L’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València ha iniciat el primer programa a nivell estatal de cria en captivitat del repicatalons iberoriental, una espècie en perill d’extinció. L’acció, a partir de poblacions silvestres compatibles genèticament de Parc Natural s’Albufera de Mallorca, compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears.
Una de les línies d’acció que contempla el projecte de conservació “ex situ” del repicatalons iberoriental (Emberiza schoeniclus witherbyi) és la creació i posada en marxa del primer programa de cria en captivitat a nivell estatal per aconseguir individus nascuts en captivitat amb els quals dur a terme el reforç poblacional i la reintroducció en diferents aiguamolls de la Xarxa Natura 2000, en els més òptims de la Comunitat Valenciana.
Des dels resultats de l’últim cens nacional del repicatalons dut a terme per la Societat Espanyola d’Ornitologia en 2015, al PN s’Albufera de Mallorca ha passat a ser el segon aiguamoll amb major presència de parelles de la subespècie iberioriental a tot el territori espanyol. S’hi va capturar i traslladar amb èxit quatre individus joves, dues femelles i dos mascles.
Batejats com Prax, Lola, Iván i Ana, “es troben adaptats amb total èxit a les noves instal·lacions de cria”, explica Joan S. Monrós, professor de Departament d’Ecologia i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. “En aquest lloc passaran l’època de nidificació amb la finalitat que la naturalesa seguisca el seu curs i ens permeta aconseguir una nova generació d’escrivans palustres iberorientals en perfectes condicions per ser reintroduïts en els seus hàbitats naturals i, així reforçar la reduïda mida poblacional d’aquesta subespècie en els aiguamolls de la Comunitat Valenciana”, continua el responsable del projecte.
El projecte de conservació “ex situ” del repicatalons palustre iberoriental començà al final de l’any 2020 amb la coordinació i col·laboració entre la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana i la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears.
L’equip investigador està format per set científics i gestors especialistes en la conservació d’aquesta espècie, en la cria en captivitat o en la comunicació a la ciutadania de la informació del projecte. Tres pertanyen a l’ICBiBE de la Universitat de València i un a la Universitat Politècnica de València. Joan S. Monrós, investigador principal del projecte, treballa des de 2006 en la conservació del repicatalons iberoriental. Dos són gestors de fauna, especialitzats en la cria en captivitat d’espècies d’aus silvestres i Maria Antón és gestora de xarxes socials d’aquest projecte i tècnica de comunicació audiovisual i divulgació.
Nova edició del projecte 'Emys'
El pròxim 2 de juny arranca una nova edició del projecte 'Emys', una iniciativa de ciència ciutadana d’Acció Ecologista-Agró que es va posar en marxa l’any 2010 amb el repte d’estudiar, conservar i recuperar poblacions de tortugues autòctones. Concretament, de tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) i de tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) en marjals, rius i barrancs del territori valencià. El primer espai natural on es realitzarà este voluntariat mediambiental en 2021 serà al Tancat de la Pipa, l’àrea de reserva del parc natural de l’Albufera de València on va nàixer el projecte 'Emys'.
Del 2 a l’11 de juny, tindran lloc cinc jornades de voluntariat mediambiental per al seguiment de la població de tortugues autòctones del Tancat de la Pipa, àrea de reserva de l’Albufera que pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i està sota la custòdia del territori d’AE-Agró i SEO/BirdLife.
En 2021, a causa de la COVID-19, el projecte 'Emys' no va poder recórrer els barrancs, rius i marjals valencianes. “Malgrat això, realitzàrem l'estudi i seguiment de poblacions a 10 espais naturals diferents, on aconseguim censar 35 tortugues autòctones: 15 tortugues d'estany europees i 20 tortugues d'aigua ibèriques”, apunten des d'Agró.