LEER ESTE TEXTO EN CATALÁN
El Ministeri de Cultura feia pública aquesta setmana una llista amb unes 5.000 obres confiscades pel franquisme. Les unitats de la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts desenvolupen una investigació sobre les confiscacions de documents i béns culturals que van tindre lloc durant la Guerra Civil i la postguerra, “es tracta d’un treball d’enorme magnitud, tant pel volum de béns i documentació que es custodien, com per la dispersió de la informació”.
En total s’han identificat fons en nou museus de titularitat estatal, entre els quals el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí, on s’han localitzat 162 peces. Però també el Museu Nacional d’Escultura (Valladolid), el Museu Nacional d’Arts Decoratives, el Museu Nacional del Romanticisme, el Museu Arqueològic Nacional, el Museu d’Amèrica, el Museu del Vestit Centre d’Investigació del Patrimoni Etnològic, el Museu Nacional d’Antropologia i el Museu Sorolla, tots a Madrid.
Al resultat d’aquesta auditoria, se suma l’elaboració d’un catàleg digital per a permetre a la ciutadania la consulta lliure. Per a fer-ho, i com a part del treball de recerca, està procedint-se a la catalogació completa dels fons identificats, així com a la digitalització dels documents relacionats amb els processos de confiscació, per a facilitar-ne l’accés a través de plataformes digitals.
La majoria de les peces localitzades en el museu valencià són del segle XIX, però també se n’han detectat algunes del començament del segle XX i dels segles XVI, XVII i XVII. Es tracta de joies (medalles, medallons, penjolls, cadenes, fermalls, anells...), dibuixos, estampes i altres objectes com: mancerines, medallons, rellotges, càntirs, plats, safates, gerres, teteres, bols, cendrers, sucreres, escalfetes, pitxers, bomboneres, fruiters, copes, coberts, tallapapers, etc.
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, explicava que els que troben en aquest catàleg alguna cosa propietat seua podran reclamar-ne la devolució davant el ministeri, que estudiarà “cas per cas” per a tornar-ho. “Volem oferir un espai privilegiat a la ciutadania per a continuar coneixent la veritat de la nostra història”, explicava el titular de Cultura, que insistia en la voluntat de “tornar tots els béns que puguen ser identificats pels amos legítims”.
Aquests treballs d’estudi i investigació per part dels arxius i els museus estatals sobre aquestes col·leccions i fons documentals són continus i donen compliment al que s’estableix en Llei de memòria democràtica publicada recentment.
Fons confiscats i depositats en museus estatals
A partir de l’auditoria feta pel Ministeri de Cultura, s’han pogut identificar obres i objectes confiscats que no es van retornr durant la dictadura franquista i van acabar depositats en els actuals museus estatals, gestionats per la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts.
Fins al moment s’han identificat més de 5.000 peces procedents de confiscacions fetes principalment per la Junta del Tresor Artístic per a la seua protecció durant els anys de la Guerra Civil. La catalogació correcta ha sigut possible gràcies al treball d’acarament de documentació procedent de diferents arxius estatals, els arxius dels museus mateixos i l’arxiu de la guerra custodiat en l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya.
Les peces identificades corresponen a una gran varietat de tipologies: pintures, escultures i béns arqueològics, però també objectes com ara vaixelles, cobertors, mantons, ventalls, joies, peces de roba o ornaments litúrgics. El catàleg digital dels béns identificats, encara en procés, inclou fotografies dels béns i recull les fonts documentals que expliquen el seu depòsit.
Procedències identificades
Molt poques vegades, explica el Ministeri de Cultura, la documentació existent ha permés identificar la procedència dels béns. Fins al moment aquestes són les procedències documentades:
Pedro Rico. La Junta del Tresor Artístic es va fer càrrec dels béns de qui va ser el primer alcalde republicà de Madrid. Mort en l’exili a França mai va poder reclamar la devolució dels seus béns.
José Weissberger. Acusat de maçoneria, els béns d’aquest col·leccionista i marxant d’art van ser confiscats pel Tribunal de Responsabilitats franquista. Després de l’absolució dels càrrecs en els anys 40, les obres se li van tornar, no obstant això, no íntegrament.
Carlos Heiss. La col·lecció de béns arqueològics composta per peces d’èpoques diverses, fonamentalment de la segona edat del ferro de Carlos Heiss va ser depositada en el Museu Arqueològic Nacional pel Servei de Recuperació del Patrimoni Artístic Nacional.
Col·lecció Fernán Núñez (Manuel Falcó y Álvarez de Toledo, V duc de Fernán Núñez).
Col·legi dels Irlandesos. Col·legi situat al carrer Humilladero de Madrid i desaparegut durant la Guerra Civil.
Oratori del lOlivar. Església situada a Madrid i destruïda el 1936.
Universitat d’Alcalá de Henares. El sepulcre del cardenal Cisneros i la reixa que el protegia es van posar a cobert per a evitar més deterioracions de les causades per l’incendi que hi hagué el 1936. El sepulcre va ser restaurat i reinstal·lat, el 1960, en la capella de Sant Ildefons. Els elements de la reixa es custodien en el Museu Arqueològic Nacional.
Ajuntament de Brihuega. El maig del 1938 l’alcalde de Brihuega (Guadalajara) va entregar a la Junta del Tresor Artístic obres procedents d’esglésies de la localitat. El 1940 es va produir la devolució dels béns, llevat d’aquestes peces que es custodien en el Museu Arqueològic Nacional.
Col·lecció Medinaceli. La col·lecció dels ducs de Medinaceli és confiscada durant la Guerra Civil i distribuïda en diferents depòsits. En la devolució de les peces feta l’agost del 1939 no es fa al·lusió a dues escultures que encara es conserven en el Museu Arqueològic Nacional.
Alguns dels arxius estatals van actuar, en aquest moment, com a depòsits dels béns i la documentació confiscada per a salvaguardar-la durant la Guerra Civil. És el cas de l’Arxiu Històric Nacional, que encara guarda documentació confiscada durant aquesta època que mai es va reclamar.
Per part seua, el Centre Documental de la Memòria Històrica custòdia arxius en el seu moment confiscats per la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents.