Un dia amb els operaris marroquins que continuen en les zones de la DANA: “Hem vingut a treballar, no a descansar”

Mohammed Taha corre cap als seus companys a Paiporta. Un raig de sol travessa el seu tors, il·lumina la meitat del seu rostre i el seu somriure, tímid, però d’orella a orella. Entre les mans aguanta una bandera plastificada. “Me l’ha regalada un veí”, detalla a la resta dels operaris marroquins. Amb curiositat, alça la solapa plastificada i estira la insígnia. De sobte, els centellejos dels raigs de sol realcen els colors de la senyera valenciana: roig, blau i groc. El jove, originari de la ciutat de Kenitra al Marroc, demana ajuda: “La penjarem en el camió al costat de la bandera del Marroc”, explica. Tots s’acosten, no falten mans. Posen, somriuen, foto i a la faena.

Tan sols uns dies després que la DANA assotara desenes de municipis a València, 36 camions especialitzats en desembossaments van posar rumb cap a Espanya, passant per Motril, des de diferents punts del veí Marroc. Des de llavors, al voltant de 120 persones, incloent-hi efectius, traductors i coordinadors, s’han desplegat en més de 15 municipis i han desguassat entre 150 i 200 garatges.

“Els operaris marroquins han tret una quantitat de llot que ompliria fins a 50 piscines olímpiques”, explica des d’un dels centres operatius Gonzalo Sanz Ruiz, coordinador del grup de la Comissió Mixta de Protecció Civil. “El Marroc ha desplegat la contingència més gran d’ajuda humanitària de la història recent d’Espanya”, afig el representant de Protecció Civil.

El grup d’operaris marroquins està compost per personal civil d’empreses privades i subcontractades al Marroc que habitualment treballen als ajuntaments de diferents localitats com Tànger, Agadir, Casablanca, Tetuan o Fes, entre altres. A València, en les zones afectades per la DANA, el grup està coordinat conjuntament entre Protecció Civil d’Espanya del Ministeri de l’Interior dependent, en aquest cas, de les delegacions del Govern de Ceuta i el representant militar per part del Marroc, el coronel Jamaleddin Elmegnouni.

Honor, orgull i resposta

Mohammed Alouch és de Rabat i, després de quasi dos mesos de faena, no coneix el cansament: “Hem vingut a treballar i a ajudar Espanya, no a descansar”, explica, com pot, per damunt del so del motor del seu camió. “Després de les instruccions de sa majestat el rei del Marroc, Mohamed VI, d’ajudar el poble i els afectats, així ho fem amb molt d’orgull”, afig.

“Hem sigut ben rebuts, tant per les autoritats com per la població. Teníem pendent ajudar de la mateixa manera que Espanya va assistir el Marroc després del terratrémol de la regió d’Al Houz el setembre del 2023”, insisteix. Amb això últim, Alouch somriu i, més tard, el coronel Elmegnouni recorda amb afecte l’assistència espanyola en les zones afectades pel terratrémol. “Des que estem desplegats a València, ens hem trobat amb alguns dels membres de la Unitat Militar d’Emergències que van treballar amb nosaltres al Marroc”, explica un dels operaris marroquins.

El dia a dia del Marroc davant la DANA

El dia arranca a les 9.30 del matí en el centre d’operacions d’Alfafar. Dins d’un dels barracons, un mapa satel·litari assenyala els llocs per on han passat els operaris marroquins: “Hem treballat tant en les zones zero com Catarroja, Benetússer, Paiporta o Sedaví, fins i tot en els llocs més limítrofs com Algemesí, Xest, Xiva o l’Alcúdia”, explica Abselam Abdellah, membre de Ceuta de la Comissió Mixta de Protecció Civil.

La vesprada prèvia a cada dia de faena, la missió marroquina rep instruccions des del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). “Les ordes les convertim en un document d’Excel que coordina quins sectors han de treballar, on i quants operaris i camions assistiran en cada municipi o zona afectada requerida”, explica Sanz Ruiz.

La plaça de l’Ajuntament de Sedaví és un dels escenaris de faena del matí. En els voltants de l’aparcament, amb dues plantes de profunditat, tres joves arrosseguen dues mànegues, una de desembossament i una altra d’absorció. Un d’ells encén les bombes des del quadre de comandaments. El llot viatja a tota velocitat des del fons fins al depòsit. “Cada tuba està dividida per la meitat. A la part posterior porten aigua i, a la davantera, estan buides. Per la part buida, absorbeixen els residus líquids, mentre que amb les mànegues d’aigua a pressió es recolzen per a traure el fang i desembossar els desguassos plens de llot”, afig el representant de Protecció Civil.

En les plantes subterrànies, un jove marroquí de Kenitra arrossega i aparta diversos estris que entorpeixen la fluïdesa del llot. La llum de la llanterna frontal deixa entreveure l’altura a què continua arribant l’aigua, dos mesos després. L’ascensor està encara negat. “Un camió, si té bones condicions d’aspiració, tarda al voltant de 40 minuts a buidar cada punt”, expliquen des de Protecció Civil.

Quan marca el rellotge marca les 13.00, comença la distribució del dinar. A Paiporta, Mohammed Taha i la resta dels operaris trauen d’una furgoneta blanca una desena de bosses que inunden per un moment els carrers de la localitat amb una intensa olor d’espècies. “Quina fam”, diu un d’ells. En un muret esguitat pel fang s’asseu un dels operaris originari de Casablanca. Dins de la bossa: un tàper de pollastre especiat amb verdures, ensalada, pa marroquí, aigua i refresc de taronja. “Bssaha” (“Que aprofite”, en valencià), crida a un altre company.

En acabar de dinar, es reprenen les tasques de neteja de clavegueram i garatges negats. Aquesta vegada, des de Benetússer, on un dels camions de desembossament està aparcat davant les portes del garatge d’un edifici residencial. A dos carrers, un parell d’operaris marroquins netegen els carrers a peu. Amb el subministrament que espera un dels camions, expulsen aigua a pressió mentre passegen els carrers.

Quan apaguen els motors del vehicle, una dona major trau el cap des del balcó d’un tercer pis: “Ja us n’aneu?”, pregunta. Cosa a què el jove marroquí somriu, mentre que Fátima, la traductora que acompanya aquest sector, corre a assistir-lo: “No, senyora, només carregaran el camió amb més aigua”, respon. La cara de la septuagenària irradia alleujament.

Un conveni de cooperació històric

Les relacions entre el Marroc i Espanya en l’àmbit de la Protecció Civil es fonamenten en un conveni signat a Rabat el 1987. Aquest acord establia un marc de cooperació tècnica i assistència mútua entre tots dos països, així com la creació d’una Comissió Mixta de Protecció Civil, integrada per representants de totes dues nacions.

A més de l’assistència davant desastres naturals i ajuda humanitària, la Direcció General de Protecció Civil i Emergències d’Espanya també col·labora estretament amb organismes homòlegs al Marroc en altres àmbits com l’Operació de Pas de l’Estret, realització de simulacres i exercicis, així com accions concretes en la lluita contra incendis. D’altra banda, un acord administratiu firmat entre els ministeris de l’Interior de tots dos regnes impulsa la col·laboració en formació entre les Escoles Nacionals de Protecció Civil respectives. 

L’oferta del Marroc va ser una de les primeres a arribar després de les inundacions del 29 d’octubre passat. Després de la confirmació de la Generalitat Valenciana, el Ministeri d’Interior va preparar la incorporació i els desplaçaments dels operatius marroquins. A pesar que la finalització de l’ajuda estava prevista per a abans de Nadal, a mitjan desembre, el rei Mohamed VI va decretar l’ampliació de l’estada del contingent fins al pròxim 10 de gener.

A més del Marroc, altres països veïns com Portugal o França també han participat en el subministrament d’assistència d’emergència a través del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea.