Segons denuncien des del col·lectiu València Acull, les víctimes de delictes que es troben en situació administrativa irregular a Espanya s’enfronten a tota mena d’obstacles per a poder exercir el dret fonamental a formular una denúncia: “No sols la Policia Nacional continua sancionant-los per estada irregular quan acudeixen a denunciar, sinó que el jutjat de guàrdia rebutja algunes denúncies i deriva les víctimes a les comissaries sense tindre en compte el risc que corren”.
D’aquesta manera, A. R. ha sigut citada el pròxim 28 de setembre a comparéixer davant la Brigada d’Estrangeria “a fi de notificar-li la incoació del corresponent expedient sancionador”, segons consta en la citació que li van entregar en la comissaria de Russafa després d’haver interposat una denúncia pel furt del seu passaport. La sanció que li poden imposar per haver anat a denunciar sense tindre permís de residència és l’expulsió o una multa de 501 fins a 10.000 euros.
La jove va acudir el passat 26 de juliol al jutjat de guàrdia a denunciar el furt del seu passaport de l’interior de l’habitació que té llogada en un pis de València. En el jutjat, segons expliquen des de l’ONG, es van negar a admetre la denúncia i li van indicar l’adreça de la comissaria de Russafa perquè hi anara a presentar-la: “No és la primera vegada que en el jutjat de guàrdia rebutgen aquesta mena de denúncies acollint-se al fet que la Llei de seguretat ciutadana estableix que de la ‘sostracció o l’ extraviament’ dels passaports ‘haurà d’adonar-se de manera immediata a les Forces i Cossos de Seguretat o, si escau, a la Representació Diplomàtica o Consular d’Espanya a l’estranger’ (article 11.4)”.
No obstant això, la víctima ha estat assistida per un lletrat que ha argumentat que aquesta disposició de la llei no eximeix el jutjat del deure de tramitar la denúncia d’un presumpte delicte –com és el robatori o furt d’un passaport– “han acabat admetent-la”. En aquest cas, relaten que A. R. va acudir sola al jutjat, la van remetre a la comissaria de Russafa i fins i tot l’agent de Policia que la va atendre “es va sorprendre que, estant en situació irregular, es presentara en una comissaria”. Tal com descriuen des de València Acull, la policia va recollir la seua denúncia per furt, però tot seguit li va entregar la citació, on ja s’avança que la sancionaran i l’adverteixen que, si no compareix, se li podrà incoar “un expedient d’expulsió pel procediment preferent”. Fins i tot compareixent la conseqüència de l’expedient sancionador pot ser l’expulsió, expliquen.
Llei d’estrangeria vs. protecció de les víctimes
La Policia Nacional tracta de justificar aquesta manera d’actuar davant de les persones en situació irregular que acudeixen a denunciar en el fet que han de complir el que s’estableix en la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social (Llei d’estrangeria), que preveu sancions per estada irregular. El Ministeri de l’Interior utilitza la mateixa justificació. No obstant això, sostenen des de València Acull, “ni els executors de les propostes de sanció ni els seus responsables polítics tenen en compte la legislació espanyola i europea ni les recomanacions institucionals que estableixen expressament la protecció jurídica de totes les víctimes sense tindre en compte el seu estatut de residència (Llei 4/2015 de l’estatut de la víctima del delicte, Directiva europea 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre protecció de les víctimes de delicte, Recomanació general de la Comissió contra el Racisme i la Intolerància ECRI del Consell d’Europa núm. 16)”.
En aquest sentit, recorden que el Defensor del Poble reclama des del 2004 als diferents Governs que no s’incoen expedients sancionadors als estrangers en situació irregular que acudisquen a les comissaries a denunciar delictes: “Aquesta recomanació va ser assumida parcialment per protegir les víctimes de violència de gènere, però continuen corrent risc d’expulsió la resta de les víctimes de delictes en situació irregular”. El 2019, arran del cas d’una dona hondurenya que va anar a denunciar l’agressió d’un home en la comissaria de Xirivella i va acabar detinguda, amb una proposta d’expulsió i sense poder denunciar, el Defensor va tornar a presentar una recomanació al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en què sol·licitava: “Dictar les instruccions precises per assegurar que les persones estrangeres en situació irregular que són presumptes víctimes d’un delicte puguen formular denúncia, sense que se’ls derive, per aquesta causa, a la incoació d’un procediment sancionador que comporte la seua expulsió del territori nacional”.
Per al Defensor, la qüestió de fons entre si l’Estat ha de garantir els drets de les persones estrangeres en situació irregular com a víctimes de qualsevol delicte o si, per contra, preval la legislació d’estrangeria que obliga a incoar un expedient sancionador per estada irregular, ha de resoldre’s concentrant tots els esforços “a auxiliar a la víctima del delicte, oferint una resposta que siga reparadora del mal i minimitze els seus efectes traumàtics”. Per aquesta raó, la institució rebutja que, al mateix temps, l’agent indague sobre la situació administrativa de la víctima, ja que “aquesta actuació té clarament un efecte dissuasiu que posa en perill l’activitat punitiva de l’Estat, i constitueix una fallida del principi d’equitat, de proporcionalitat i de seguretat jurídica”. No obstant això, el gener del 2021 el Govern va rebutjar la recomanació.
També el president del Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (Cedre) va exigir un canvi en la Llei d’estrangeria i va qualificar de “molt lamentable” el rebuig d’Interior a la recomanació del Defensor per la impunitat que provoca, “des d’agressions sexuals fins a abusos laborals. Hem vist persones migrants treballadores que han mort abandonats a les portes d’un hospital. Això passa per decisions com aquesta”. El juny del 2021 el Cedre va emetre una recomanació reiterant que fora assumida la posició del Defensor.
El Relator de Nacions Unides sobre els drets de les persones migrants, Felipe González Morales, també va exigir en el seu informe sobre accés a la justícia de les persones migrants que “siguen regulars o irregulars, han de tindre garantit el dret a recórrer als tribunals i altres operadors de justícia per a protegir els seus drets humans i evitar la impunitat”. També es van aprovar iniciatives en les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats per a protegir les víctimes de delictes en situació irregular, però no han sigut aplicades pel Govern a pesar que PSOE i Unides Podem les van avalar.
Els casos identificats, “la punta de l’iceberg”
“Des que es va rebutjar la recomanació del Defensor de 2019, no sols hem tingut coneixement de noves sancions a l’hora d’anar denunciar un delicte (comissaria de Burjassot-Godella i comissaria de Granada), sinó fins i tot només per acudir a fer un tràmit administratiu (comissaria de Paterna i comissaria de Melilla)”, denuncien des de València Acull, i afigen: “I els casos identificats són la punta de l’iceberg, perquè la major part de les víctimes tenen por de patir represàlies administratives si fan públic el que els ha ocorregut o desconeixen que poden denunciar aquesta mena de situacions”.
Per tot això, des de l’entitat cívica reitera la necessitat urgent d’una reforma legislativa de la Llei d’estrangeria, “equiparable a la que protegeix les víctimes de violència de gènere i les víctimes o els testimonis de tràfic d’éssers humans”, per a eximir de sancions per estada irregular els que acudisquen davant les Forces i Cossos de Seguretat a formular una denúncia, sol·licitar informació o gestionar qualsevol tipus de tràmit administratiu.