“No et puc dir que estiga sorprés”. Sembla resignació, però no ho és. Després de dos murals censurats, a Elías Taño, muralista, no li ha cridat massa l’atenció que un home amb la cara tapada ratllara per damunt de la seua última obra. Taño, canari resident a València des de fa més d’una dècada, va pintar diumenge un altre mural en suport als presos pel cas Altsasu. L’Ajuntament de la capital valenciana li va cedir un espai al costat del Jardí Botànic, en un solar dels jesuïtes –de propietat municipal– per a esmenar l’esborrament de l’anterior. L’empresa de neteja va rebre unes quantes queixes de veïns al·legant que hi havia un mural en suport a ETA i, sense consultar el consistori, e va eliminar de la paret. Al cap d’una setmana, va ser sancionada per això.
Taño explica a eldiario.es que durant l’elaboració del mural, una obra solidària en què van participar familiars dels presos, unes quantes persones, que van identificar com a membres de la ultradreta –des d’afins a VOX, a España 2000 o la periodista Cristina Seguí, segons explica– ja van increpar els autors de l’obra. No obstant això, el que el sorprén és la reacció de Ciutadans, que, a través de Toni Cantó, ha carregat contra el mural i a través del seu portaveu, Fernando Giner, ha dit que presentarà una moció perquè s’eliminen les pintades. “Com més ho diuen... crec que aconsegueixen l’efecte contrari. No suporten la llibertat d’expressió, no els va bé o no els agrada”, reflexiona Taño sobre les crítiques. “Crec que magnificar-ho tant els va en contra. Diuen un seguit de ximpleries com que és apologia del terrorisme… que està fora de lloc”, insisteix l’artista, que va reivindicar l’acció com una “jornada de solidaritat amb els joves d’Altsasu ”en què es va reivindicar la “llibertat dels presos polítics d’Euskal Herria i d’arreu del món”.
Taño també va tindre problemes a Sagunt, localitat governada per una coalició d’esquerres, quan va pintar en el marc del festival ‘Més que murs’ una altra obra amb referència als presos d’Altsasu . Al cap de poc, el PP local va presentar una moció perquè s’esborrara la frase ‘Altsasukoak aske!’ (llibertat per als d’Altsasu). Aquest mural també va ser objecte d’actes vandàlics.
L’últim mural no ha durat ni 24 hores intacte. Dilluns, un home amb la cara tapada es gravava pintant amb un esprai per damunt de l’obra i uns quants comptes vinculats a la ultradreta ovacionaven el boicot. El mateix dia, Ciutadans i la presidenta de l’Associació de Víctimes del Terrorisme demanaven que s’esborrara.
Gràcies. Demà escric una altra vegada a l’alcalde @joanribo per demanar-li, també d’urgència, que ens reba. Aniré amb María José, que va ser agredida per haver exercit el seu dret a triar lliurement amb qui eixir, esperem explicació de per què se solidaritza amb els seus agressors. https://t.co/tpxvelkfjx
El jove encara no s’explica per què demanen censurar la seua obra. “Representa una mostra d’afecte amb aqueixes persones que estan a la presó. No veig terrorisme enlloc, no hi ha incitació a l’odi ni res d’això. Si va contra alguna cosa, si denuncia alguna cosa, és un sistema judicial que creiem que ha actuat de manera injusta i desproporcionada”, explica. Sí que apunta, tanmateix, a una estigmatització dels joves bascos, a uns llocs comuns “totalment menyspreables”.
“L’estigma que té la societat basca per part de la dreta, de veure’ls tots com a terroristes i abertzales… és un lloc comú menyspreable. Influeix que l’acusació fora un guàrdia civil, en un lloc del País Basc que encara pateix molta repressió… No s’entén que hi haja dissidència no vinculada a les armes i que des de València ens solidaritzem amb el poble basc. Qualsevol dissidència es castiga i salten les alarmes entre els feixistes”, reflexiona preguntat pel brot de rebuig a aquestes obres. La dreta i la ultradreta, considera Taño “creu que té o vol tindre el monopoli del carrer”.
“Nosaltres fem política des de l’art i la cultura, sentim que són temes que haurien de dialogar amb les persones, treballem amb temes que tinguen sentit per a la comunitat, per obrir el diàleg. I ells –la dreta– no ens permet tindre un diàleg amb la ciutat. Ens agradaria que ens plantejaren les seues idees al mateix nivell”, explica l’artista.
Paradoxalment, Taño ha sigut autor de diverses campanyes d’institucions públiques i objecte de qüestionament per partits d’esquerra, com en el cas de Sagunt, on la moció de PP va tirar avant amb l’abstenció de PSPV-PSOE i Compromís. El text dels conservadors deia que la pintura “dona suport als delictes d’atemptat ocorreguts a Altsasu contra els agents de l’autoritat, dos guàrdies civils i les seues núvies”. Preguntat si creu que els partits més conservadors estan apropiant-se de la llibertat d’expressió i de marcar què és correcte i què no, Taño creu que seguir els debats que ells plantegen és “el pitjor joc que es pot fer”. “Si l’esquerra cedeix davant aqueixes pressions, s’escora a la dreta”, diu preguntat per la censura del seu mural a Sagunt. “Hi ha por a trencar la pau social que l’esquerra intenta mantindre a través del vot. La socialdemocràcia tracta, encara que amb avanços, acontentar la dreta. Aquesta és molt potent des del punt de vista mediàtic, maneja grans empreses, sectors productius… i la socialdemocràcia cerca anar contenint aquestes qüestions perquè no hi haja un esclat social”, reflexiona. “Les institucions sovint són covardes, estan més a la defensiva que a l’ofensiva en avanços socials”, afig.
Valtonyc, titellaires, acudits de Carrero Blanco, Fariña, La Polla Records... les accions contra artistes pel contingut de les seues obres s’han multiplicat en l’últim lustre. Tenim a Espanya un problema amb la llibertat d’expressió?, preguntem al muralista. “Sí, i té noms i cognoms: Llei mordassa. Està tot lligat i ben lligat. És una qüestió que el nou Govern no ha atacat encara. No solament per als artistes, és un problema per a qualsevol persona. A hores d’ara vivim moments molt tibants… Encara que això crea l’efecte contrari; molts artistes prenen la iniciativa i diuen ‘no callarem’”.
Taño pertany a aquest últim grup, als que no pensen callar. “Mentre les injustícies no canvien, no em sent amb la necessitat de baixar el to. És el que em puc permetre per a denunciar aquestes coses. Estem en una situació molt crítica des del punt de vista polític. De por, en tens, clar, tots en tenim… sobretot els que estan més enllà de la llei. Però és la nostra responsabilitat política si volem un canvi. Si volem viure en un món millor hem d’embrutar-nos les mans”.