alerta) al llarg d'una vesprada de què només se sap que Mazón va estar dinant amb la periodista Maribel Vilaplana i les seues reiterades trucades al president configuren una escena de malson, en què una no gosava enviar l'alerta massiva a la població i l'altre no en feia cas. O sí? Perquè l'equip de Mazón ha sostingut amb un èmfasi minvant que va estar puntualment informat del que passava amb la DANA.
Com ha escrit Sergi Pitarch, la periodista Vilaplana “és l'única testimoni que pot aclarir on estava el president de la Generalitat la vesprada del 29 d'octubre entre les 14.45 i passades les 20.00, quan no va estar on havia d'estar” i, sense tindre cap responsabilitat en el que va passar, apel·la a la seua consciència la necessitat de les víctimes de conèixer la veritat.
Queda en l'aire, per ara, la incògnita de si Mazón va intervindre d'alguna manera en les decisions que no es van prendre o que es van endarrerir aquella tràgica jornada, atès que resulta versemblant conjecturar que Pradas va tindre instruccions de no adoptar cap mesura per traslladar l'alerta als ciutadans sense el permís del cap d'un Consell en què, tal com ha explicat Raquel Ejerique, “es van necessitar molts indignes gestors d'allò públic, moltes decisions ineptes que ixen ara a la llum en forma de picabaralles i de salve's qui puga” perquè tot acabara malament.
En aquest sentit, les declaracions que el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, del PP, va fer al programa Salvados, de La Sexta, en què va assegurar que ell i la consellera d'Interior van parlar amb el president de la Generalitat sobre el missatge d'alerta que es va enviar a les 20.11 hores, podrien complicar el futur judicial de Mazón si les manté davant de la jutgessa, fet ben poc clar ateses les matisacions que s'ha afanyat a formular.
Una catàstrofe és, per definició, “un succés que produeix gran destrucció o dany”. Però també “una persona o cosa que defrauda absolutament les expectatives que suscitava”. El que presideix Mazón és un Consell catastròfic en el doble sentit que recull el diccionari.
La versió en valencià d'elDiario.es
La versió en valencià d'elDiario.es inclou les notícies relacionades amb la investigació sobre les morts a conseqüència de la DANA, així com altres informacions de caràcter polític, social o cultural. La pots llegir ací.
També pots seguir-nos en Telegram, en Bluesky, Instagram, Tik-tok o el canal de Whatsapp.
0