Després que l’any passat el primer estat d’alarma i el confinament impediren la celebració del Primer de Maig als carrers, en aquesta ocasió sí que se celebraran concentracions (amb aforament controlat i tenint en compte els condicionants sanitaris) en diverses ciutats del territori valencià. Estem, no obstant això, davant una jornada marcada per la pandèmia i per les conseqüències econòmiques que la COVID-19 ha tingut en els treballadors i en el mercat laboral.
Aquesta mateixa setmana hem conegut les dades de l’EPA (enquesta de població activa) relatives al primer trimestre que donen dades preocupants. A pesar que hi ha 3.700 aturats menys (394.300 valencians desocupats), la veritat és que hi ha 40.000 ocupats menys (1.993.800 empleats, la qual cosa suposa baixar dels dos milions de treballadors per segona vegada en tres anys, després que passara en el segon trimestre del 2020 durant la primera onada de la pandèmia). Això es tradueix en el fet que hi ha menys demandants d’ocupació, siga per desesperança de trobar faena o perquè es recorre a l’economia submergida.
Els últims mesos han estat marcats pels ERTO (expedients temporals de regulació d’ocupació) que, tal com destaquen des de les organitzacions sindicals, han actuat de ‘salvavides’ de l’ocupació. No obstant això, en les últimes setmanes veiem que han començat a presentar-se ERO (expedients de regulació d’ocupació), que sí que impliquen acomiadaments, i que afecten directament sectors clau. Els principals exemples els trobem en casos com els de Ford o la banca, amb la reestructuració que estan duent a terme grans bancs com CaixaBank –arran de la fusió amb Bankia– o BBVA.
Aquest tipus de circumstàncies afecta sobretot els sectors més precaritzats, amb ocupacions temporals i de menys qualitat. L’exemple més clar en són els joves –com alertava aquesta mateixa setmana el Banc d’Espanya, un de cada tres joves menors de 30 anys no tenen ingressos–. Precisament, l’observatori de la joventut de la Generalitat Valenciana reflectia que per al 90% dels joves valencians l’accés a un lloc de treball és la seua preocupació principal.
Un “parèntesi” en la recuperació
Encara que la pandèmia ha tingut efectes evidents sobre l’ocupació, “sobretot en allò relacionat amb el turisme, l’hostaleria, el transport...”, el secretari general de la UGT-PV, Ismael Sáez, considera que tan sols suposa un “parèntesi” en la recuperació. El que ha esdevingut en el sector de l’automoció, un sector “sotmés a una revolució” i “evidentment lligat al consum”, o en el sector financer, “immers en un canvi de model”, no considera Sáez que estiga directament relacionat amb la crisi sanitària que ha assotat el planeta els últims quinze mesos. Respecte a l’evolució de l’ocupació, el dirigent d’UGT-PV considera que, si bé les dades no són bones, “no són preocupants” amb comparació a les que s’han registrat en altres primers trimestres de l’any: “Veurem que es produirà una recuperació en els pròxims trimestres”, pronostica, tot i que alerta, “una altra cosa serà veure quina és la qualitat de l’ocupació que es recupere”.
El secretari general de CCOO-PV, Juan Cruz, també veu “lleus símptomes de recuperació”. Tots dos dirigents aplaudeixen els ERTO com una eina que ha permés “salvar l’ocupació”. “Per primera vegada el PIB ha caigut molt més que l’ocupació i la destrucció de llocs de treball, almenys de moment, no és rellevant”, assevera el líder de CCOO-PV, que confia que els ERTO “no acaben convertint-se en ERO”. En aquest sentit, igual que Sáez, coincideix que el sector financer està duent a terme un “reajustament” que ha estat pausat des de fa quinze mesos: “Entre el 2008 i el 2021 la banca ha perdut 100.000 treballadors a Espanya per la concentració”. La situació en la indústria, per contra, la qualifica de preocupant: “Si alguna cosa ens han ensenyat aquests mesos són moltes febleses i l’excessiva dependència de determinats sectors. El sector s’ha de reconfigurar. També recorda, igual que Sáez, que els que més pateixen la crisi són els sectors més precaritzats i que pateixen més temporalitat, com és el cas dels joves, ”però també les dones i els majors de 55 anys“, apuntava el líder d’UGT-PV.
Tots dos sindicats coincideixen que s’han de reprendre les reivindicacions prèvies a la pandèmia, i que se centren a reclamar al Govern el compliment de compromisos com la modificació de la reforma laboral del 2012, elaborada pel Govern de Mariano Rajoy, o la pujada del salari mínim interprofessional fins a deixar-lo en el 60% del salari mitjà.
De la seua banda, la secretària general de CGT, Ana Belén Martínez Villar, carrega contra el sistema, que “centrifuga i expulsa del mercat laboral a tot aquell que considera que no és vàlid”, i advoca: “Ja que no hi ha faena per a tots, cal repartir-la i ha de ser digna, ja que hi ha milers de famílies que no tenen cap dels seus components ocupats”. “Hem de fer-nos-ho mirar, perquè, fent un paral·lelisme amb la COVID, el sistema està actualment amb respiració assistida”, explica Martínez Villar, que denuncia la “feminització” de la pobresa i la precarietat laboral que pateixen els joves.