La garrotada per al sector citrícola arriba després d'una setmana en la qual s'han succeït les concentracions en diferents punts de la Comunitat Valenciana exigint la defensa del sector.
En la seua compareixença aquest passat dijous en el Parlament Europeu, Joao Onofre, al capdavant de la Direcció General d'Agricultura de la Comissió Europea, ha negat que existisca relació entre la crisi que travessa sector citrícola espanyol –i que afecta principalment als productors valencians- i la importació de fruita procedent de Sud-àfrica. A més, Onofre ha atribuït la situació a problemes interns del sector i ha negat que s'haja produït un augment de les exportacions extracomunitàries. La posició de la Comissió Europea assesta una forta garrotada a les reivindicacions dels citricultors, els quals demanaven l'aplicació de clàusules de salvaguarda i la fi d'una competència que consideren deslleial.
La posició que manté la Comissió deshabilita, de facto, qualsevol possibilitat d'aplicar una clàusula de salvaguarda, ja que aquesta requereix que l'evolució de les importacions d'un producte amenace els productes comunitaris. Això ocorreria, segons exposen els agricultors, a causa del solapament que es produeix entre la campanya sud-africana i la campanya de fruita primera – i en la Comunitat Valenciana amb la campanya de clemenúles-. Onofre, no obstant això, ha mantingut en la seua compareixença que “no existeix cap dada estadística que diga que hi haja hagut un augment d'importacions procedents de Sud-àfrica en el període que resulta nociu per a la producció europea”, per la qual cosa l'aplicació d'una clàusula de salvaguarda quedaria descartada.
Des de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) mantenen que, si bé és cert que l'entrada de fruita des de països extracomunitaris no és l'únic factor que ha afavorit l'actual crisi del sector citrícola, sí que resulta un factor determinant que anirà incrementant-se a mesura que augmenten les exportacions en els pròxims anys.
Les dades del sector citrícola espanyol
Segons les dades que manegen des de AVA-Asaja,enguany s'hauria produït un augment de l'exportació del 15% respecte a l'any anterior i preveuen que aquest volum augmente durant els pròxims anys, a mesura que els productors extracomunitaris augmenten la seua producció.
En aquest context, han apuntat que les xifres oficials del Ministeri de Comerç “no deixen lloc a dubtes”, ja que la pujada acumulada de les exportacions de cítrics egipcis a Europa entre 2014 i 2018 ha augmentat “un inquietant” 78,9 per cent, amb 332.126 tones; a Turquia l'increment ha sigut de 18,2%, amb 284.882 tones; mentre que Sud-àfrica ha augmentat un 40,4%. Per tant, expliquen, la importació s'ha traduït que més de 1,5 milions de tones d'agres procedents només d'aquests tres països han inundat Europa durant els últims anys.
Competència deslleial
La principal reivindicació dels agricultors se centra en la situació de desavantatge en la qual es troben els productors de cítrics espanyols enfront dels productes extracomunitaris, ja que competeixen pel mateix nínxol de mercat quan ni les condicions laborals, mediambientals, fiscals o fitosanitàries vigents en tots ells són les mateixes que regeixen a la UE.
Als nostres productes, denuncien, se'ls exigeix uns alts estàndards de qualitat –en l'ús d'herbicides i determinats tipus de fitosanitaris, etc.- que implica unes despeses molt majors per a l'agricultor. Des de la federació insten a les autoritats a prendre mesures, ja que entenen que aquesta situació pot implicar un impacte sobre la salut pública i el medi ambient.