Consuelo Císcar, la corrupció de la cultura amb el PP de Camps i Zaplana

Cultura de la corrupció o corrupció de la cultura... Consuelo Císcar, exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) nomenada en el seu moment per Eduardo Zaplana, ha sigut condemnada per prevaricació administrativa i malversació per haver utilitzat fons públics del museu per a promocionar l’obra del seu fill Rafael Blasco Císcar (Rablaci) per tot el món, tal com va avançar elDiario.es dissabte passat. A pesar que la Fiscalia sol·licitava inicialment una pena de presó de dotze anys per a Císcar, l’exdirectora de l’IVAM ha sigut condemnada a any i mig de presó –una pena que ha quedat suspesa i condicionada al fet que no delinquisca en el termini de dos anys i al fet que abone la quantitat imposada en concepte de responsabilitat civil pendent–, i a dos anys i sis mesos d’inhabilitació per a ocupació o càrrec públic a la Comunitat Valenciana.

No és aquesta l’única causa judicial que té oberta l’exresponsable del museu valencià. Císcar també ha sigut processada per haver gastat 3,4 milions d’euros de diners públics de l’IVAM en quasi un centenar d’obres que pretesament eren de Gerardo Rueda, l’escultor de capçalera de José María Aznar. Juntament amb 40 creacions autèntiques, es van adquirir més de mig centenar de reproduccions fetes després de la mort de l’artista en una actuació que va servir per a enriquir “il·lícitament” el fill de l’escultor, José Luis Rueda, també encausat. Les acusacions demanen per a Císcar penes entre 6 i 12 anys de presó, a més d’enfrontar-se a una indemnització milionària. El judici se celebra la pròxima tardor, a partir del 2 de novembre.

Consuelo Císcar, germana de l’exsecretari d’Organització del PSOE Ciprià Císcar i dona de l’exdirigent popular Rafael Blasco, condemnat pel desviament de fons que havien d’haver sigut destinats a ajudes al Tercer Món quan era conseller de Cooperació amb Francisco Camps, va ser l’aposta del president de la Generalitat Valenciana llavors, Eduardo Zaplana, per a la Direcció General de Museus, Promoció Cultural i Patrimoni. Posteriorment, va ser nomenada secretària autonòmica de Cultura fins que, amb l’arribada de Francisco Camps al Govern valencià, va ser designada responsable de l’emblema de la cultura valenciana, L’Institut Valencià d’Art Modern, càrrec que va ocupar entre el 2004 i el 2014, quan va ser rellevada del càrrec pel llavors president, el popular Alberto Fabra.

La gestió de Císcar al capdavant de l’IVAM es va caracteritzar pels excessos i les irregularitats. Al juny del 2015, ja amb Ximo Puig al capdavant de l’executiu autonòmic, un informe de la Intervenció General de la Generalitat sobre la gestió del museu entre els anys 2009 i 2013 va reflectir diferències de fins al 1.520% entre el preu d’adquisició de les obres d’art i el valor real de mercat.

Aquesta més que qüestionable direcció que l’ha portada a estar immersa en dues causes judicials, una de les quals amb sentència ferma en què ha reconegut les pràctiques que se li imputaven. Així doncs, Rablaci (a qui no se li ha imputat cap delicte) i les seues obres van recórrer tres continents amb càrrec als fons públics del museu valencià, protagonitzant exposicions en països com Portugal, Singapur, la Xina, el Japó, Cuba, Guatemala, l’Argentina, la República Dominicana... uns viatges que, segons les investigacions policials, també va gaudir Rafael Blasco. La segona, per l’adquisició d’obres falses de Gerardo Rueda, la portarà a asseure’s de nou en el banc dels acusats en els pròxims mesos.

Blasco-Císcar, un clan amb gran patrimoni

La família de Rafael Blasco i Consuelo Císcar ha amassat en els últims temps, en què tots dos han estat molt pròxims al poder pel fet d’ocupar alts càrrecs en els diferents governs del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, un patrimoni immens: 51 propietats, tal com va revelar fa uns mesos un documental de la televisió pública valenciana À Punt sobre la trama de corrupció presumptament liderada per l’exconseller.

Aquest més de mig centenar de propietats, la majoria béns immobles situats a les províncies de València o Castelló, haurien sigut fruit d’adquisicions, herències o donacions.