“Es tracta d’establir un clima de confiança, una situació d’empatia entre la pacient i el sanitari o sanitària que està format per a abordar aquesta mena de situació. Si s’observen lesions que no quadren amb la història que conta i es veu que pot haver-hi indicis, es pot preguntar obertament si pot ser un cas de violència de gènere”.
Així explica la doctora en ginecologia Ana Monzó, que a més presideix la comissió contra la violència de gènere del departament de salut de l’Hospital La Fe, a València, el funcionament del protocol de detecció de casos en la sanitat pública, que només l’any passat va permetre detectar 1.468 víctimes en els diferents recursos, la major part (més d’un miler) per violència psicològica i la resta, per agressions físiques (més de 600) i sexuals. La suma supera els 1.468 casos, perquè hi ha vegades que una mateixa pacient és víctima de diversos tipus de violència.
Monzó comenta que l’any passat els casos han tornat a acostar-se als nivells prepandèmia després de dos anys marcats per les restriccions: “L’augment també té a veure amb el fet que els doctors i doctores cada vegada pregunten més i cada vegada hi ha més recursos d’ajuda i les dones reconeixen més els casos”.
El 2022 van passar pel protocol de detecció de possibles casos en el sistema de salut un total 60.886 dones, de les quals 60.233 van acceptar participar-hi, amb un resultat de 1.468 casos confirmats, pels 364 del 2020 i els 884 del 2021.
Segons la doctora, si una pacient per por no vol reconéixer els fets, però el professional hi veu un risc real, “aquest pot sol·licitar la presència d’agents de l’autoritat per fer-li veure que es tracta d’una situació greu i per explicar-li tots els recursos d’ajuda que té al seu abast per a denunciar”.
Fonts de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública han informat que en total s’han detectat 13.130 casos de violència de gènere a través del programa de cribratge de detecció contra la violència de gènere que va arrancar de manera pilot en diversos departaments el 2013 i es va estendre de manera generalitzada a la resta el 2015.
“La violència masclista no té cabuda en la nostra societat; és una xacra que hem de combatre des de totes les esferes. En l’entorn sanitari, comptem amb una eina que s’ha revelat d’allò més efectiva: el cribratge de detecció contra la violència de gènere. Des que es va posar en marxa, més de 530.000 dones han participat en les entrevistes que es duen a terme en els centres d’atenció primària i urgències hospitalàries, amb un 2,5% de casos positius”, ha detallat el conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez.
La Comunitat Valenciana compta amb diverses guies d’actuació per a orientar el personal professional del sistema sanitari a l’hora de detectar activament els casos sospitosos, intervindre-hi i fer-los seguiment (el protocol d’atenció sanitària a víctimes de violència de gènere en els serveis d’urgència o el protocol d’atenció a les agressions sexuals, entre altres).
“La dona espera en una sala separada perquè puga estar tranquil·la i, en menys de 30 minuts, passa per triatge. Si cal explorar-la, l’acompanyem fins a la consulta i, a més de la valoració física, entra en el Sistema d’Informació de Violència de Gènere/Domèstica. En aquesta aplicació hi ha un qüestionari de valoració de risc. Si la puntuació és alta, cridem les forces de seguretat, si no estan ja amb la dona, i es gestionen els recursos necessaris, per exemple, un Centre Dona 24 hores. A més, sempre fem una interconsulta amb Treball Social per al seguiment dels casos”, explica Elena Martínez Morcillo, metgessa adjunta en el Servei d’Urgències de l’Hospital La Fe.
En aquest sentit, com avança Martínez Morcillo, el circuit sanitari es complementa i es coordina amb altres agents intervinents i serveis especialitzats (no sols Treball Social o els Centres Dona 24 hores, sinó també l’Oficina d’Assistència a la Víctima del Delicte, els jutjats de violència de gènere i les Forces i Cossos de Seguretat, entre altres).