‘Després del llibre’: l’assagista Gustau Muñoz recopila les seues notes de lectures

L’assagista Gustau Muñoz (València, 1951) ha reunit en Després del llibre. Notes sobre llibres, història i cultura(Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023) les seues columnes a manera de dietari de crítica literària. Col·laborador d’elDiario.es, Muñoz s’ha convertit en un dels principals ressenyistes de la producció editorial valenciana, entre molts altres assumptes d’interés, en els últims anys amb el seu espai ‘Notes de lectura’. Sense anar més lluny, la seua última columna repassa, amb l’erudició marca de la casa, la trajectòria de l’escriptor Jorge Semprún en el centenari del seu naixement.

El volum, acabat de publicar, tracta de respondre a la pregunta que va plantejar George Steiner el 1972: “Després del llibre, què? ”Tot el llibre és una resposta àmplia, perquè, efectivament, hi havia molts pronòstics sobre el seu futur problemàtic després d’una sèrie de transformacions en l’estructura comunicativa bàsicament, però el que trobem és una indústria editorial puixant i una oferta de llibres poderosa“, respon el veterà assagista, traductor i editor.

Muñoz al·ludeix a les observacions d’Umberto Eco: “El llibre és un objecte tan útil com poden ser la cadira, el got o la botella”. “Tots els objectes inventats fa molt de temps per l’home que han sigut redissenyats, però no han sigut substituïts, perquè són molt útils i necessaris per a la vida”, postil·la.

L’obra, amb èmfasi especial en l’assaig, transmet el plaer de la lectura i el repòs que ofereix el tacte del paper (“Què és la veritat en temps mediàtics en què importa el que es diu d’un llibre públicament, i no el que hi ha dins d’un llibre que es llig en privat, en el silenci de cadascú?”, es preguntava el novel·lista Rafael Chirbes en el primer volum dels seus diaris). “La transmissió del saber pot tindre molts conductes, però el llibre és un canal privilegiat i només cal veure la realitat de la indústria editorial al món”, afirma Gustau Muñoz.

El País Valencià ha consolidat en els últims anys un sector editorial cada vegada més potent, encara que relegat sistemàticament a un segon pla. “El panorama editorial valencià”, explica Muñoz, “és un procés ascendent partint d’una situació bastant negativa, que evoque en un dels capítols del llibre i que era pràcticament el que hi havia entre els anys cinquanta i seixanta al País Valencià”.

L’autor al·ludeix al 1962 (l’any ineludible en què es va publicar Nosaltres els valencians de Joan Fuster) com un “punt de ruptura importantíssim” en què “arranca la modernitat” al País Valencià.

Què pot fer un país i una cultura sense editorials? “Amb el pas del temps s’ha produït un esclat d’activitat editorial que té molts reptes al davant per a consolidar grups editorials i iniciatives”, sosté Muñoz, que observa un “fraccionament excessiu” a manera de “símptoma de vitalitat”.

“L’oferta editorial valenciana és amplíssima i molt encoratjadora, a pesar que, efectivament, un dels problemes que té és l’escassa visibilitat a través de la crítica literària i dels mitjans de comunicació. Hi ha molt de camí per recórrer, també des del punt de vista empresarial i de la difusió per a arribar al públic”, explica l’assagista.

La cartera autonòmica de Cultura va recaure en l’extorero Vicente Barrera amb la conformació de l’executiu valencià del PP i Vox. Una estocada a la cultura valenciana? “En principi, no hauria d’afectar-hi de cap de les maneres, perquè, entre altres coses, el món editorial valencià és una indústria, són empreses, llocs de treball i creació de riquesa que generen valor afegit”.

“Atacar-la”, sosté Gustau Muñoz, seria un “desastre des del punt de vista de la discriminació ideològica i un atemptat contra la cultura, l’economia i la vida civil”. “Contra la democràcia, en definitiva”, postil·la.

“Podem esperar qualsevol cosa, perquè els símptomes que hem vist, els avisos que hem tingut (com en les corregudes de bous, que hi ha tres avisos abans de portar el bou al corral) ens posen en guàrdia”, afirma. “Podria haver-hi una gran discriminació ideològica, però estarem en guàrdia i crec que ha d’haver-hi una mobilització social important per a evitar una barbaritat d’aquestes magnituds. El sectarisme ideològic no pot prevaldre”, conclou.