Al desembre de 2010 l'Assemblea General de les Nacions Unides decideix declarar el 30 d'agost com a Dia Internacional de les Víctimes de Desaparicions Forçades. Espanya va ratificar en 2006 la Convenció Internacional per a la protecció dels desapareguts, per la qual els estats es comprometen a investigar, cooperar amb altres estats, reparar i indemnitzar els afectats i dissenyar mecanismes que impedisquen la repetició d'aquests actes. Més d'una dècada després, Espanya continua sense donar solució als 114.255 casos de desaparicions forçades produïts durant la guerra civil i els anys del franquisme.
Per a Matías Alonso, Secretari de Memòria Històrica de l'Executiva Provincial del PSPV-PSOE a València, fins a l'elecció de la data sembla que tinga a veure amb mantindre el tema amagat. Afirma que resulta evident que totes aquestes víctimes d'aquest fenomen a escala mundial mereixen ser recordades i, sobretot, una política internacional que ajude a esclarir totes les desaparicions. Segons la legislació internacional, aquest tipus de crims dirigits cap a un grup concret amb la intenció de fer-lo desaparéixer passa a considerar-se un crim de lesa humanitat i mai prescriuen.
L'aparició de la data es remunta al moment en què a Espanya es comencen a exhumar les primeres fosses a la Comunitat Valenciana. Eren moments de discursos i el govern socialista d'aquells dies es “compadia de les víctimes de Sud-amèrica, principalment de Xile i l'Argentina, alhora que estava obstaculitzant les investigacions de les víctimes del franquisme”, afirma el secretari.
Per a Alonso, “els mateixos que pronunciaven aqueixos discursos s'ofenien i s'ofenen cada vegada que se'ls diu que a Espanya tenim més víctimes desaparegudes que totes la regions del con sud juntes. El que allí sembla que els moga a la pietat, ací sembla que els mou a més odi, més rancor i a indignar-se perquè tractem d'esclarir les víctimes de les desaparicions a Espanya”.
Cadascuna de les víctimes que va ser assassinada en aquella època -explica- va deixar més “morts en vida”. Fills, dones, germans… tots ells van ser víctimes de la repressió i d'exclusió. A Espanya, considera, posseïm l'especial característica que després de la guerra no va existir una reconciliació i va prosseguir la política de desaparició física i persecució de les idees demòcrates. Alonso manté que sempre es parla de les víctimes, però del que hauríem de preocupar-nos és de la generació que els van conéixer vius i representen el nexe sentimental entre generacions.
“Des de l'Executiva Provincial estem lluitant contra el temps perquè en el moment que aquesta generació desaparega, amb ells se n'anirà l'oportunitat de tancar una ferida oberta. És irònic reivindicar el dia de les víctimes i els desapareguts quan a Espanya encara n'hi ha tants. Si la justícia té algun sentit és per a aquestes persones que encara viuen”, considera Alonso.
El socialista critica que la dreta espanyola “mai va renunciar als seus valors profunds” i situa a alguns grups, en al·lusió a l'extrema dreta, entre aquells sense problemes per a relacionar-se amb els victimaris. “Tots són del mateix bàndol: d'aquell que pensa que el dissident no té dret a existir i les seues famílies mereixen ser condemnades a l'exclusió”, apunta.
A la Comunitat Valenciana hi ha més de 430 fosses localitzades i s'han realitzat nombroses exhumacions en els últims 4 anys, subvencionades per la Diputació de València. Amb el canvi progressista a Castelló, es pretén estendre les actuacions previstes en la Llei de Memòria Democràtica valenciana i la nova llei de memòria històrica estatal per a acabar amb les llacunes de la norma vigent.
El responsable confia en la capacitat del Govern de Pedro Sánchez per a donar un impuls a la memòria democràtica: “Tenim esperança en què si segueix aquest Govern una de les primeres accions siga posar en vigor la reforma en profunditat de la Llei de Memòria Històrica. Per això cal recordar que o hi ha un govern d'esquerres a Espanya o el mal a les polítiques de memòria serà importantíssim. La generació que manté aqueixos nexes no suporta quatre anys més de la dreta, és una assignatura de tots que encara tenim pendent”, sentència el socialista.