Les economies amb forta dependència del turisme són les que més caigudes han registrat l’any de la pandèmia. El Banc d’Espanya situa Alacant entre les províncies que registren més caiguda del producte interior brut el 2020. En el seu butlletí econòmic de gener, l’informe de l’economista Alejandro Fernández Cerezo indica que “un pes més gran del turisme –sobretot estranger– en l’activitat provincial, més proporció d’ocupació temporal, així com menys pes del sector públic i nivells més baixos de mobilitat ciutadana van estar associats a més caigudes de l’activitat”.
Durant anys a Espanya ha predominat el discurs que el turisme genera riquesa i que és un motor econòmic, però cada vegada sorgeixen més veus crítiques i més contundents amb el model econòmic. Entre les reculades més acusades en el conjunt de l’any, l’informe destaca les de les Balears, amb una caiguda del 27% del PIB; les províncies canàries de Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife (-21% i -19%, respectivament); seguides de Màlaga (-17,0%), Girona (-14,2%) i Alacant (-13,5%). “Aquestes sis províncies es caracteritzen perquè el pes del sector turístic –sobretot el lligat a la demanda estrangera– en l’activitat és especialment alt”, indica el document. Per contra, les províncies amb descensos més moderats –fregant el 5%, com indica el mapa– són les que conformen Extremadura i Castella-la Manxa, a més de Zamora i Terol; “el denominador comú que presenten totes aquestes províncies és menys exposició al turisme i més pes dels sectors menys afectats pel COVID-19, com l’agricultura i el sector públic”, apunta l’informe.
La mobilitat i el pes del turisme són els factors que contribueixen més a la caiguda del PIB, indica el document: “La mobilitat és la variable més important, ja que explica un 35% de les diferències provincials en el PIB. Addicionalment, la rellevància del turisme total i del turisme estranger explica, en conjunt, una mica més del 20%”.
L’informe indica que l’impacte de la crisi sobre l’activitat econòmica a Espanya “presenta una heterogeneïtat extraordinària a escala provincial” i apunta que les caigudes més grans del PIB s’han concentrat en l’arc mediterrani i les Canàries. Les diferències entre províncies van anar avançant a mesura que ho feia la pandèmia, probablement pel fet que les comunitats autònomes van prendre el comandament i va arrancar la disparitat de criteris i mesures. “Aquest tret podria estar vinculat al fet que les restriccions a l’activitat introduïdes en la fase inicial de la pandèmia van afectar un nombre molt més elevat de branques, per la qual cosa la composició sectorial de l’activitat hauria influït en menys mesura a l’hora d’explicar l’heterogeneïtat en la trajectòria del PIB de les diferents províncies”, comenta Fernández en l’informe.
El text és una anotació més en la fi del model de l’anomenat “Levante feliz”, un tòpic franquista que en les últimes dècades ha començat a descompondre’s. Cada vegada són més autors i investigadors els que afirmen que el model del turisme de masses és incompatible amb la sostenibilitat, tant econòmica com mediambiental, i apunten que a les regions on el turisme té més pes els salaris i la renda són més baixos. Les kellys, el col·lectiu de treballadores de neteja en el sector serveis, fa anys que es pregunten com pot ser que el turisme genere tanta riquesa sobre el paper però no prou per a pagar-los un salari digne. L’historiador de l’economia Joaquín Azagra apunta en el seu assaig que “la Comunitat Valenciana, per producte interior brut per capita, està més pròxima a Extremadura (20 punts) que a Madrid (45 punts)”, una qüestió que s’explica per no adaptar-se a la globalització i l’excessiva dependència d’activitats immobiliàries o el turisme, “la rendibilitat de les quals no depén de la productivitat, sinó del mercat”.
Aquestes afirmacions sobre la precarietat o la cara B del turisme s’han anat construint en els anys previs a la pandèmia, que, pel fet de tancar completament les comunitats i limitar la mobilitat, ha clavat l’estocada a un sector que se sostenia en fonaments febles. A Alacant, malgrat que el turisme representa el 85% de l’activitat turística valenciana, segons el lobby empresarial Exceltur (dades del 2019), el sector que suposa el 16,6% del PIB valencià no repercuteix en la seua població pel fet de situar comarques especialment turístiques com la Marina Alta (33,4%), el Baix Segura (32,8%) i la Marina Baixa (29,8%) al capdavant en taxa de pobresa a la comunitat autònoma.