Dues dones socialistes i tres homes, un del PP, un altre de Compromís-Sumar i un desconegut amb Alvise: aquests són els cinc eurodiputats valencians

Miguel Giménez

València —
9 de junio de 2024 23:50 h

0

Ja es coneixen els resultats de les eleccions europees del 9J i ja sabem quins eurodiputats valencians rellevaran els tres representants elegits el 2019: els socialistes Inmaculada Rodríguez Piñero i Domènec Ruiz Devesa, i el popular Esteban González Pons. Els nous representants valencians en el Parlament Europeu són:

Esteban González Pons. (València, 1964) Número quatre de la candidatura del Partit Popular que encapçalava Dolors Montserrat a les eleccions europees de diumenge, González Pons afronta la seua tercera legislatura com a europarlamentari (va ser elegit per primera vegada el 2014). Aquest històric del PP valencià ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en el partit i en les institucions. Ha sigut conseller de Cultura, Educació i Esport, de Relacions Institucionals i Comunicació i d’Ordenació del Territori, Obres Públiques i Habitatge amb Francisco Camps com a president de la Generalitat; també va ser parlamentari autonòmic, diputat en el Congrés i senador durant tres legislatures. En l’àmbit orgànic, González Pons ha exercit diversos càrrecs, com el de vicepresident del Partit Popular Europeu o diferents sotssecretaries generals. Va ser qui va adjudicar, com a conseller, el primer contracte a les empreses de la trama Gürtel: La guia de mitjans de comunicació del 2005, adjudicada el 2004. Aquest polític valencià també ha tingut temps per a la literatura, ja que és autor dels llibres Camisa blanca (2011), editada per Rufaza Show; Tarde de paseo (2015), d’Impremta Romeu; Ellas (2020), d’Espasa; i El escaño de Satanás (2022), editat també per Espasa.

Leire Pajín. (Sant Sebastià, 1976) La número huit del PSOE a les eleccions europees en una candidatura que lidera la ministra de Transició Ecològica, Teresa Rivera, que es va criar a Benidorm, és llicenciada en Sociologia per la Universitat d’Alacant i experta en Objectius de Desenvolupament Sostenible i Responsabilitat Social Empresarial i grau de màster en Direcció d’Empreses i Organitzacions en l’Economia del Coneixement en la UOC. La que va ser secretària d’estat de Cooperació Internacional i ministra de Sanitat en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, impulsora de la Llei antitabac, estava ja més d’una dècada fora de la primera línia de la política. Va ser diputada en el Congrés i senadora territorial, i ha sigut secretària d’Organització del PSOE i vicesecretària general del PSPV. Quant a la seua trajectòria professional, Leire Pajín és presidenta de la Fundació EU-LAC, directora del Desenvolupament Internacional en IS Global, presidenta de XEDS (Capítol espanyol de la Xarxa de Solucions per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides-UNSDSN), i membre del consell estratègic i de lideratge d’UNSDSN, impulsora de la Xarxa Internacional de Dones EU-LAC.

Sandra Gómez. (València, 1985) L’exvicealcaldessa de València ocupa el número 14 en la candidatura socialista a les eleccions europees. Llicenciada en Dret i ADE (Administració i Direcció d’Empreses) per la Universitat de València, Gómez va entrar com a regidor a l’Ajuntament de la capital valenciana després de les eleccions municipals del 2015, i l’agost del 2016, quan Joan Calabuig va ser designat secretari autonòmic per a la Unió Europea i Relacions Externes de la Generalitat Valenciana, va passar a convertir-se en primera tinenta d’alcalde de Joan Ribó i portaveu del grup municipal socialista. Republicana confessa, l’actual portaveu del PSPV en el consistori es va afiliar a Joves Socialistes als 18 anys, és secretària general del Partit Socialista a la ciutat de València i ha exercit com a advocada en casos de corrupció com Gürtel o Nóos.

Vicent Marzà. (Castelló de la Plana, 1983) El diputat autonòmic de Compromís és el número tres en la llista de Sumar en aquestes eleccions europees. Mestre d’anglés i francés de professió, va ser conseller d’Educació, Cultura i Esport durant els dos governs del Botànic, entre el 2015 i el 2022, en què va renunciar al càrrec. Vicent Marzà és diplomat en Magisteri d’Educació Primària per la Universitat de València i té un màster en Lideratge de la Transformació Socioeducativa per la Universitat Ramon Llull. També té estudis no conclosos en Enginyeria Industrial per la Universitat Jaume I i l’Institut National des Sciences Appliquées de Lió (França). Militant de Més Compromís, membre de l’Stepv i d’Escola Valenciana. Com a responsable autonòmic d’Educació i Cultura, va ser responsable de la posada en marxa del programa Xarxa Llibres, del Pla Edificant, va posar en marxa el projecte d’aules de 2 a 3 anys en els col·legis públics o va impulsar la Llei de plurilingüisme, que ara el PP i Vox substituiran per l’anomenada Llei de ‘llibertat’ educativa.

Diego Solier.- El gran desconegut, que s'ha colat en el Parlament Europeu en la llista de 'Se acabó la fiesta', la candidatura que encapçalava l'agitador ultra Alvise Pérez. Poc se sap de Solier, més enllà que va estudiar a la Universitat Politècnica de València, que viu a Madrid i treballa com a especialista en governança i riscos de seguretat de la informació en l'empresa Attindas Hygiene Partners, on és director global de tecnologies de la informació de servicis compartits.