L’alerta massiva per a demanar a la població que no isquera de casa durant la vesprada del 29 d’octubre pogué haver-se enviat almenys dues hores abans. Segons ha pogut confirmar elDiario.es, l’empresa que gestiona el 112 va ser avisada poc després de les 18 que s’enviaria una alarma a tots els mòbils. Aquest advertiment, no obstant això, no es va enviar davant els dubtes de la consellera de Justícia i responsable de la coordinació d’Emergències, Salomé Pradas i davant l’absència del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no va arribar fins passades les 19.30 a la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi). L’alerta va acabar enviant-se a les 20.11, ja amb desenes de morts i desapareguts.
El president de la Generalitat, Carlos Mazón ni estava ni se l’esperava. La DANA més dura i terrorífica del segle XXI assotava València i el seu màxim responsable polític va anar d’acte en acte i va celebrar un copiós dinar amb una periodista per a parlar, no del temporal, sinó de maniobrar per a canviar sense concurs la direcció de la televisió pública. Al capdavant d’una crisi de magnituds mai vistes estava la consellera Pradas. Va ser ella, i no Mazón, a qui a les 19.45 encara li explicaven la situació, la que va decidir que a les 20.11 es llançara l’alerta massiva per a avisar la població que no circulara. L’avís va arribar tard, amb el barranc del Poio i el riu Magre desbordats des de feia hores i arrossegant vides, vehicles i cases.
Podia haver-se llançat l’alerta massiva abans i amb un missatge més contundent? Sí. Segons ha pogut confirmar elDiario.es de fonts d’Ilunion IT Services, l’empresa que gestiona el sistema de telefonades d’emergència, a les 18.10, el responsable de l’operativa del 112 ja estava avisat que s’enviaria una alerta a tots els mòbils pel temporal. També se li va notificar que s’instaria els ciutadans a seguir les instruccions que es donarien a través d’À Punt, la televisió pública valenciana.
Aquest avís, no obstant això, es va quedar en standby durant més de dues hores i no es va enviar fins a les 20.11, quan la consellera Pradas va decidir que es llançara i després d’un ardu debat entre els tècnics sobre el contingut del missatge que s’havia de traslladar, segons ha constatat elDiario.es amb fonts tècniques i polítiques d’Emergències de la Generalitat, de la Diputació de València i de les institucions dependents del Govern d’Espanya. Contactats per aquest periòdic, des de la Conselleria de Justícia i Interior no han volgut fer cap comentari. A preguntes d’aquest diari, l’empresa Ilunion no ha oferit cap versió oficial d’aquesta informació.
A les 18 del 29 d’octubre, en la reunió del Cecopi, el centre de coordinació d’emergències, ja estaven informats que el barranc del Poio transportava 1.725 metres cúbics per segon d’aigua –quasi quatre vegades el cabal del riu Ebre– i que la presa de Forata havia començat a desembassar pel perill de desbordament. La informació obtinguda per elDiario.es apunta que la decisió de no enviar l’alerta a les sis de la vesprada va ser política, no tècnica, ja que l’empresa que gestiona els serveis d’emergències va ser avisada que s’enviaria aquest avís quan a penes passaven deu minuts de les sis de la vesprada.
Fonts del Ministeri de Transició Ecològica també van confirmar a aquesta redacció que, cap a les 18, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, va posar damunt de la taula la possibilitat d’enviar “alertes massives a tota la població” mitjançant el sistema Es-alert a tots els mòbils de la província de València.
Fonts d’Emergències consultades per aquest diari expliquen que, cap a les 19 hores i després de diversos recessos en el Cecopi amb la consellera entrant i eixint, Pradas va informar els participants en la reunió que s’enviarà l’alerta massiva, encara que poc després de passades les 18 ja s’havia informat la subcontracta que s’enviaria. “Es tarda molt a enviar el missatge d’Es-alert perquè es barallen per com redactar-lo”, lamenta una font present el Cecopi. La consellera, conten aquestes fonts, aparta el seu equip directament en la reunió i es posa a preguntar als tècnics, que dubten molt. “Consulta amb el cap de bombers i el subdirector d’Emergències, entre altres, que no es posen d’acord”, afig. En aquests moments, segons una altra font present en les negociacions del missatge, encara hi ha qui insistia a enviar una alerta que no fora “excessivament alarmant”.
Debat sobre com redactar l’alerta
Durant aquesta hora, la consellera preguntava constantment “què fem?, què fem?”, entrava i eixia de la reunió per a parlar amb el president, però no informava del contingut de la conversa, apunta aquesta font d’Emergències. “I insisteix que la CHX dona informació contradictòria, que el representant diu tota l’estona que no sap què passarà”, afig.
Finalment, i després d’un ardu debat, la redacció per a llançar el missatge a la població s’acaba amb un text succint i poc alarmista: “Alerta de Protecció Civil per les fortes pluges i com a mesura preventiva s’ha d’evitar qualsevol tipus de desplaçament a la província de València. Estiguen atents a futurs avisos a través d’aquest canal i fonts oficials, en X @gva112 i en À Punt”. En els municipis de la Ribera alguns ajuntaments havien llançat missatges i bans hores abans en què demanaven als seus veïns que pujaren a les primeres plantes dels seus edificis.
Passades 19.30 i amb la decisió de llançar el missatge ja presa, va arribar el president de la Generalitat al Cecopi. Diverses fonts presents en la reunió de l’òrgan de coordinació d’emergències han explicat que, en arribar-hi Mazón, van haver d’explicar-li-ho tot de nou. Al cap, aproximadament, de mitja hora des de la seua arribada, Emergències 112 Comunitat Valenciana va enviar, per fi, l’alerta als mòbils de tots els ciutadans de la província de València. Ja era tard: bona part dels municipis estaven totalment inundats i els seus veïns lluitaven per sobreviure.
La informació publicada per elDiario.es també demostra que la consellera d’Interior, Salomé Pradas, no sols debatia a les 19.15 hores sobre el funcionament d’aquestes alertes, tal com va avançar la Cadena SER, sinó que una hora abans, a les 18.10, ja s’havia informat l’empresa que gestiona les emergències a València que es prendria aquesta mesura, encara que finalment no es va fer el pas. Pradas va mentir inicialment en assegurar que no va ser fins passades les 20 que va tindre coneixement que existira aquest sistema d’alertes en els mòbils, quan un tècnic la va informar d’això.
La reunió del Cecopi va arrancar a les 17 del 29 d’octubre i a les 17.35 ja estava damunt de la taula l’alerta hidrològica del riu Magre i del Xúquer a partir de la confluència amb Algemesí. A les 17.40, la consellera va parar la reunió durant mitja hora per a prendre un període de reflexió.
A les 17.59, la CHX va comunicar que l’embassament de Forata havia obert comportes i a les 18 que el barranc del Poyo transportava 1.725 metres cúbics d’aigua per segon. Va ser en reprendre’s la reunió que el mateix Polo va informar d’aquestes dades i, davant la situació que es vivia, va suggerir la possibilitat de llançar l’alerta massiva. Només deu minuts després, els serveis d’emergència van ser avisats que s’enviaria l’alarma.
A les 18 entraven 2.000 telefonades en el 112 amb una espera de 4 minuts
Passades les 18, les telefonades al Servei d’Emergències també començaven a acumular-se. Des de primera hora del matí, fonts del 112 expliquen a aquest diari que van tindre un volum molt elevat de telefonades que va anar en augment a mesura que avançava el dia.
Segons documentació a què ha tingut accés aquesta redacció, a les 18.14 el temps d’espera per a les telefonades al Servei d’Emergències era de quatre minuts. En aquesta hora en curs, van entrar més de 2.000 telefonades que havien de gestionar més d’una trentena d’empleats. L’allau era tal que es va reforçar el personal per al torn de la vesprada assignant hores extres o reclutant empleats que tenien previst lliurar aquest dia. Si bé les fonts del 112 consultades descriuen com a “habitual” que es reforce el personal quan es preveu un dia complicat, admeten que mai havien viscut una situació tan desbordant com la del 29 d’octubre.
A les 20.38, quan la major part dels pobles afectats ja estaven totalment inundats, el temps d’espera en el 112 era de més de nou minuts i hi havia quasi un centenar de telefonades en cua. Tantes van ser les telefonades d’auxili que el 112 va col·lapsar i moltes víctimes van acabar telefonant a Guàrdia Civil i altres forces de seguretat per a demanar ajuda i rescats.