Jordi Sebastià Talavera (Burjassot, 1966) és el primer eurodiputat de Compromís. Exalcalde de Burjassot, la casualitat ha volgut que precisament aquest Nou d’Octubre, dia gran dels valencians, acabe la seua aventura com a síndic a Brussel·les, i cedisca el testimoni, tal com estava acordat, al seu assessor fins ara, Florent Marcellesi (Equo).
Sebastià, que exercirà ara com a assessor els dos anys que resten de legislatura, ha fet un repàs de la seua trajectòria i de la seua experiència a l’eurocambra, i ha destacat que lluny del que molts creuen, les decisions que s’hi prenen tenen una gran transcendència per al dia a dia dels ciutadans, i per tant, és de vital importància tenir amb una representació valenciana ben àmplia.
Per què creu que la gent no s’implica en la vida política europea al mateix nivell que en la local o la nacional?
Crec que molts ciutadans senten que el que passa ací no els afecta i que açò no és més que un embolic burocràtic, no obstant això, el que es toca ací sempre afecta el dia a dia de la gent, però sí que és veritat que les tramitacions de les iniciatives són molt lentes.
Quin considera que ha estat el seu èxit principal com a representant de Compromís en el grup parlamentari Primavera Europea-Verds?
Del que estic més orgullós és del treball dut a terme en la comissió d’agricultura amb l’aprovació de la nova reglamentació de prevenció de plagues vegetals. En matèria d’importacions, la normativa era molt laxa i quan importes de tot arreu sense control hi ha un risc molt important que entren plagues que poden ser molt perilloses, en el nostre cas perilloses per a l’agricultura valenciana.
Com ha quedat finalment aqueixa normativa i com han aconseguit que tire endavant?
Per a tirar endavant qualsevol iniciativa ací, cal dialogar i reunir-se molt amb tothom, amb tots els grups per a convéncer-los que la teua iniciativa és la idònia i aconseguir així demanar suports. I això vam fer tant amb altres grups com PP i PSOE i amb els representants d’altres països del sud com Portugal i Grècia. Vam crear un front comú i hem aconseguit endurir molt els controls, cosa que evitarà l’entrada de moltes plagues.
I alguna mesura important per als valencians que no hagen aconseguit aprovar?
La votació del tractat de mercat que permetrà portar taronges de Sud-àfrica per a posar-les en el mercat fins al 15 de novembre, quan abans només tenien autorització fins al setembre. Açò afonarà encara més el preu dels cítrics. En aquest cas vaig intentar canviar el vot d’uns quants eurodiputats, però no van ser prou. El Govern d’Espanya no ens ha defensat gens en aquest aspecte, hem estat molt sols els valencians i, si l’Estat no està al teu costat, hi ha poc a fer.
Com han viscut la crisi dels refugiats en el conflicte de Síria?
És un tema en què ens hem implicat molt. Hem treballat per poder fer efectiu el compromís del Consell, que va posar a l’abast infraestructures per a acollir 1.400 persones. No obstant això, a pesar que la Comissió Europea i el Parlament Europeu van presentar un programa que buscava un principi de responsabilitat pels estats membres, el Consell Europeu, és a dir, els estats, van preferir negociar amb Turquia amb el resultat que tots coneixem. Crec que ací no ha fallat Europa, sinó els estats.
Com s’ha viscut el brexit i com pot afectar els valencians?brexit
Ha estat un desastre, la conclusió d’una política a la deriva del senyor Cameron, que ha reculat en compte d’enfrontar-se als populistes. La Unió Europea ha quedat molt tocada i les negociacions seran molt dures. És molt delicada la situació d’Escòcia, que, malgrat haver votat a favor de quedar-se a Europa, veuen que els poden despatxar. En clau més valenciana, ens preocupa la situació dels residents britànics a la Comunitat, dels estudiants i dels treballadors valencians al Regne Unit o la situació de les exportacions i les importacions.
Quines coses caldria canviar per a augmentar el sentiment de pertinença a la Unió Europa?
Crec que malgrat que tots els que estem ací som europeistes, en els últims anys s’ha anat en una direcció neoliberal d’afavorir els bancs i les rendes altes i ens hem oblidat de les persones, per això en part entenc que hi haja qui deixe de creure en aquest projecte comú. Per exemple, crec que cal una directiva europea sobre violència masclista perquè s’aplique amb contundència en tots els estats.
Quins reptes els queden en aquests dos anys que resten de legislatura?
Per exemple estem intentant que ens deixen usar el valencià en el plenari, en les nostres intervencions. Després, serà molt important el debat sobre els fons de cohesió. Espanya pot perdre ací molts diners per una gestió nefasta del Govern.
Hi ha realment una imatge de corrupció associada als valencians a Europa?
La veritat que, en aqueix sentit, els casos de Blasco i de Carlos Fabra han minat molt la imatge. També ha eixit unes quantes vegades el tema de l’aeroport de Castelló com a exemple de mala gestió de les inversions públiques, o de la Ciutat de la Llum. En definitiva, sí que hi ha uns quants ítems, però el problema de la corrupció l’associen més de manera general a Espanya que en exclusiva a la Comunitat Valenciana. En aqueix sentit, he tractat de fer molta pedagogia per a provar de netejar la imatge dels valencians, contant la realitat d’aquesta terra, la seua història, les seues tradicions, la seua cultura, etc.
Ja té pensat què farà quan acabe la legislatura?
La veritat és que no. Quan acabe està tot obert i, encara que és un moment convuls a València, no descarte tornar-hi. Per descomptat l’experiència ací ha estat molt enriquidora, descobreixes que les coses es fan d’una altra manera i que tot cal negociar-ho amb tothom.