Tres tècnics del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, dependent del Defensor del Poble, a més d’un metge forense extern, van detectar faltes greus en el centre penitenciari Alacant II de Villena durant una visita sense avís previ feta el 29 de juny de 2020. La inspecció de l’organisme públic, que inclou entrevistes reservades amb els interns, ha descobert que la presó, amb 845 cel·les, només compta amb dos facultatius, que quasi tots els funcionaris no portaven la identificació i l’existència de comunicats de lesions amb llacunes, entre altres faltes greus denunciades pels presos. La direcció del centre no ha contestat cap de les recomanacions.
La fitxa de la visita, les conclusions de la qual s’han publicat sis mesos després, al·ludeix a la defunció de tres interns en els últims tres anys. “La informació recollida en la història clínica corresponent al dia de la defunció és confusa i no inclou la informació necessària per a aclarir les circumstàncies de la mort”, assenyalen els tècnics de l’organisme públic dirigit, en funcions, per Francisco Fernández Marugán.
“La investigació adequada d’una mort en situació de privació de llibertat és responsabilitat de l’autoritat a càrrec de la custòdia, i té com a objectius principals aclarir les circumstàncies de la mort, per a contribuir a dissipar preocupacions sobre una possible atenció inadequada i proporcionar informació essencial per a previndre futures morts similars”, segons les recomanacions i les guies internacionals esmentades pel Defensor del Poble.
L’organisme recomana als responsables del centre penitenciari, que té un total de 845 cel·les, que, en cas de defunció d’un presoner, s’indiquen en la història clínica de l’intern les actuacions desenvolupades amb posterioritat a la mort, incloent-hi l’eventual intervenció judicial o l’autòpsia. Les presons valencianes, tal com va informar aquest diari, han registrat 108 defuncions de presos entre el 2015 i el 2019.
Sense metge “de dos a tres dies a la setmana”
La plaça de sotsdirector mèdic, vacant des de fa dos anys, l’ocupa una facultativa que no estava present en el moment de la visita i que, “malgrat els intents reiterats de recaptar informació d’aquesta professional i malgrat que, unes quantes vegades, va assegurar que remetria el que se li sol·licitava, la doctora no va enviar documentació ni cap informació”. La fitxa de la visita indica que l’organisme públic no formula un recordatori de deure legal, ja que es tracta d’una “excepció estranya en el context de contínua col·laboració” entre el Defensor del Poble i Institucions Penitenciàries.
La Relació de Llocs de treball (RPT) de la presó d’Alacant II inclou set places de metge, però només se’n cobreixen quatre, de les quals “només dues” estaven en actiu en el moment de la visita sorpresa. Durant la pandèmia, l’assistència mèdica s’organitza amb torns de guàrdia de 24 hores que s’alternen dos facultatius. “Això suposa l’absència de metge en el centre de dos a tres dies a la setmana a conseqüència dels terminis de lliurança (48 hores després de les 24 de guàrdia)”, segons apunten les conclusions de la visita. Els dies que no hi ha metge, es deriva l’assistència al 112 de la Generalitat Valenciana.
La falta de metges “limita, en les condicions actuals, el control facultatiu adequat de les urgències en absència del metge del centre”, conclou l’organisme fiscalitzador del compliment dels drets de la ciutadania. A més, segons han detectat els tècnics del Defensor del Poble, els interns entrevistats en el mòdul de règim tancat van assegurar que, des de la declaració de l’estat d’alarma, el 14 de març passat, l’equip mèdic “no havia anat a aquest mòdul cap vegada”. “Tot això”, adverteix, “compromet el deure de garantir a tots els interns una atenció medicosanitària adequada, tal com preveu la normativa penitenciària”.
El personal de la presó, a diferència del que van manifestar els interns entrevistats, afirmava que es facilitava una màscara als presos “cada pocs dies”. Encara que les instal·lacions dels serveis mèdics de la presó són, “en termes generals, modernes i àmplies” –tenen una àrea d’ingrés per a 64 interns amb diferents patologies o problemes de mobilitat– els tècnics alerten d’una “integració escassa dels serveis mèdics en les activitats de prevenció i difusió d’informació” sobre la COVID-19.
Comunicats de lesions amb llacunes
En la presó d’Alacant II, “sovint no s’inclou en la història clínica la còpia dels comunicats de lesions o altres documents medicolegals emesos” ni l’assistència prestada. Els comunicats descriuen de “manera poc detallada” les lesions i, “sovint”, no s’emplenen els apartats corresponents a l’hora i el lloc, ni les manifestacions de l’intern sobre l’origen del mal patit.
Els tècnics del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura també adverteixen que “pràcticament cap funcionari” portava la identificació durant la visita, per la qual cosa urgeixen la direcció del centre a “adoptar amb caràcter urgent” les mesures necessàries perquè els treballadors de la presó complisquen el seu deure de portar la placa d’identificació.
Les dones preses que van ser entrevistades durant la visita van denunciar un tracte discriminatori respecte dels homes, que tindrien més accés a destinacions retribuïdes i a més activitats. Així doncs, el Defensor del Poble ha sol·licitat la llista de les destinacions retribuïdes i d’activitats del centre desagregada per sexes.
L’equip directiu de la presó d’Alacant II va assegurar als tècnics que els interns que romanen en règim tancat participen en un programa especial amb activitats que ajuden el presoner a obtindre el segon grau. Els interns del mòdul entrevistats asseguren, per contra, que no coneixen el Programa d’Intervenció d’Interns en Règim Tancat (PIRC) i que a penes tenen activitats.