ANÀLISI

El 'dia D' de Zaplana: una allau de preguntes a l'espera de respostes

Francesc Arabí

8 de abril de 2024 20:26 h

0

Un total de 12.474 dies després, l'expresident valencià Eduardo Zaplana compareixerà davant d'un tribunal per explicar si finalment va acomplir els seus desitjos de posar el 'turbo' per fer-se ric a força de “comissionetes”. És el temps transcorregut entre aquella declaració de principis al seu amic regidor de València Salvador Palop (“he de fer-me ric”) i aquest dimarts 9 d'abril del 2024, quan ha de declarar com a acusat de ser el principal beneficiari d'una trama de mossegades que hauria cobrat com a mínim 20,6 milions d'euros a compte de la privatització de les ITV i el Pla Eòlic valencià.

Han passat 2.149 dies des que va ser detingut per la UCO, aquell matí del 22 de maig del 2018. Tot i les seues constants queixes al·legant indefensió ja que està “convençut” de la seua innocència, Zaplana no ha volgut mai declarar ni davant la jutgessa d'instrucció, Isabel Rodríguez, ni davant del fiscal Pablo Ponce. I caldrà veure si finalment hi accedeix o es nega a respondre a la bateria de preguntes del ministeri públic. En qualsevol cas, la compareixença de Zaplana davant d'un tribunal és històrica. Tot i ser potser el col·leccionista més gran d'escàndols de la democràcia espanyola i peça nuclear en alguns dels més importants casos de corrupció (marujazo, cas Sanz, Terra Mítica, Ivex-Julio Iglesias…), l'expresident no ha estat cridat a declarar ni una sola vegada en cap de les causes. Ni tan sols com a testimoni. Ni a Terra Mítica, que vindria a ser la mare de totes les corrupcions, la primera gran estafa made in Zaplana. Aquell macroprocés es va saldar amb 22 condemnats a un total de 305 anys de presó, però en els dotze anys d'instrucció Zaplana no va estar entre els 330 citats com a testimoni.

Tampoc va ser imputat ni citat a testificar a la causa Ivex-Julio Iglesias, corruptela que portava segell d'autor. En els 18 anys que ha estat oberta, fins a ser arxivada el setembre del 2022 per prescripció gràcies a la inacció del jutge presumptament instructor, Zaplana no va passar mai pel jutjat. Com es conta al llibre Los tentáculos del truhan amb aportació de proves, l'autor intel·lectual i material d'aquell espoli de més de 12 milions d'euros va ser Zaplana. Va decidir el fitxatge, les condicions i l'eixida de fons a través d'un contracte a B, però no va ser cridat mai a declarar.

Zaplana, davant de l'espill

Zaplana s'asseurà davant de l'espill per intentar segurament enganyar el mateix Zaplana. Aquesta vegada, i això també és notícia, viurà l'experiència inaudita d'enfrontar-se a la deserció dels seus lleials després de l'acord de conformitat assolit, de moment, pel fiscal Ponce amb l'excap de gabinet Juan Francisco García, els empresaris Vicente i José Cotino Escrivá i el presumpte testaferro Joaquín Barceló, Pachano.

La UCO i el fiscal Ponce han desgranat indicis i proves que sustenten la petició de 19 anys de presó i 40 milions de multa a l'expresident. Zaplana sosté que els diners no eren seus, sinó del testaferro uruguaià Fernando Belhot, però haurà d'aclarir unes quantes dotzenes de dubtes, indicis i proves que el situen a l'epicentre del fangar. Vet aquí unes quantes.

Si no té res a veure amb aquest entramat de comissions i blanqueig, per què s'ha negat a declarar fins i tot després d'aixecar-se el secret de sumari? Per què tant d'afany a anul·lar la causa atacant la instrucció si no té res a veure amb el fons de l'assumpte? Si el seu nom no figura als papers que el sirià Imad Al-Naddaf Yalouk va lliurar a Marcos Benavent, per què centra tota la seua estratègia a desacreditar-ne l'origen?

Com explica el segon full de ruta, trobat en els registres del seu pis de Pascual i Genís on s'esbossa l'arquitectura de la repatriació de fons, del blanqueig de capitals? Diu que Belhot menteix i que els diners del seu compte en el banc suís Julius Baer no eren seus sinó del lletrat. Aleshores, per què va tornar els 6,7 milions a la Hisenda pública? Per què un advocat uruguaià “regala” diners als valencians? Si no era el seu testaferro, per què aquest expert en enginyeria financera va entregar en set anys 2,3 milions a la secretària de Zaplana, Mitsouko Henríquez? Per què es va reunir tantes vegades amb ell i amb altres acusats si no hi havia “negocis” en comú? Quina relació tenia amb Belhot? Per què van parlar a la reunió d'abril del 2018 a l'hotel Wellington de Madrid sobre quina mida de bitllets havia de facilitar-li el lletrat a per tindre efectiu en aquesta repatriació de fons? Per què l'expresident estava tan interessat que els diners no alçaren sospites? Sospites de què?

Per què en els enregistraments del cas Lezo es constata la seua preocupació pel fet que el nom de Belhot i una de les seues societats havien aparegut en la premsa? Si no és el seu testaferro, què el preocupava? Per què va convocar l'expresident el febrer del 2009 una reunió amb Belhot, amb el comptable Francisco Grau i amb el seu amic Joaquín Barceló, Pachano?

El rastre dels diners i l'agenda de Zaplana s'abracen constantment. És casualitat que l'11 de juny de 1997 sopara Zaplana amb Juan Cotino, just la nit anterior que s'aprovaren els plecs del concurs de les ITV? El 6 d'agost d'aquell any, Zaplana es va tornar a citar amb Cotino, segons l'agenda de l'expresident. És casualitat que just aquell dia es va reunir la mesa de contractació? El 9 de maig de 2001, els Cotino van constituir Imison Internacional, la firma clau per canalitzar les comissions. És casualitat que l'exministre sopara amb Juan Cotino quatre dies abans?

El 28 de setembre del 2005, es va fer una transferència milionària des d'Imison a Fènix Investment, la societat suposadament de Juan Francisco García. És causalitat que l'endemà Zaplana es reunira amb el seu excap de gabinet? Juan Francisco García va presidir aquella mesa de contractació, per què i qui va decidir que el seu cap de gabinet controlara aquella concessió, amb el també zaplanista José Antonio Manteca de vicepresident? Per què, si tot va ser impecable, tant García com Manteca es van negar a signar l'acta de les adjudicacions? El 10 d'abril del 2006 es va constituir Gesdesarrollos Integrales, una de les firmes acusades per haver servit per blanquejar els diners a través de la compravenda d'immobles. És causalitat que tres dies abans es van reunir Zaplana, Francisco Grau i Pachano?

El 4 de setembre del 2013 va culminar el traspàs de fons de l'entramat de Luxemburg al de Belhot. És causalitat que cinc dies després Zaplana es reunira amb l'advocat uruguaià? El 5 de juny del 2015, l'advocat va obrir un compte a Espanya des del qual es va voler invertir al port esportiu Luis Campomanes a Altea. És causalitat que un dia abans es reuniren Zaplana, Grau, Pachano i el mateix Belhot?

Quin interès pot tindre la presumpta primera gestora del patrimoni ocult de les comissions i artífex de crear les empreses a Luxemburg, Beatriz García Paesa, a implicar la trama de polítics i empresaris valencians liderada per Zaplana? Si l'expresident no té res a veure amb aquest assumpte, ¿per què els administradors de les societats eren el seu amic de la infància, Pachano, o el seu excap de gabinet, Juan Francisco García? Per què tot el seu cercle de confiança, des de la secretària personal fins al seu comptable, Francisco Grau, figuren en els òrgans de govern de les societats? La defensa sosté que el pis madrileny del carrer de Núñez de Balboa, al barri de Salamanca, no era seu. Per què Zaplana tenia les claus i feia servir un habitatge a nom de Costera del Glorio? És casualitat que aquesta mercantil estigués administrada per Pachano i, després, per firmes de Belhot? Per què la seva secretària va organitzar la mudança, com acredita la investigació? Per què el seu col·laborador Gregorio Fideo va ser qui va buscar l'empleada de la llar?

¿Es va reunir l'expresident recentment amb el seu amic i fins ara fidel col·laborador Pachano perquè sospitava que havia signat un acord de conformitat amb el fiscal? Si no té res a amagar i no era testaferro seu, per què el va acusar, en presència de Francisco Grau, de ser un traïdor? Traïdor a què, a qui i per què?

  • Francesc Arabí és periodista i autor de “Ciudadano Zaplana” i “Els tentacles del truhan”.