‘Domingo Domingo’, o la història d’un petit i imaginatiu citricultor valencià que es rebel·la contra el seu destí

Domingo Domingo és un agricultor de les Alqueries, un poblet de la Plana Baixa, que protagonitza una història molt curiosa, però que alhora no deixa de representar el citricultor mitjà valencià, fart dels preus que es paguen per la fruita i que vol trobar una manera de poder guanyar-se la vida fent el que més li agrada. La seua aventura ha sigut recollida en un documental que porta per títol precisament Domingo Domingo i que s’estrena el pròxim 1 de febrer a Barcelona en el marc del cicle Docs del Mes i es projectarà durant tot el mes en 70 sales de tot Espanya.

Dirigit per Laura García Andreu, el documental narra, en primera persona, les peripècies de Domingo, un addicte a la vida que no sap viure sense adrenalina i que ha canviat la seua addicció a la bicicleta per una obsessió per les taronges i les mandarines, en un moment en què el mercat citrícola depén molt més de les grans multinacionals –que han començat a patentar millors varietats de fruita que els agricultors han de comprar si volen subsistir– que dels productors.

Domingo, com explica en l’audiovisual, té un pla teòricament perfecte: ha cultivat un arbre amagat en un hort de tarongers de propietat seua en què desenvolupa una nova varietat que li pot permetre “viure del camp”. Amb aquest projecte “secret”, pretén véncer les multinacionals, fer-se ric venent la patent i aconseguir que, a partir d’aquest moment, cada dia de la seua vida “siga un diumenge etern”. No obstant això, l’experiment no li ix com esperava.

Història d’una decepció

El nostre protagonista conta a l’espectador, amb qui dialoga durant el documental, que a ell li agradaria viure de les taronges, però que no és possible. Narra la seua experiència amb el camp, que de menut anava a l’hort amb son pare a collir taronges i que fa tres dècades tot el poble vivia dels cítrics; “es pagaven molt més cares que hui”.

“Hui dia, un petit agricultor, si no té varietats bones i royalties [espècies amb patent], no hi ha res a fer. A mi les clemenules me les han comprades a 11 cèntims (quilo) i després les han venudes a 1,10 euros, i altres les paguen a 70 cèntims (quilo) i després les venen a 2,50 o 3 euros o a 5 euros a Berlín”, explica Domingo. “L’agricultor és el que més fa i el que menys cobra, i aquesta batalla està perduda, és impossible fer-hi res”, comenten durant l’audiovisual.

Per aquest motiu, tracta de trobar un nou tipus de mandarina per mitjà d’una mutació que “podria canviar-ho tot”. Fins i tot fantasieja de posar el seu nom a aquesta nova varietat, Domingo Domingo, “o en anglés, Sunday Sunday, que queda millor per al màrqueting’. Si tot ix bé, registrar aquesta nova varietat i la patent pot suposar una inversió entre 12.000 i 13.000 euros, i després es podria vendre per uns quants centenars de milers d’euros.

Tot aquest procés comporta temps i, per tant, diners: s’ha de sanejar la varietat, s’ha de protegir perquè no la reproduïsca un altre i tot el procés ha d’acabar amb un èxit en el mercat, “que altres productors aposten pel teu producte”, comenten durant el documental: “Hui dia hi ha una indústria molt important de millora genètica. I si t’ha eixit una espècie, que ha de ser la bona, ells en fan moltes i trien les millors”, li diuen a Domingo.

La mandarina cultivada per l’agricultor castellonenc és analitzada i ix “perfecta: té acidesa, suc i és dolça”: “Si jo la patentara i guanyara diners, llavors sí que em tocaria la loteria”. Això l’anima a presentar-se en la Fira de Berlín, on estan les empreses més importants del món i totes les varietats de fruites i verdures, a intentar ‘col·locar-la’: “Ací es decideix el que es menjarà l’any que ve; és el lloc perfecte per a vendre la meua varietat”.

Tanmateix, Domingo fracassa en l’intent. Però això no vol dir que es rendisca. Domingo al final arranca el seu arbre, però torna a intentar-ho. Aquesta vegada es decideix a plantar papaies i alvocats, i fins i tot està a punt de comprar un mango per a cultivar-lo. El futur dirà si aquesta vegada té més sort.