Ni protocol de prevenció de suïcidis o del tràfic, ni assistència psicològica o psiquiàtrica. Una visita de tècnics del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura del Defensor del Poble al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Sapadors, a València, ha aflorat greus mancances dos anys després del suïcidi en una cel·la d’aïllament de Marouane Abouobaida, un immigrant marroquí de 23 anys.
La huitena visita de l’organisme al CIE de València, centrada en la comprovació del tracte a les persones privades de llibertat, es va produir el 18 de novembre de 2021 i les seues conclusions i resolucions emeses s’han sabut ara. Així doncs, l’equip multidisciplinari, format per dos tècnics i el director del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, una psicòloga i un metge forense, va detectar que no hi ha un protocol de prevenció de suïcidis “pròpiament dit” ni una “valoració específica de l’estat de salut mental o afectació emocional per l’internament en el CIE”, segons diu la fitxa de seguiment de la visita.
“Tampoc es valora el risc suïcida, ni tan sols la història clínica té un apartat per a l’exploració psicopatològica”, afig. A més, el Defensor del Poble lamenta la manca d’assistència psicològica o psiquiàtrica als interns, que sovint tenen un historial de “consum de substàncies tòxiques”.
L’equip del Defensor del Poble es va entrevistar amb interns, membres de la Creu Roja, personal de Clínica Madrid (l’empresa externa que presta l’assistència mèdica), i amb el director del CIE. “Hi ha una falta d’activitats i desocupació que genera una pressió mental important”, assenyala l’organisme que presideix Ángel Gabilondo. A aquesta falta d’activitats se suma la “sensació de parèntesi” en la vida dels interns durant dos mesos (període màxim d’internament) que “desencadena emocions de ràbia, frustració o apatia”.
De les entrevistes individualitzades amb interns (42 persones en total en el moment de la visita), el Defensor del Poble assenyala que alguns van manifestar que no van ser avisats amb temps del seu trasllat –almenys 24 hores d’antelació–, que se’ls van estrényer massa els grillons durant el viatge i que “els van pegar colps en diferents moments del seu trasllat”.
A més, l’organisme va detectar que no hi ha un llibre d’incidents o de queixes ni protocol de tramitació de denúncies per pretesos maltractaments. Els tècnics del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura també troben a faltar l’“emplenament adequat” del registre d’entrades i eixides dels interns i de sol·licituds d’assistència mèdica. Tampoc hi ha en el CIE un document “que reculla sistematitzades les normes de funcionament del centre”.
El servei mèdic remet a la direcció del centre d’internament els comunicats de lesions dels migrants, a pesar que durant l’última visita (del 13 de novembre del 2019) els tècnics van formular un Recordatori de Deures Legals perquè aquesta documentació fora enviada directament al jutge encarregat de la vigilància del CIE.
La fitxa de seguiment de la visita també al·ludeix a la falta d’històries clíniques informatitzades i a la manca de confidencialitat entre metge i pacient. “La consulta es fa amb la porta oberta i amb els agents de la policia en l’exterior”, amb la qual cosa “no es garanteix d’aquesta manera la confidencialitat deguda que ha de tindre qualsevol acte mèdic”, afig. A més, els tècnics del Defensor del Poble també van detectar dificultats idiomàtiques de comunicació entre el personal del servei sanitari i els interns.
Finalment, la visita també va constatar que els agents, alguns dels quals no estaven identificats degudament, es dirigeixen als interns “pel número que tenen assignat en el centre”. Cap de les recomanacions efectuades pel Defensor del Poble va obtindre resposta.
CIEs NO denuncia l’expulsió de dos activistes
Els serveis jurídics de la campanya CIEs No han denunciat davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de València, encarregat del control del recinte, l’expulsió de dos activistes dedicats a l’acompanyament de migrants.
El 22 de juny passat, segons CIEs No, un agent va donar per acabada una de les tres entrevistes amb interns. “Durant la segona entrevista, el xic va explicar el seu procés migratori i va començar a contar, de manera emocionada, com havia sigut deportat el seu company al Marroc aquella mateixa matinada”, assenyala la campanya en un comunicat.
A l’eixida de la trobada, segons el relat dels activistes, un comandament policial “davant dels seus subordinats, va començar a amollar tota mena d’acusacions contra les persones que entren al CIE a fer acompanyaments”.
“Aquest incident se suma a les vulneracions constants dels seus drets que pateixen les persones privades de llibertat en els CIE sense haver comés cap delicte”, afig el comunicat. A pesar que el jutge encarregat del control i vigilància del CIE va dictar una interlocutòria el 2011 en què destacava que les ONG són “els que millor poden assistir, auxiliar, defensar i articular la protecció dels immigrants internats”, actualment en el recinte de Sapadors ni lletrats ni acompanyants ni familiars “poden tindre garanties que les seues converses amb els interns són privades”, critica CIEs No.