L'impuls renovador del Concili Vaticà II, basat en el diàleg de l’Església amb la cultura, la política i la societat, va inspirar una revista fundada el juliol de 1976 per sectors del cristianisme progressista compromesos amb el valencianisme cívic i cultural. Saó, aquella revista mensual, convertida en degana de la premsa periòdica en valencià, ha arribat al seu número 500 i ho celebra amb una edició especial que fa homenatge a totes les persones que l'han fet possible en aquests 47 anys.
Des de Saó assenyalen que era difícil imaginar l’any 1976, quan encara el règim franquista tenia una presència absoluta en la nostra societat, tant a l’Estat com a l’Església, que la publicació pogués arribar al número 500: “I hi hem arribat, la qual cosa és una gran alegria perquè el vent, quasi sempre, ha bufat en contra i ha aturat projectes iniciats o per començar”.
L'actual director de la revista, Vicent Boscà, atribueix l’èxit de Saó al fet que els seus promotors han estat “capaços d’ajuntar persones que tenien ideologies diferents, però una visió valencianista de la societat”. “Saó' no seria res, no hauria pogut continuar a la societat aquests quaranta-set anys sense tindre la complicitat dels centenars, dels milers de persones que han escrit a la revista o, ara, també a la pàgina web”, destaca.
En el Quadern especial publicat amb motiu dels 500 números, Francesc Martínez Sanchis fa una mena d’història des dels primers anys de la revista, des del seu naixement. També hi ha un altre article, redactat col·lectivament pel Consell de Redacció, en què es presenten les històries i les persones que han fet possible la continuïtat de la revista, que tot just fa uns dies va perdre un dels que en van ser directors, Emili Marín. A més, l'exemplar, que llueix en la portada l’obra ‘Victòria i Foc’ del pintor Antoni Miró, inclou una relació alfabètica de totes les persones que han escrit en la publicació, una relació dels Quaderns que ha publicat i dels monogràfics, així com de totes les persones entrevistades per Saó.
Antoni Ariño i Vicent Flor signen un article sobre les característiques del País Valencià i les seues perspectives de futur amb un títol en format d'interrogació: Una societat europea empobrida i perifèrica? I el mateix Vicent Boscà entrevista el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que en referència als episodis de censura protagonitzats pels nous governants del PP i Vox, assenyala que “sense llibertat no hi ha cultura”. “Estic absolutament indignat llegint atacs a publicacions com la vostra revista en valencià per part de les institucions”, indica el ministre. “Vosaltres feu una tasca imprescindible de difusió de la cultura valenciana, del valencià, i, per tant, des d’aquest punt de vista, sabeu que compteu amb tot el suport del ministeri”.