Joan Peset Aleixandre, rector de la Universitat de València entre el 1932 i el 1934, va ser condemnat a mort dues vegades durant la mateixa setmana de març del 1940. “Denunciat per metges, el tribunal militar el va jutjar per auxili a la rebel·lió, però en aquell judici aberrant no es tractava de jutjar una persona, sinó, essencialment, de jutjar i condemnar a mort allò que representava: un intel·lectual prestigiós que s’havia situat al costat de la igualtat i la reforma republicana”, afirma el catedràtic d’història contemporània Marc Baldó. “Les forces vives de la dreta franquista local no li van perdonar aquest compromís i volien venjança” contra qui va reorganitzar a València al final del 1935 el partit de Manuel Azaña, Izquierda Republicana, i va mantindre durant la guerra intactes els seus principis morals.
Doctor en Medicina, Ciències (Química) i Dret, però, sobretot, “un home bo”, l’expert en medicina legal va ser afusellat en el cementeri de Paterna el 1941, a 54 anys, després d’uns judicis a què el projecte de Llei de memòria històrica que tramita el Congrés vol retirar la validesa legal. El Govern autonòmic, el govern municipal, la Universitat de València i l’Associació per a la Memòria Democràtica del País Valencià han organitzat dilluns actes en memòria del rector en el claustre del Centre Cultural La Nau i davant el seu nínxol en el Cementeri General de València quan es compleixen 80 anys de la seua execució. La Universitat de València treballa al costat del ministeri de Manuel Castells en un projecte de desgreuge als professors insignes que van perdre els títols a les mans del franquisme per iniciar el procés de reparació de la seua memòria.
“L’execució de Peset que commemorem hui, huitanta anys després, continua sent una efemèride, és a dir, una data que evoquem perquè políticament, cívicament, democràticament, convé recordar-la, almenys per tres raons: perquè Peset va ser un home bo, perquè va ser un universitari i home de ciència rellevant, i perquè va ser un home compromés”, expressava l’historiador en el primer dels actes d’homenatge celebrats dilluns.
Els testimonis que van declarar a favor seu van aconseguir que el mateix tribunal que tenia clara la condemna proposara l’indult de l’anomenada pena capital i la substitució per la pena immediata inferior: 30 anys i un dia. L’endemà passat, explica Baldó, la Delegació Provincial de Sanitat va aportar com a prova contra el rector un discurs sobre psicologia social que va pronunciar el 1937. En el text que es va fer servir com la seua última condemna, a l’abril del 1937, el doctor assenyalava: “Hui no és defensable la posició apolítica de cap servidor de la República, malgrat que encara queden cínics entre ells que fins i tot no la respecten”.
“Sobre tots nosaltres gravita una enorme responsabilitat nacional, mundial i humana del que puga ocórrer en les zones lleials al Govern legítim de la República espanyola. Tots els homes de bona voluntat hem d’aportar les nostres conductes. A cadascun correspon triar la seua, no l’aliena, encara que ningú renuncia a enjudiciar-les totes. Segons Nietzsche, la fórmula per a la grandesa de l’home és l’amor als fets. Suportar allò fatal; més encara, no dissimular-ho; més encara, estimar-ho”, va exposar el llavors catedràtic en la conferència.
Per a l’historiador encarregat del primer homenatge en el 80é aniversari de l’assassinat del doctor, la recuperació de la memòria per part de la universitat és un deure moral. “És evident que la funció de les universitats és l’educció i la investigació. Però també és cert que el gran patrimoni de les universitats és la crítica i el compromís amb el progrés moral de les societats, la llibertat i la justícia”, va recordar Baldó. Un testimoni que va recollir la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre. “És la nostra obligació, com a institucions, però també com a ciutadanes i ciutadans particulars, fer que el temps de foscor, de desinformació i desmemòria que va ser la dictadura franquista no modele i desfigure el nostre passat. En aquest sentit, els processos de memòria històrica i de memòria democràtica iniciats pels governs en els últims temps han de servir-nos no sols per a recuperar la història, fins i tot recobrar els cossos de les persones assassinades i soterrades, sinó també per a reparar, a pesar que siga tard, les injustícies”, va dir la rectora.
A l’acte en La Nau, antiga seu de la Universitat de València, li va seguir un homenatge en el cementeri municipal, on descansen les despulles de Peset Aleixandre. En la cerimònia organitzada per l’Associació per a la Memòria Democràtica, la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, va incidir que “mantindre en la memòria les víctimes, reconéixer-ne la dignitat, és el millor recurs per a evitar que episodis com el que va posar fi a la vida de Peset tornen a repetir-se”. Per part seua, l’alcalde de València, Joan Ribó, va valorar que el doctor Peset “representava el progrés, l’excel·lència de la medicina, de la ciència, de la investigació” i va lamentar que “li arrabassen la vida amb l’únic argument de la imposició, de callar les veus dissonants, d’apagar les raons dels que defensaven una democràcia en què hi havia espai per a totes i tots”.