La crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 també ha afectat molt seriosament l’economia i ha generat una crisi d’una transcendència enorme. L’Estat perdrà el 32,4 % de la recaptació impositiva, si agafem com a referència l’exercici passat, és a dir, 62.768 milions d’euros, i caldria una injecció de més de 350.000 milions d’euros per a contrarestar la caiguda econòmica provocada pel coronavirus.
Aquestes són algunes de les estimacions recollides en l’informe ‘Impacte econòmic l’any 2020 de la COVID-19 i de les mesures executades a Espanya’ elaborat per Juan Carlos Collado i María Teresa Rodríguez i publicat per la Càtedra Prospect Comunitat Valenciana 2030 de la Universitat de València.
Collado i Rodríguez calculen que la caiguda del PIB espanyol, inicialment prevista en un 13,1 %, es reduirà al 10,5 % per les mesures econòmiques recollides en el pla d’estabilitat del Govern, que té un “impacte positiu” equivalent al 2,5 %. A més, els 3.000 milions de l’ingrés mínim vital, “si es distribueixen l’any 2020”, tindrien un impacte positiu del 0,2 % del PIB i deixarien la caiguda en el 10,3 %. Així mateix, apunten que una extensió dels ERTO fins al desembre i la posada en circulació de 100.000 milions d’euros de liquiditat a través de préstecs avalats podria tindre un efecte positiu de 5 punts de PIB, aproximadament, fet que suposaria que la caiguda del producte interior brut se situaria en el 7,5 %. D’aquesta manera, indiquen que amb la posada en circulació, “l’augment de liquiditat a través de préstecs ICO o semblant”, de 350.463 milions d’euros (quantitat equivalent a aquest efecte directe ocasionat per la crisi sanitària, mentre que l’impacte indirecte seria de més de 406.000 milions d’euros) el PIB espanyol no experimentaria “cap descens”.
En la caiguda del PIB té una incidència especial el turisme i les activitats relacionades directament o indirectament amb el sector, que de moment es quantifica en un 3,8 % del PIB. Però, si la reducció de l’activitat fora del 80 %, la correlació amb la caiguda del producte interior brut seria del 9,1 %.
En contraposició amb aquest sector i amb altres sectors afectats per la COVID-19, n’hi ha uns quants en què la producció ha augmentat durant la crisi, entre els quals destaquen: activitats sanitàries; programació, consultoria i d’altres de relacionades amb la informàtica; serveis d’informació; administració pública i defensa; seguretat social obligatòria; activitats postals i de missatgeria; fabricació de productes farmacèutics bàsics i preparats farmacèutics; agricultura; telecomunicacions; activitats de serveis socials i educació.
Impacte en l’ocupació
En termes d’ocupació, la reducció de l’activitat econòmica comporta la desaparició de 2,63 milions de llocs de treball; d’aquests se’n poden recuperar uns 527.000 per les esmentades mesures econòmiques. D’aquesta manera, calculen que la reducció final serà de 2,11 milions d’ocupacions i una taxa d’atur del 24,2 % per al 2020 (els anys 2012 i 2013, en plena crisi de la rajola, la desocupació es va situar entre el 25,7 i el 25,8 %, mentre que l’any 2019 ho va fer en el 13,8 %, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística). Aquest increment de l’atur té la correlació corresponent en la desaparició d’empreses, que xifren en més de 442.000, amb més impacte en empreses menudes i molt menudes, que és “on es concentra l’ocupació en l’economia espanyola”.
La caiguda de l’activitat l’any 2020 té el reflex en pèrdues de rendes dels treballadors, rendes empresarials i rendes mixtes. En sous i salaris l’informe calcula que la pèrdua directa és de 60.053 milions; la minva de cotitzacions, de 17.099 milions, i la pèrdua de les rendes empresarials ascendeix a 79.664 milions. Així doncs, tenint en compte que la recaptació total per impostos l’any 2019, segons l’Agència Tributària, va ascendir a 212.808 milions d’euros, Collado i Rodríguez calculen que la pèrdua de recaptació d’impostos l’any 2020 arribaria als 77.836 milions d’euros o al 36,6 % de la recaptació del 2019.