“Havíem sigut víctimes de la història, del record que com a assots pegava i pegava instal·lant el dolor en les entranyes, dels fantasmes que continuaven pul·lulant, buscant escletxes per on apuntar-se”. Així acaba Ángela Nzambi un dels seus relats recopilats en Biyaare (Estrela), la seua segona obra publicada, que aborda la diàspora africana des del vessant polític, incorporant-hi la perspectiva feminista, migratòria, històrica i identitària. La col·lecció de relats forma part de la trajectòria que ha valgut a aquesta activista pels drets de les persones refugiades a rebre el premi literari Guerra Junqueiro de Lusofonia, un guardó emmarcat en el Festival Internacional de Literatura de Freixo, que se celebra des del 2017 a Freixo de Espada à Cinta, Portugal, en memòria de l’escriptor lusità.
Nzambi va rebre el guardó literari el 2021, sorpresa perquè es reconeguera “una persona de la diàspora”, però veu en això voluntat de reduir la bretxa entre les persones equatoguineanes que viuen dins i fora del país. “Les relacions en el món lusòfon són diferents de l’hispànic, cosa que tenim pendent de millorar”, apunta. La cerimònia va haver de retardar-se fins a la setmana passada per les restriccions derivades de la pandèmia. El premi literari té entre els seus objectius ser un espai de construcció d’una ciutadania global dins de la comunitat de països de parla portuguesa.
Originària de Guinea Equatorial, Nzambi ja viu trenta anys a València, on va estudiar ciències empresarials i ha dedicat l’última dècada de la seua vida a treballar en el camp de la cooperació i els drets humans. L’escriptora, que va arrancar la seua trajectòria el 2012, és també la número 10 de Compromís-Sumar per València, un compromís que assumeix per lluitar per “un país plural i divers”.
En la lluita pels drets humans i el reconeixement dels drets de les persones refugiades impacten les polítiques de justícia social, però també les de canvi climàtic i inclusió. “Ja fa temps que denunciem les conseqüències del canvi climàtic com a causes dels desplaçaments forçats; jo mateixa he presentat diverses obres de l’escriptor i company, Miguel Pajares, en què aborda el tema, com ara Refugiados climáticos. Un gran reto del siglo XXI o Bla-bla-bla. El mito del capitalismo ecológico”, apunta l’autora.
“El racisme i la xenofòbia impregnen la nostra societat, sense que es tinguen raons per a sustentar-los, és irracional, però amb conseqüències nefastes com les anomenades Tragèdia del Tarajal i la Massacre de Melilla, les morts a la Mediterràni,a l’existència de Centres d’Internament d’Estrangers o l’exposició que es fa dels MENA, que continuen sent menors”, denuncia la candidata. “En la proposta de Sumar estan incloses totes les persones, es tracta de millorar les condicions de vida de totes, sobretot de les més vulnerables”, a través de la millora de les condicions laborals, habitatge, alimentació, sanitat, ciutats habitables, temps per a l’oci, destaca. “És com entenc la missió de la política i de les persones que l’exerceixen. És important que anem a votar amb esperança”, conclou.