“Aquest judici és eminentment tecnicoartístic”, ha dit la presidenta del tribunal que jutja la peça 2 del cas IVAM en la sessió de dijous. La declaració més comprometedora per als acusats (l’exdirectora del museu Consuelo Císcar, el seu exgendre i directiu Juan Carlos Lledó i l’hereu de l’escultor Gerardo Rueda) ha sigut la del conservador Ramón Escrivá. El testimoni ha confirmat que l’obra de Rueda adquirida per l’IVAM era “una còpia”.
“Em semblava bastant estrany que una obra feta amb ferralla tinguera una clonació, a la meua manera de veure va en contra de l’esperit de l’artista”, ha dit. Escrivá va ser l’encarregat de fer els esbrinaments pertinents sobre l’obra donada al museu i es va posar en contacte amb José Luis Rueda, hereu de l’artista, en una conversa no del tot cordial. “Em va explicar que era una prova d’autor, que s’havia fet un doble d’aquesta obra; nosaltres havíem de reflectir en la fitxa de catalogació la data post mortem. Aquesta idea no li va semblar bé a Rueda, vam tindre una mica de discussió”, ha rememorat.
El conservador, que ha insistit que sempre va pensar que l’obra era original, intentava que en la fitxa de catalogació figurara la data de la fosa post mortem de l’obra. “Ell s’hi va negar, jo no entenia per què es negava a fer una cosa que em sembla de transparència. El que no em sembla normal és que s’intente ocultar aquesta informació en tant que fer una obra post mortem és legal”, ha afirmat.
En la vista han declarat uns quants agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) de la Policia Nacional encarregats de la investigació durant la fase d’instrucció. Les defenses han intentat atacar l’autor d’un dels informes principals del sumari qüestionant la seua formació, però l’agent ha rebatut fil per randa les qüestions que plantejaven els lletrats. “Ho expliquem bé en l’informe, com a Udef no avaluem la quantificació de l’obra ni l’originalitat, analitzem contractacions amb administracions públiques des del punt de vista econòmic”, ha dit l’agent.
Joan Llinares: “Era molt greu”
El director de l’Agència Valenciana Antifrau (AVA), Joan Llinares, encarregat de portar a la Fiscalia Anticorrupció les presumptes irregularitats en el museu durant l’etapa de Císcar, ha comparegut com a testimoni. A primera hora del matí, quan el tribunal feia recompte dels testimonis que esperaven per declarar, la defensa de José Luis Rueda ha insinuat davant el tribunal que Llinares no estava present perquè romania en l’entrada de la Ciutat de la Justícia parlant amb la premsa, cosa que l’al·ludit ha negat.
El peculiar tarannà de José Luis Rueda també ha ocasionat una breu topada durant un recés, quasi imperceptible a la sala, entre l’hereu de l’artista i el lletrat de Císcar. Davant la insistència de Rueda perquè l’advocat de l’exdirectora del museu plantejara unes preguntes determinades, el lletrat li ha dit que no era cap cosa de “competència seua”; durant la breu escena Consuelo Císcar posava cara de circumstàncies.
Joan Llinares ha recordat que les conclusions de l’informe de la Intervenció de la Generalitat Valenciana que destapa presumptes irregularitats en l’IVAM eren “molt greus”. “Per la gravetat dels fets era recomanable comunicar-ho a la Fiscalia”, ha dit. El director d’Antifrau ha recordat que les adquisicions de les obres de Rueda es pagaven amb diners públics. “La responsabilitat que recau sobre el titular de l’Administració és que ha de posar en marxa un procediment econòmic en què els fons públics del museu s’han de lliurar en direcció a un particular”, ha declarat Llinares.
“Que no hi haja posicionament per part dels tècnics i, en concret, reflectit en la paraula del que és el conservador en cap o responsable de l’àrea tecnicoartística, que no hi haja un posicionament o expressió informada i documental, significaria que l’obra està adquirint-se amb falta del rigor degut en la manera de gestionar museus públics, podria conduir a situacions no desitjables”, ha afirmat el director de l’AVA, que a més compta amb una llarga experiència en matèria de gestió museística. Així doncs, “en els contractes d’adquisició s’ha d’indicar si l’obra emana de l’autor o no i, si hi ha una incidència que en qüestiona l’autoria, s’ha d’indicar”, ha afegit.
El marmessor acomiadat i dolgut
La declaració més llastimosa ha sigut la del crític d’art Alfonso de la Torre, col·laborador de Gerardo Rueda fins a la seua defunció el 1996. L’home va ser designat marmessor de l’herència de Rueda, l’hereu de la qual era el seu fill adoptat, i despatxat un dia després de signar el quadern particional. El testimoni s’ha referit a una “situació d’incompatibilitat” amb José Luis Rueda que va provocar que “la cosa més afortunada” fora que “cadascú tirara pel seu camí”.
De la Torre, un dels especialistes més grans en l’obra de Gerardo Rueda, ha lamentat que l’hereu “va posar com a condició a l’IVAM” que en cap moment fora comissari d’una exposició de l’artista. “Conec els meus drets constitucionals i el dret al treball és un dels essencials”, ha assenyalat. També ha demanat “en un pla més moral que legal” que l’autor d’aquesta clàusula es disculpara. La tensió amb l’hereu de Rueda, que ha romàs impertèrrit, es palpava a la sala. “Aquesta clàusula és una autèntica medalla d’honor en la meua carrera”, ha rematat finalment Alfonso de la Torre.