El desinterés de Lim i les disputes entre el PP i Vox: claus del conflicte del nou estadi que deixa València sense Mundial

“La veritat és que ningú entendria que altres ciutats espanyoles que estime molta i que hi tinc gran relació com Saragossa optara a aquest Mundial i nosaltres no. No és la València que jo vull liderar la que deixa passar oportunitats com un Mundial. Per tant, farem tant com puguem per no perdre aquesta oportunitat”, va declarar l’alcaldessa de València, María José Catalá, el 27 de juny de l’any passat any, dies després de la seua investidura com a primera edil, a preguntes d’elDiario.es sobre si la possible candidatura de la ciutat com a seu del Mundial de Futbol del 2030 si finalment l’organitzava Espanya, cosa que en aquell moment no estava confirmada.

Una mica més d’un any després, en concret el 24 de juliol passat, Catalá, juntament amb el president del Govern valencià, Carlos Mazón, van posar el crit en el cel després de fer-se oficial que la capital valenciana es quedava fora de les candidates a acollir partits de la màxima competició futbolística, segons la Federació Espanyola de Futbol (FEF), perquè el compromís del València CF va arribar fora de termini. La candidatura valenciana queda ara a costa del que determine la FIFA al desembre o que caiga alguna de les 11 triades per la FEF.

Durant aquest any hi ha hagut diversos condicionants que han propiciat que s’arribe a aquesta situació, però els principals han sigut dos: el desinterés del màxim accionista del club, Peter Lim, en la finalització del nou estadi i per extensió en el Mundial i les disputes entre el PP i Vox, socis del Govern municipal, que han dilatat els terminis fins al punt que el desbloqueig urbanístic es va produir en la comissió d’Urbanisme del 17 de juliol passat per acord del PP amb Compromís i amb el PSPV. La falta de consens en un assumpte tan transcendent com aquest tindrà conseqüències polítiques i pot marcar el principi del final del bipartit de la dreta i l’extrema dreta.

Pel que fa a Lim, més enllà de la represa i la finalització de les obres del coliseu que hauria d’haver acabat l’any 2019, el del centenari, el seu veritable interés ha radicat en el manteniment dels beneficis urbanístics que incloïa l’actuació territorial estratègica (ATE) caducada pel Govern valencià el 4 d’agost de 2022: 40.000 metres de sòl terciari en l’avinguda de les Corts Valencianes (compromesos amb Atitlan), així com 75.900 metres quadrats d’edificabilitat residencial i 14.000 més de terciari en la parcel·la de l’avinguda d’Aragó, on està l’actual estadi de Mestalla.

En el seu acord de caducitat de l’ATE, el Govern del Pacte del Botànic va mantindre la possibilitat que el València CF conservara aquests drets i va traslladar a l’Ajuntament la capacitat d’aprovar-los establint les condicions i els terminis a complir pel club (fitxes urbanístiques) per a obtindre’ls. Per a aprovar les conegudes fitxes urbanístiques, l’Ajuntament tenia un termini de dos anys no prorrogable que finalitzava el 4 d’agost de 2024. Si no s’aprovaven les fitxes, el València CF podia recuperar l’edificabilitat sense contraprestacions.

D’aquesta manera, en l’últim any es va ajuntar tot aquest procés administratiu en l’Ajuntament amb la confirmació que Espanya, amb Portugal primer i el Marroc després, acolliria el Mundial del 2030. Una ocasió que Lim no va desaprofitar per a condicionar la firma del contracte que imposava la FIFA com a garantia que es finalitzarien les obres a l’aprovació de les fitxes urbanístiques. Aquesta ha sigut sempre la condició que ha imposat per a firmar l’anomenat Stadium Agreement, tal com va traslladar al mateix consistori diverses vegades, per exemple, el 22 de febrer passat o el novembre de l’any passat.

Finalment, encara que el club va traslladar a la FEF la intenció de firmar el contracte al final de juny, finalment el va rubricar el dimecres 17 de juliol, segons va informar As, és a dir, el mateix dia que la comissió d’Urbanisme va acordar l’aprovació de les fitxes urbanístiques amb els vots a favor del PP, Compromís i PSPV, i en contra de Vox.

Els desacords del PP i Vox que han dilatat els terminis

El setembre de l’any passat, abans de rubricar l’acord de Govern amb el PP, el portaveu municipal de Vox, Juan Manuel Badenas, ja va marcar una posició dura respecte del nou estadi del València CF que no tenia res a veure amb la del PP: Badenas va mostrar la seua negativa a aprovar qualsevol cosa que revalorara les accions del màxim accionista, Peter Lim i, per tant, va manifestar la seua oposició a aprovar les fitxes urbanístiques i a atorgar al club la llicència d’obres.

En tot aquest any, Catalá, i fins i tot el que va ser vicepresident del Govern valencià de Vox, Vicente Barrrera, van tractar de convéncer-lo per tots els mitjans perquè cedira, posant el Mundial d’argument com un gran esdeveniment beneficiós per a la ciutat. Fins i tot es va reunir amb càrrecs de la direcció nacional del partit ultra.

Al mateix temps, la primera edil s’ha mostrat reticent al llarg d’aquest primer any de mandat a acostar postures amb Compromís i el PSPV, partits que, quan van governar, van iniciar el procés d’aprovació de les fitxes urbanístiques. Catalá, segurament pensant que finalment Badenas afluixaria la corda, va convocar una reunió al maig amb els portaveus de tots els partits a què ni tan sols va acudir.

En el ple d’aquest mes mateix, tant el PP com Vox van tombar una moció del PSPV secundada per Compromís que buscava el consens en l’aprovació de les fitxes urbanístiques, un document molt semblant al que finalment es va aprovar al juliol. L’endemà passat, Catalá i Badenas van anunciar un acord polític per a tractar de buscar un punt d’acord que finalment no es va produir ni al juny ni al juliol, ja que el portaveu de Vox reclamava, entre altres qüestions, un aval bancari de Lim pel cost total de les obres del nou estadi com a condició per a aprovar les fitxes, cosa que el PP va rebutjar, ben segur sabent que era una cosa que no acceptaria.

Catalá finalment va recórrer al suport dels partits de l’oposició que va menysprear inicialment per a arribar a un acord en veure’s en un atzucac: amb el Mundial a punt d’esfumar-se i amb la possibilitat que Lim recuperara els drets el 4 d’agost. Tant Compromís com el PSPV, que van iniciar el procés d’aprovació de les fitxes des del Govern, van introduir en el document diverses qüestions que consideraven fonamentals, com les característiques que havia de complir el nou estadi o les garanties econòmiques que el club havia de presentar en cas d’incompliment, cosa que també recollia la moció presentada al maig.

Terminis establits en les fitxes i en la llicència d’obres

La moció aprovada al juliol té cinc punts (document al final de la informació), segons els quals, en primer lloc, s’estableix l’aprovació de les fitxes urbanístiques (edificabilitat subjecta a condicions). En segon lloc, que en les fitxes s’incloguen les condicions i les característiques que ha de complir el nou estadi, un punt que va avalar en un informe el secretari del ple.

El tercer punt estableix la realització d’una auditoria externa que establisca el cost total de les obres que queden per executar (previst també en la llicència d’obres). Si arribat el moment d’aprovar el pla urbanístic per a construir els habitatges en la parcel·la del Mestalla (avinguda d’Aragó) queden obres per executar en el nou estadi, el club haurà de presentar una garantia bancària pel cost de les faenes que queden per executar. D’aquesta manera es frena una possible venda d’aquest sòl sense assegurar-se abans que es finalitzarà l’estadi.

El quart punt de l’acord estableix la pèrdua dels beneficis urbanístics del València CF si incompleix els terminis d’execució previstos en la llicència d’obres (una penalització que també preveu la llicència mateixa) i el cinqué punt estableix que, abans que s’entreguen les llicències d’obres per a desenvolupar els 40.000 metres quadrats de terciari de l’avinguda de les Corts Valencianes, el club ha d’abonar la totalitat de la quantia del pavelló esportiu de Benicalap.

Com va informar aquest diari, en virtut de la llicència d’obres concedida, l’Ajuntament dona un termini de sis mesos perquè el club comence les obres (el màxim establit per llei) i de 30 mesos perquè les acabe. A més, el València CF haurà de presentar el projecte d’execució amb capacitat per a 70.000 espectadors en què es veuran al detall els acabats i el pressupost actualitzat en un termini de tres mesos.

El futur de Lim en el València CF

Des de l’entorn de l’alcaldessa, María José Catalá, sempre s’ha deixat caure que el desbloqueig del nou estadi serà el primer pas per a l’eixida del màxim accionista, Peter Lim. La desinversió del màxim accionista en la parcel·la esportiva és més que evident, cosa que al mateix temps ha posat el València CF en una situació compromesa tant econòmica com esportiva, que està per veure si pot afectar el desenvolupament del nou estadi si es complica amb el pas de les setmanes.

La perspectiva d’una possible represa de les obres del nou estadi del València CF ha reactivat l’interés de diferents promotores amb múscul financer per obtindre la parcel·la del Mestalla, el centenari coliseu situat en l’avinguda d’Aragó que cap institució s’ha plantejat rehabilitar, a pesar que diversos experts el veuen més viable que traslladar-se al nou estadi.

Com va informar elDiario.es, encara que no és l’única candidata, una de les més ben posicionades per a obtindre-la, segons van confirmar diverses fonts consultades pel elDiario.es, és Atitlan, la firma valenciana d’Aritza Rodero i de Roberto Centeno, que ja té un acord amb el club valencianista per a quedar-se amb la parcel·la de 41.700 metres quadrats de sòl terciari (comerços, hostaleria i oficines) de l’avinguda de les Corts Valencianes per uns 35 milions d’euros.

Paral·lelament, com també va informar aquest diari, hauria aparegut en escena un fons d’inversió nord-americà, la identitat del qual no ha transcendit, interessat a obtindre la majoria accionarial de Lim amb capital suficient per a plantejar-li una oferta i si calguera acabar el recinte. Aquest extrem, no obstant això, estaria encara en una fase molt embrionària i és independent del possible interés d’Atitlán per obtindre amb els terrenys de l’avinguda d’Aragó.