Les persones que han desembarcat de l’Aquarius i els altres dos vaixells tenen reconeguts una sèrie de drets d’accés a ajudes per a facilitar la integració i el desenvolupament d’una vida digna. Com passa amb la resta de les persones migrants a qui es reconeix com a acollides –amb dret a l’asil–, el Govern posa a disposició, a través d’entitats socials o adreces del departament de Migracions, complements retributius per a béns bàsics. Llegiu: garantir el seu dret a un habitatge digne, a l’alimentació i a productes sanitaris, en essència.
Si després del permís de residència de 45 dies se’ls dóna asil a Espanya, podran optar a una sèrie d’ajudes d’acord amb els fons europeus. Algunes, com les sanitàries, són complementàries a les d’habitatge i lloguer, que varien en funció de la composició familiar o si es tracta d’una persona sola.
Per a cobrir necessitats bàsiques es pot optar a una ajuda de sis mesos –prorrogables a sis més i, en casos excepcionals, a 24– en què poden rebre entre 347 i 792 euros (si es tracta d’una persona fins un nucli familiar de sis membres), sempre xifres de màxims. És a dir, una persona pot optar a un màxim de 347 euros per a menjar i altres estris de primera necessitat. Les ajudes al lloguer oscil·len entre 537 euros fins a 766, així com dues mensualitats màxim de fiança i 181 euros per a vestuari, dues vegades l’any. Aquests primers exemples són per a cobrir les necessitats bàsiques de les persones que no residisquen en un centre de migracions.
Convé recordar, davant els brots de xenòfobs que veuen algun inconvenient a les ajudes a persones vulnerables, que els protocols estan establits des de fa anys i són concordes a la normativa europea. El Protocol d’ajudes econòmiques finançades amb càrrec al Fons Europeu per als Refugiats i Fons Social Europeu data del 2012 i es van actualitzant disposicions concretes anualment.
Segons el conveni de la Direcció General de Migracions, tenen dret a aquestes ajudes les persones reconegudes com a refugiades i apàtrides, persones amb estatut reconegut de protecció subsidiària, sol·licitants d’asil o de protecció subsidiària, persones acollides a un règim de protecció temporal, o persones que han estat reassentades o que estan sent-ho.
Serà requisit mancar de prou recursos econòmics per a satisfer les necessitats a què va destinada l’ajuda i tenir diversos informes d’entitats socials, així com també la documentació de sol·licitant d’asil. Els sol·licitants han d’acreditar insuficiència econòmica i una sèrie de certificats (de vida laboral i d’ingressos) que avalen la necessitat, amb revisions trimestrals.
Les persones que resideixen en centres de migracions poden optar al que es denomina ajudes de butxaca, sempre que no es reben dins del servei d’acolliment temporal. Aquestes ajudes giren al voltant de 50 euros per mes, 18 si són menors d’edat. També els que estiguen a punt d’eixir d’un centre d’acolliment podran rebre prestacions, per facilitar-los l’eixida, en un pagament únic des de 347 a 792 euros, en funció de la grandària de la família (d’un membre a sis, respectivament). Són incompatibles amb les ajudes per a persones que no residisquen en un centre.
Finalment, hi ha un tipus de subvencions per a persones independentment de si resideixen en un centre de migracions o no. Són ajudes complementàries, de transport, educació i sanitat. Entre les ajudes de caràcter sanitari s’inclouen ulleres, fàrmacs i pròtesis, que necessitaran una justificació pressupostària en cas de superar els 150 euros, excepte en el cas dels fàrmacs. Les educatives són tant d’escolarització com de reforços d’aprenentatge, que van des de beques de guarderia fins a uniformes escolars, passant pel transport, menjador i activitats extraescolars (fins a 200 euros). S’inclouen també les matrícules universitàries i el material didàctic.