El denunciant dels contractes de Mazón amb un amic empresari: “La set de poder i els diners són les seues pretensions”

Ximo Perles (Calp, 1990) és advocat i portaveu de Compromís en la Diputació d’Alacant. La Fiscalia Anticorrupció ha obert diligències d’investigació penal després que Perles denunciara, el 25 d’octubre passat, dos contractes milionaris adjudicats per la institució provincial a una UTE formada per un empresari del cercle d’amistats de Carlos Mazón, president de la Diputació durant el mandat anterior.

En aquesta entrevista amb elDiario.es, Perles desgrana les presumptes irregularitats detectades per Compromís en l’expedient de contractació, així com l’actual etapa en la Diputació presidida per Toni Pérez, alcalde popular de Benidorm.

Per què van sospitar en un principi dels contractes de publicitat adjudicats per la Diputació d’Alacant?

En la Diputació d’Alacant es va normalitzar que des del gabinet de Presidència es dictaren els titulars a determinats mitjans de comunicació, també vam veure com proliferaven pseudomitjans que es nodrien de fake news com a contingut i de publicitat institucional de la Diputació com a via principal de finançament.

Quina relació manté Carlos Mazón amb l’empresari adjudicatari?

Hi ha tot un entramat de relacions personals: Carlos Mazón, el seu cap de gabinet en la Diputació d’Alacant, Santiago Lumbreras [actual alt càrrec en la Presidència de la Generalitat Valenciana], i l’empresari Miguel Quintanilla són amics íntims, tenien fins i tot una mena de grup gastronòmic en què quedaven periòdicament i van celebrar junts la investidura de Mazón com a president de la Generalitat.

Considera que aquesta relació d’amistat influeix en les adjudicacions que investiga Anticorrupció?

Naturalment. Nosaltres vam denunciar un doble frau. El primer és la maquinació en la contractació. El segon és que l’empresa de Quintanilla utilitza els diners públics per a beneficiar o perjudicar els diaris en funció de la seua línia editorial. Aquesta última situació només pot donar-se a causa de la gran sintonia entre els actors.

Quines presumptes irregularitats han detectat en l’expedient de contractació?

En principi hem detectat tres irregularitats. La primera és molt tècnica i difícil d’explicar; per a simplificar-ho, direm que hi ha deficiències pel que fa a la determinació del pressupost base de licitació. Se suposa que el contracte es basa en les tarifes generals dels mitjans de comunicació, donant per descomptat una cosa que no és així. Els mitjans de comunicació no tenen obligació de tindre unes tarifes generals publicades. De fet, és habitual que les tarifes canvien en funció de la temporada, s’apliquen ràpels i altres coses. Per tant, la primera premissa en què es basen per a determinar l’oferta econòmica i el preu base de licitació no és certa.

La segona, és que l’UTE va aportar com a oferta econòmica un document en què assegurava que havia obtingut una sèrie de descomptes dels mitjans de comunicació. Després d’investigar-ho, resulta que hi ha mitjans que no van oferir els descomptes esmentats, per la qual cosa aquest document és fals.

Finalment, en la licitació s’exigia que l’empresa fera una simulació d’una campanya publicitària. Doncs bé, en l’última licitació es va sol·licitar que simularen la campanya de la Fira del Llibre, exactament el mateix exercici que es va sol·licitar en la licitació anterior, de manera tal que l’UTE que va acabar sent adjudicatària tenia prèviament l’exercici fet i corregit. Perquè la gent ho entenga: és com presentar-se a un examen havent tingut abans les preguntes i les respostes.

I en l’execució del contracte?

L’execució del contracte és un autèntic escàndol. Hi ha mitjans de comunicació que estan exclosos de manera sistemàtica del repartiment de publicitat institucional. En canvi, mitjans amb molta menys audiència reben diners de la Diputació d’Alacant de manera discriminada.

Hi ha una llei que exigeix que el repartiment de publicitat seguisca uns criteris objectius. Hem preguntat diverses vegades quins són els criteris objectius que segueix l’empresa per a repartir la publicitat i mai han sigut capaços de respondre’ns.

Ha viscut tant l’etapa de Mazón, quan era assessor de Compromís, com l’actual de Toni Pérez, en què és portaveu. Veu algun canvi en la línia del PP en la Diputació?

Lamentablement, no. Esperava molt més de Toni Pérez. Crec honestament que és una persona molt més capaç i conciliadora que Mazón, el valore, o el valorava, com una persona conservadora del segle XXI capaç de gestionar. Molt distint de la meua consideració cap a Mazón, de qui em fa l’efecte que les seues pretensions són exclusivament la set de poder i els diners.

Però la Diputació s’ha convertit en una sucursal de la Generalitat, on l’impuls polític brilla per l’absència i fa l’efecte que Toni Pérez, juntament amb la resta dels diputats de l’equip de Govern, són mers figurants d’una funció que es dirigeix des de València.