Un estudi realitzat pels professors Juan Antonio Rodríguez, Enric Sigalat i Ricard Calvo, de les àrees de Treball Social, Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, ha analitzat la problemàtica de la despoblació en les comarques de la Serrania del Túria i el Racó d’Ademús. Planten un decàleg de mesures en què el gènere i l’edat dels pobladors i les pobladores és clau.
La investigació ha elaborat un diagnòstic sobre els principals problemes, reptes i potencialitats d’aquestes dues comarques de l’interior de la Comunitat Valenciana. En línies generals agafar la comarca com a eix de referència, establir un pla estratègic d’actuació i millorar les infraestructures per atraure les dones i aquelles persones més joves són algunes de les propostes dels investigadors.
L’investigador Juan Rodríguez del Pino destaca: “a pesar d’estar en una regió que resulta un pol d’atracció econòmica (Comunitat Valenciana), observem que són territoris masculinitzats i envellits que han de ser reconvertits en espais atractius i resultar atraients a parelles joves. En aquest sentit, elements com el gènere i l’edat resulten factors a tenir en compte de cara a les mesures que cal adoptar per al futur d’aquestes zones”.
Els professors conclouen en el seu article publicat a Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales la importància de dotar d’una visió comarcal les estratègies de conjunt, que respecten les seues singularitats i les iniciatives nasquen al territori i compten amb suport extern. A més, la millora de les infraestructures –des de connexió a Internet, a les carreteres o el subministrament elèctric– podria pal·liar moltes de les bretxes que pateixen aquests territoris i la seua població.
En aquest sentit, la millora de l’esperit innovador permetria que els que millor coneixen el territori puguen emprendre negocis i les seues activitats milloren la situació econòmica de les comarques sense esperar que les entitats públiques ho facen. A més, les col·laboracions publicoprivades permetrien que les iniciatives no hagueren de dependre sempre del sector públic i en cas de nàixer del sector públic puguen comptar amb capital privat.
Perquè tots aquests canvis es puguen sostindre i finançar en el temps i puguen ser projectes de futur, cal l’elaboració d’un pla estratègic d’actuació a mitjà i llarg termini. Per a això cal que aquests territoris, a més de comptar amb el corresponent finançament, puguen convertir-se en llocs atractius per a les dones i els més joves ja que en ells resideix el futur d’aquests territoris.
Metodologia
El disseny metodològic ha constat de l’anàlisi de fonts estadístiques d’organismes i entitats públiques –com l’INE, l’IVE o LABORA–, i la realització d’entrevistes en profunditat amb els actors sociolaborals implicats en el territori (del món de la política, l’empresariat, sindical i tècnic). Una vegada realitzades les etapes anteriors, es van crear sengles grups de treball en els territoris per analitzar i reflexionar sobre les seues realitats, de què van formar part alguns dels actors sociolaborals que l’havien fet en les entrevistes anteriors, i en què van participar, a més, entitats locals i la ciutadania.