La ‘conspiranoia’ entra en el cas DANA: Rubén Gisbert exerceix d’advocat després del seu acomiadament del programa d’Iker Jiménez

Rubén Gisbert, el youtuber convertit en un dels rostres de la ‘conspiranoia’ de la DANA i acomiadat pel programa d’Iker Jiménez després d’embrutar-se a posta de fang abans d’una connexió en directe en plena catàstrofe, exerceix d’advocat d’una de les acusacions particulars en la causa que investiga la titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja. El lletrat, conegut (entre altres polèmiques) per colar-se de nit a gravar un vídeo en una residència de persones majors a Albal, localitat afectada per la barrancada, va confirmar a aquest diari que havia assumit la representació jurídica d’una de les parts personades en el procediment, com a acusació particular. Gisbert va accedir el passat 11 d’abril a la Ciutat de la Justícia de València amb una mica de retard respecte de l’hora a què estava citada a declarar l’exconsellera Salomé Pradas. A l’eixida, es va parar per a mantindre una xarrada breu amb Cake Minuesa, que preparava un vídeo per a un diari digital en què qüestionava la pretesa politització de les associacions de víctimes que protestaven coincidint amb la reaparició pública de Pradas i de l’exsecretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, els dos investigats en la causa. 

El mateix dia, Gisbert va emetre un vídeo en directe en el seu canal de Youtube sobre les declaracions de l’exconsellera i d’Argüeso davant la jutgessa instructora. El youtuber, oriünd de Catarroja, assegura que representa gratuïtament els seus clients, familiars de víctimes de la DANA. 

A pesar que havia mantingut un perfil més aïna baix en el marc de la instrucció, dilluns va adquirir un cert protagonisme en la sala després de sol·licitar a la magistrada verbalment la imputació de la delegada del Govern, la socialista Pilar Bernabé, que declarava com a testimoni. Ho va fer immediatament després de la seua ronda de preguntes a Bernabé i dirigint-se directament a la magistrada. No obstant això, la jutgessa instructora li va contestar que, en tot cas, ho demanara per escrit, segons informen fonts consultades per aquest diari. 

Rubén Gisbert, fundador el 2020 de la Junta Democràtica d’Espanya, està censat en el Col·legi d’Advocats de València des de fa un lustre i també figura com a treballador autònom, a títol d’empresari individual, en matèria d’“activitats de producció cinematogràfica i de vídeo”. La seua última producció audiovisual més destacada va acabar amb el seu acomiadament fulminant com a col·laborador del programa Horizonte, dirigit per Iker Jiménez, després de ser enxampat embrutant-se de fang per a una connexió en directe. 

El youtuber va reconéixer l’error i es va justificar argumentant que, prèviament a l’escena qüestionada, havia gravat un fals directe per al programa i que necessitava que els seus pantalons aparegueren amb el mateix nivell de fang en la connexió següent (ja en autèntic directe). 

Iker Jiménez, molt afectat, va dir posteriorment en un vídeo penjat en xarxes socials que l’actuació de Gisbert va ser “menyspreable”, encara que va postil·lar que el seu col·laborador també havia dut a terme “una faena encomiable” en relació amb la DANA, contant als espectadors “coses increïbles” sobre la tragèdia. 

Beatriz Talegón, una altra coneguda contertuliana del programa, també va criticar Rubén Gisbert en solidaritat amb el presentador d’Horizonte. “He vist el vídeo de Gisbert. Se m’ha regirat l’estómac i m’han saltat les llàgrimes”, va afirmar dolguda. 

Les faules de la DANA

No obstant això, el currículum de Gisbert inclou altres actuacions en relació amb la DANA encara més polèmiques. L’endemà de la catàstrofe, es va colar en una residència de persones majors d’Albal i va gravar alguns usuaris sense el seu consentiment. També va insinuar que els ancians estaven abandonats i desatesos, una afirmació desmentida de pla per l’Ajuntament d’Albal. L’alcalde de la localitat, el popular José Miguel Ferris, va assegurar en el programa Conspiranoicos de La Sexta que el consistori estudiava accions legals contra Gisbert. 

A més, el youtuber també va tractar de colar una mort posterior a la DANA, sense relació amb les inundacions, com si fora el cadàver d’una víctima de la riuada que les autoritats pretesament pretenien ocultar “20 dies després de la tragèdia”. 

La narrativa que les autoritats haurien ocultat morts de la DANA, completament desficaciada, sembla haver calat també en una altra de les acusacions personades en les diligències que instrueix la jutgessa de Catarroja. 

Una “investigació minuciosa”

L’associació Liberum, nascuda al caliu de la pandèmia de la Covid-19, va qüestionar el 10 d’abril passat les dades sobre les morts de la DANA i va assegurar que alguns certificats de defunció de les 228 víctimes no porten la “data real” de la defunció. 

En una altra compareixença anterior davant els mitjans de comunicació, el 26 de març passat a la Ciutat de la Justícia de València, el lletrat de l’associació, Alexis Aneas, va dir que l’entitat havia emprés una “investigació minuciosa” sobre les defuncions. 

“Hem de ser molt prudents en les nostres manifestacions, però des de l’associació estem molt de prop investigant el contingut dels certificats de defunció, el contingut de la naturalesa d’aquestes defuncions segons aquests certificats, la data dels certificats de defunció, si es relacionen amb el 29 d’octubre o no, inclusivament estem fent un treball d’investigació sobre la data que figura en algunes làpides”, va manifestar l’advocat.

Aquest diari va preguntar al lletrat sobre les proves (o els indicis) que manejava l’associació sobre la pretesa manipulació dels certificats de defunció. Aneas va contestar: “Deixem-ho ací”. 

L'associació, d'altra banda, va anunciar aquest dilluns que demanarà la imputació de la delegada del Govern després de la seua declaració com a testimoni en la causa.

Liberum, segons va anunciar fa poc en el seu canal de Telegram, passa pel “moment més crític de la seua història” i s’enfronta al pagament de costes judicials per un import de 40.000 euros. En un altre missatge, el mateix canal indicava que es devia a “errors de l’anterior equip jurídic”, que “va actuar sense coordinació i va presentar una quantitat ingent de recursos fallits a les Balears”.