La construcció d'una nova carretera d'accés al port de Gandia pel sud per a desviar el trànsit de camions pesats ha permés descobrir part de les restes d'una gran vil·la romana dels segles I a IV d C, en l’anomenada Partida de Rafalcaid, molt a prop de la desembocadura del riu Serpis. I curiosament, segons els experts, molt probablement estaria dedicada en part al tràfic marítim de mercaderies gràcies a un embarcador que podria estar situat en un antic estuari del riu.
Encara que s'intuïa la seua existència des dels anys 80, quan es va realitzar una prospecció visual i van aparéixer algunes restes, han sigut l'expropiació de camps de tarongers i la construcció de la nova carretera les que han permés als arqueòlegs excavar part de la zona (només l'afectada per les obres) i confirmar que es tracta d'una vila romana que podria tindre grans dimensions. “És sol una estimació, però suposem que hem excavat només el 10% de la vil·la, que podria tindre unes 65 hectàrees de superfície”, afirma amb cautela David López, membre de l'empresa Estrats Treballs d’Arqueologia i director de l'excavació.
Davant la previsió de les obres del Ministeri de Foment per a obrir el nou accés sud al port, l'Ajuntament de Gandia va alertar de la possibilitat de topar-se amb restes arqueològiques en aqueixa zona. Les excavacions, que van finalitzar al gener d'enguany, van donar els seus fruits: es van trobar els murs d'unes termes o banys pertanyents a la part residencial, restes d'unes estades industrials “que poden interpretar-se com d'emmagatzematge i habitatges d'esclaus o treballadors de la vil·la, amb un xicotet forn domèstic”, diu López, i altres habitacles entorn d'un pati, pitjor conservats, amb estructures possiblement lligades a un cup per a l'obtenció de vi o oli.
Les restes situades sota el traçat de la carretera han sigut cobertes de nou després de la seua documentació, i les trobats al marge, com les termes, han sigut soterrades també però reconstruïdes en superfície en un xicotet parc pel Ministeri de Foment perquè els visitants (es pot accedir pel carril bici annex a la carretera) puguen fer-se una idea del descobriment.
Entre les restes trobades destaquen un ungüentari de bronze (recipient per a emmagatzemar substàncies aromàtiques), diverses plaques de marbre amb relleus florals, un fragment de mosaic, un altre d'una estàtua de marbre, més de mig centenar de monedes de bronze, amulets i “un ingent volum de material ceràmic” que ara és objecte d'estudi. El 90% de la vil·la que quedaria per descobrir podria aportar molts més objectes i, sobretot, molta més informació sobre la romanització d'aquest tram de la costa valenciana situada entre València i Dénia. “La intenció de l'ajuntament era localitzar la resta de la vil·la amb un georadar i amb el temps excavar la zona”, assenyala López. El problema és que les parcel·les de tarongers sota les quals es trobarien les restes són de propietat privada.
Joan Negre, l'arqueòleg municipal de Gandia, va més enllà i apunta una altra possibilitat: que la vil·la de Rafalcaid “poguera tindre alguna relació amb el trànsit marítim per la seua proximitat a la desembocadura del Serpis, on va poder haver-hi un xicotet embarcador”. El port de referència en època romana era Dénia, i el de Gandia podria ser un punt auxiliar a aquell. “Pot ser que la part rústica de la vila estiguera dedicada, en part, a les mercaderies que arribaren o isqueren de l'embarcador del riu, i que això generara unes rendes que serien invertides en la part residencial”.
Un camí romà fins a Dénia
La Via Augusta, la calçada romana que unia els Pirineus amb Cadis, no passava per la comarca de la Safor, sinó que a València s'endinsava cap a l'interior fins a Cartagena en un trajecte que reprodueix actualment l'autovia A-7. Però hi havia nombroses vies menors, i una d'elles comunicava Gandia amb Oliva en paral·lel a la costa, en el que es coneix indistintament com Camí del Comte, Assagador o Camí Vell de Piles, segons assenyala Negre en el seu llibre Calçades, camins i carreres. Breu història sobre l'origen de la xarxa viària de les Comarques Centrals Valencianes. Les estances industrials de la vila de Rafalcaid són paral·leles a aquest camí. “Tots dos marges del Serpis en la plana de la Safor, així com la rodalia d'aquest camí, estan sota vigilància arqueològica, i qualsevol obra pública o privada ha de ser controlada”, adverteix l'arqueòleg municipal.
De fet, tota aqueixa zona està plagada de jaciments neolítics, com el de la Vital, i romans com la vila dels Rajolars, d'unes 6 hectàrees, o el desaparegut sepulcre de Baebia Quieta de Daimús, una espectacular torre funerària de la qual es tenen notícies per algunes cròniques i per un gravat descriptiu realitzat pel viatger francés Alexandre de Laborde a principis del segle XIX. Pel que sembla, la costa de la Safor va estar densament poblada des de temps prehistòrics. Les transformacions agràries dels últims segles han pogut fer desaparéixer moltes restes, però sota els actuals tarongers poden quedar moltes altres, com han demostrat els treballs a Rafalcaid.