Encara que estiga passant prou desapercebut -el conflicte a Catalunya ho eclipsa tot-, aquest dimarts se celebra a Madrid un gran acte, convocat pels empresaris, per a traslladar a la capital la reivindicació del desenvolupament del Corredor Mediterrani, una infraestructura prioritària per a l'economia valenciana.
Aquesta Trobada pel Corredor Mediterrani, que compta amb el respatler de la Generalitat Valenciana i la presència del president Ximo Puig, té per objecte “escenificar la importància i necessitat d'aquesta infraestructura”, així com conscienciar al país perquè s'implique en aquesta reivindicació, en la qual està previst que participen uns 2.000 empresaris i representants de la societat civil de tota Espanya -entre ells està prevista la presència de Juan Rosell (CEOE), José Luis Bonet (Cámara España), Vicente Boluda i Juan Roig (AVE) o José Ignacio Goirigolzarri (Bankia)-.
La institució firal madrilenya (Ifema) acollirà així l'última parada d'un 'Road Show' que ja ha recorregut les ciutats de Tarragona, Múrcia i Almeria i serà prèvia a la segona revisió mèdica semestral d'enguany, que tindrà lloc al novembre. Els empresaris valencians, impulsors d'aquesta iniciativa, advoquen per una xarxa circular d'infraestructures que connecte millor els territoris i complemente l'actual Espanya radial.
Un corredor a pas de tortuga
A pesar que, tal com va assegurar el president del Govern, Mariano Rajoy, a Alboraia, el Corredor Mediterrani “està ací i va molt de debò”, des de València s'ha criticat com les inversions “s'allarguen de manera infinita”. Al setembre, Rajoy anunciava dues licitacions que anaven a suposar inversions que superen els 2.000 milions d'euros.
Es tractava, no obstant açò, de la licitació de la redacció de dos estudis informatius, el túnel passant a la ciutat de València que ha de donar eixida pel nord de la ciutat als trens que arriben a la futura estació soterrada, i del nou tram a doble via d'alta velocitat ferroviària entre València i Castelló, no dels projectes d'execució.
Així, en realitat l'import d'ambdues licitacions era d'1,2 milions d'euros i el termini d'execució de tots dos estudis és de dos anys -a la fi de 2019-, amb el que se segueix allargant en el temps l'execució del projecte. Aquesta circumstància ja va provocar les crítiques del secretari autonòmic d'Obres Públiques, Josep Vicent Boira, qui va recordar que ja hi havia un estudi informatiu en 2010, per la qual cosa sorprèn que es necessiten dos anys per a actualitzar aquest document.