L’alcaldessa de València, María José Catalá, va postular dimarts la ciutat com a candidata per a acollir la pròxima edició de la Copa de l’Amèrica de vela, la seu de la qual per al 2024 és Barcelona, després de descartar-ho València mesos arrere per la milionària inversió necessària.
Les opcions de la capital valenciana, no obstant això, són remotes. Segons els experts, passarien per una victòria dels suïssos d’Alinghi, país que, com que no disposa d’eixida a la mar, buscaria una seu com ho va ser València el 2007. Per això, els contactes amb Ernesto Bertarelli, amo de l’equip, no haurien de demorar-se. Més complicat seria si repetira victòria el Team New Zealand, equip que davant els problemes per a desenvolupar la competició al seu país ha triat finalment Barcelona, ciutat que pretén consolidar-se com a seu també de l’edició següent del torneig. Si guanya algun altre dels equips, la cosa més lògica seria que s’emportaren l’esdeveniment als països respectius.
María José Catalá, després de reunir-se amb el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, va assegurar que “la València que vol liderar no és la que deixa passar oportunitats”, va parlar de la recuperació de la celebració de la Copa de l’Amèrica. Va explicar “l’important que és per a la ciutat posar-se en marxa”, i va afirmar que “per a fer-ho València necessita comptar amb els seus principals empresaris, amb els seus representants, que a més, en el cas de Vicente Boluda, és una persona compromesa amb València”.
Catalá va reiterar dimarts la intenció de treballar perquè la ciutat torne a ser seu de la Copa de l’Amèrica i va indicar que el seu equip de govern farà “tot el possible perquè siga així”. “Posarem tota la carn a la graella perquè València recupere la Copa de l’Amèrica. Des d’ara mateix ens posem a treballar en aquest repte”.
La primera edil va assenyalar que per a València “sorgirà un competidor que no teníem” amb anterioritat en aquest procés, la ciutat de Barcelona. “Es converteix per a aquesta edició pròxima en un competidor que no tenia València”, va dir.
Al seu torn, va atribuir aquesta circumstància a “la falta de convicció i d’aposta de l’anterior govern” local de la capital valenciana, el Govern del Rialto format per Compromís i el PSPV, “per aquesta ciutat”. Catalá va asseverar que aquest executiu “va deixar passar” l’“oportunitat” que València es presentara per acollir de nou la competició internacional de vela.
Sobre si hi haurà implicació de l’empresariat en aquesta recuperació de la Copa de l’Amèrica per a València, Vicente Boluda, que va comparéixer al costat de Catalá després de la reunió, va assegurar que “per descomptat que sí”. “L’empresariat hi està implicat i està secundant, sobretot l’alcaldessa en aquesta recuperació de la Copa de l’Amèrica. És molt important, no sols per a la ciutat, sinó per al port i tota la seua zona”, va afegir.
Boluda, que va al·ludir a la transformació del port de la ciutat i de tot el seu entorn a partir de la celebració de dues edicions de la Copa de l’Amèrica, va assenyalar que “segur” que la capital valenciana comptarà amb inversió privada per a aquest esdeveniment esportiu. “Segur que hi comptarà, segur. Ja que no ens donen uns Jocs Olímpics, almenys la Copa de l’Amèrica”, va afegir.
Preguntat pel suport econòmic privat de què el govern local parlava anterior i reclamava per a optar a ser de nou seu, Boluda va assegurar que “mai” es va dirigir a ell “ningú” d’aquest equip per demanar finançament en favor de la Copa de l’Amèrica. “Jo presidisc una de les associacions empresarials més importants que hi ha a València i a mi no se m’ha dirigit ningú, mai, mai. Amb la qual cosa...”, va dir. Amb tot, en aquell moment l’empresariat sí que va donar suport a la realització de l’esdeveniment, però mai va verbalitzar públicament la possibilitat d’aquest suport econòmic.
El febrer del 2022, el Govern valencià va descartar acollir la competició, ja que, segons els seus càlculs, havia de garantir un cost de 180 milions d’euros, susceptibles de reduir-se en funció dels inversors privats, però a priori sense cap mena de garantia sobre aquest tema.
Dels 180 milions d’euros calculats pel Consell, 30 corresponen al cànon, 50 a despeses d’organització i entre 90 i 100 a construcció de noves infraestructures i remodelació de les ja existents.
En la reunió, en què també va participar Ignacio Boluda, María José Catalá va manifestar “l’objectiu del Govern municipal de col·laborar amb l’empresariat valencià, perquè la ciutat no perda ni un sol dia de faena amb la finalitat d’aconseguir una València més competitiva, que atraga més inversió i que reba fons del govern estatal per a impulsar infraestructures necessàries com les ferroviàries del Corredor Mediterrani” i en aquesta línia “l’alcaldia dona la mà a l’empresariat per a reivindicar i lluitar perquè s’agilitzen aquestes obres”, va puntualitzar Catalá.
El futur de la Marina
Pel que fa al futur de la Marina després de la dissolució del Consorci, María José Catalá va dir que implica la creació d’un ens en què hauran d’estar representades les tres administracions competents. “Per tant, esperem la presa de possessió de Carlos Mazón per posar en marxa aquest ens, amb una posició forta de l’Ajuntament, perquè no volem que passe com amb Fira València”, va ressaltar.
L’alcaldessa també va parlar amb Vicente Boluda d’altres projectes pendents com la Marina d’Empreses que no es poden resoldre per la inseguretat jurídica i estan revisant-se tots els organismes autònoms i els seus interlocutors, valorant la professionalitat i l’experiència.
“Ja vaig dir en el seu moment que creia que el futur de la Marina, i el futur després de la dissolució del consorci implicava un ens de què formaren part les tres administracions competents: el port, per descomptat; la Generalitat, perquè té la competència en la làmina d’aigua, i l’Ajuntament de València, per raons evidents, perquè això és terreny de la ciutat”, va exposar.
Preguntada si el nou òrgan gestor de la Marina assumirà els treballadors de l’anterior consorci, la responsable municipal va afirmar que “hi ha molts problemes que no estan resolent-se, que no es poden resoldre per la indefinició jurídica de l’organisme que gestiona la Marina”.
“Els treballadors, les concessions, els concessionaris, els projectes que hi ha pendents, les inversions que venen a la Marina, els projectes com Marina d’Empresa i altres que estan ací i que volen enlairar i seguir avant”, va esmentar.
Catalá va assegurar que per a ella és “una prioritat” la Marina i va apuntar –com va dir en la presa de possessió com a alcaldessa– que la “preocupa i molt”. “Per tant, serà una de les primeres qüestions que pose en marxa”, va assegurar.
Revisió d’organismes autònoms
Així mateix, preguntada si a curt termini hi haurà una nova persona responsable de la Marina, la primera edil ha respost que “ara mateix” estan “revisant-se tots els organismes autònoms, totes les direccions”. No obstant això, va asseverar que hi ha hagut “un canvi de govern” i va assenyalar que “és molt possible que en tots aquests organismes autònoms canvien les persones, els interlocutors”.
Sobre si ja té al cap alguna persona concreta per a dirigir la Marina, Catalá va afegir que “això ja és demanar molt”. “Crec que la primera cosa és començar a treballar, que l’equip de govern està fent-ho amb els tècnics, i a partir d’ací buscar els millors professionals”, va concloure.