La consulta pel valencià de Mazón penalitza l’abstenció: si no hi vas votar, no tries la llengua en què estudiarà el teu fill

La setmana passada finalitzava la consulta a mares i pares d’alumnes d’Infantil (segon i tercer), Primària i Secundària (primer, segon i tercer) sobre la llengua base que preferien per als seus fills i filles a partir del pròxim curs: castellà o valencià. Al voltant de 340.000 de les més de 570.000 famílies que estaven cridades a votar van participar en la consulta, un 58%; i, encara que per un marge estret, el valencià es va imposar (50,53%-49,47%) i serà majoritari en col·legis i instituts el pròxim curs –ací pots veure què s’ha votat en cada centre i en cada municipi.

A partir del pròxim mes de setembre, “pràcticament el cent per cent” dels que han participat en el referèndum veuran els seus fills escolaritzats en la llengua escollida, sempre que el centre en què cursen els seus estudis tinga dues línies o més per curs. Hi ha uns 200 col·legis valencians que només tenen una línia, i en aquests casos continua existint la incògnita de saber què passara amb els alumnes que es decanten per l’opció minoritària; uns dubtes que no s’aclariran fins que no es publique l’arranjament escolar per al pròxim curs. Tal com va detallar el director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, “entre el 98 i el 99% dels alumnes es matricularan en la llengua que han seleccionat les seues mares i pares, com s’esdevé amb el procés d’admissió”.

En els casos en què no passe això, la conselleria ha assegurat que estudiarà “cas per cas”, durà a terme un “ajust fi” i, si cal, “es farà un esforç” en forma de contractació de personal docent per a atendre les famílies que han participat en la consulta.

En l’ordre, publicada el 2 de febrer passat, es deixa aquesta responsabilitat en mans de l’escola o l’institut: “Quan en aplicació de l’ordre d’adscripció de l’alumnat a cada llengua base s’esgoten les vacants en una, o bé no n’hi haja oferta, l’alumnat s’adscriurà inicialment a llocs escolars corresponents a l’altra llengua base”. No obstant això, puntualitza que els centres, “en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, podran organitzar els recursos humans addicionals de què disposen en la seua plantilla per a desdoblar determinades àrees i matèries, a fi de tendir al fet que tot l’alumnat puga cursar els seus ensenyaments en la llengua base escollida pels seus representants legals”.

Els que no ho tindran tan fàcil seran els fills de mares i pares que van optar per l’abstenció i no van participar en el referèndum. Aquestes famílies es veuran ‘penalitzades’, ja que la llengua base no la triaran elles, sinó que se’ls assignarà pel centre en què estiguen matriculats els estudiants en funció de les necessitats i les ràtios, tal com va reconéixer Martínez. És a dir, en el cas dels col·legis o els instituts en què haja guanyat de manera àmplia una opció i hi haja dues classes, els fills dels ‘abstencionistes’ seran assignats majoritàriament a l’opció amb menys suports per a compensar el nombre d’alumnes a les aules.

El text publicat pel departament que dirigeix José Antonio Rovira relata que l’alumnat “els representants legals del qual no hagen participat en la consulta, els vots de la qual no s’hagueren tingut en compte per haver expressat els representants legals una preferència per llengües base diferents, o que hagueren incorregut en falsedat o falta d’acreditació de les circumstàncies al·legades per a determinar l’ordre de prelació, s’adscriurà d’ofici a una llengua base o l’altra per part del centre docent, en virtut de la seua autonomia, en el moment de configurar els diferents grups d’alumnat”. En aquesta adscripció es ponderarà com a primer criteri “les possibilitats organitzatives del centre”. Posteriorment, es tindran en compte les preferències dels representants legals de l’alumne i, en cas de desacord entre els progenitors, la continuïtat en la mateixa llengua base.

Redacció ambigua que genera incertesa

Des de la Confederació de Ampas Gonzalo Anaya, Rubén Pachecho lamenta que l'ordre de la Conselleria d'Educació sobre la consulta de la llengua base genera gran incertesa entre les famílies per una redacció ambigua: “En cap cas s'explicita d'on ix la voluntat dels qui no han votat. Com se sap?”. L'organització ha rebut des de la setmana passada multitud de consultes de mares i pares, “perquè la gent no sap què passarà el pròxim curs”.

Per això, sospiten que es pot generar encara més conflicte si en aquests casos s'exigeix l'escolarització en una determinada llengua: “Ja veurem quina és la interpretació de la conselleria, que ja ha fet interpretacions sobre la marxa de la seua pròpia llei i de l'ordre”. “Veient com han funcionat fins a la data, sense respectar una mínima seguretat jurídica, ens temem que puga canviar el criteri”, relata Pacheco.