“En els sistemes de precipitació que deixen quantitats d’aigua molt altes el que s’espera per a la mitjana del conjunt de la Mediterrània peninsular és que hi haja un augment d’1,5 litres per metre quadrat, però això és una mitjana per a tota la conca, és a dir, caldria multiplicar aquests 1,5 litres per metre quadrat per tota la superfície de la Mediterrània peninsular, és moltíssima aigua. Dit d’una altra manera, la quantitat d’aigua a conseqüència de precipitacions extremes s’incrementarà entre un 5% i un 10% fins a l’any 2060 respecte del que ha plogut en els últims 40 anys”.
Ho va assenyalar dijous Peio Oria, delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) de Navarra en el marc del Fòrum Nacional de Meteorologia i Comunicació del Canvi Climàtic celebrat en el Caixaforum de València. Les jornades, que continuen divendres, estan organitzades per la radiotelevisió valenciana À Punt i han aconseguit reunir els meteoròlegs de totes les televisions d’Espanya, públiques i privades. El director general d’À Punt, Alfred Costa, va advocar per arribar a un pacte amb la societat per a aconseguir una comunicació clara i rigorosa que ratifique la informació meteorològica com un servei públic.
L’objectiu és promoure la lluita contra el canvi climàtic a través dels espais meteorològics amb unes xarrades en què també participen científics i divulgadors en unes jornades que es poden seguir en directe per streaming a través del web apuntmedia.es/meteocom.
En la ponència ‘Freqüència i intensitat de la precipitació associada a grans depressions en la península ibèrica?, Peio Oria va destacar que, analitzant la suma de precipitacions extremes des del 1965 fins al 2021, la major part s’han produït aquest segle. Per exemple, en la conca mediterrània i en la del Cantàbric sis dels 10 episodis més extrems se situen en aquest segle i cinc, en el període 2012 a 2020.
Per part seua, el president de l’Associació de Comunicadors de Meteorologia (Acomet), Carlos Macías, va assegurar que, perquè un informador meteorològic puga comunicar bé, és imprescindible que tinga el suport “de la comunitat científica, perquè dona la seguretat de traslladar un missatge fiable”, i també saber adaptar aquest missatge a un “llenguatge més comprensible i senzill” que la gent puga entendre.
Segons el parer de Macías, l’“home de l’oratge” de Castella-la Manxa Media (CMM), la realitat del canvi climàtic és “molt complicada” i cal traslladar-la a l’espectador “de la millor manera possible, amb un missatge clar” i perquè entenguen que el “temps constreny i està en mans de tots fer del planeta un lloc millor”.
Jorge Olcina, catedràtic de geografia en la Universitat d’Alacant i director del Laboratori de Climatologia d’aquesta institució, va advertir que, davant el “problema més important que ha d’afrontar la humanitat en aquest segle XXI i que anirà manifestant-se progressivament”, no es pot “abusar del missatge excessivament extremista, radical o catastròfic, perquè és un procés que ens acompanyarà al llarg d’aquest segle”.
Per a Olcina, “és urgent la necessitat d’adaptació, adaptació energètica complint els terminis que ha marcat Europa”. El calfament “seguirà i toca preparar-se per minimitzar i mitigar el procés; complint la normativa en matèria territorial i en matèria de canvi climàtic seria prou, però cal complir-la”.
Així doncs, els principals reptes en matèria d’ordenació del territori en el que queda de segle són “la sostenibilitat com a principi rector; la incorporació del canvi climàtic i els riscos naturals en la planificació territorial, que ha de considerar els recursos i els riscos del medi natural, a més del disseny d’una infraestructura verda i d’indicadors per a avaluar les accions de l’ordenació territorial”.
El responsable de Climatologia de *Aemet en la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, va comentar que per a comunicar bé la informació meteorològica cal tindre “bones dades” i elaborar missatges que “siguen recognoscibles per als ciutadans”.
Al seu judici és important crear “narratives de proximitat, interpel·lant directament al ciutadà i posant exemples del seu poble, la seua província o la seua comunitat, i adequades perquè l’usuari comprenga el problema al qual ens enfrontem”.
El delegat valencià de *Aemet, Jorge Tamayo, va explicar que “el clima ha canviat, que no és el mateix de fa 30 anys” i que hi ha fenòmens meteorològics nous que “cal saber com comunicar-los”. Per això, va destacar que espera que aquest divendres, quan haja acabat el *MeteoCom, s’aconseguisca un pacte nacional de mitjans de comunicació que convertisca els espais del temps en vehicles de sensibilització de la nova realitat climàtica.
La consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Isaura Navarro, va destacar en la inauguració el fet que se celebre aquest fòrum en la Comunitat Valenciana perquè “els valencians tradicionalment hem estat sempre pendents del temps” i va subratllar “la importància de la comunicació com a peça clau en la conscienciació de la ciutadania”.
Com transmetre la informació a la ciutadania
A la vesprada es va desenvolupar la taula redona sobre ‘El paper *concienciador de les televisions: la importància dels comunicadors’, moderada pel meteoròleg d’À Punt, Lluís *Obiols, i amb la participació dels presentadors del temps Mónica López (TVE), Mercedes Martín (Antena 3), Mario Picazo (eltiempo.es), Tomás Molina (TV3) i els divulgadors José Miguel Viñas i Andreu Escrivà. A diferència del que ocorre als Estats Units, que aposten pel fatalisme i prefereixen impactar amb imatges, Mario Picazo que ha intervingut des de Califòrnia, ha contat que allí prevalen les emocions abans que el rigor científic. Ací no obstant això, els meteoròlegs espanyols consideren que poden arribar millor a la ciutadania des del positivisme i donant solucions en la vida diària.
Coincideixen no obstant això, Mónica López, meteoròloga de TVE1, i el divulgador Andreu Escrivà que difondre els avanços en mitigació del canvi climàtic, aconsegueix l’efecte de relaxació en l’audiència. Mercedes Martín, oceanògrafa i presentadora del temps amb *Brasero, un programa amb enorme audiència en Antena 3, adverteix que és necessari adaptar el missatge al mitjà per a arribar als ciutadans.
Per al divulgador José Miguel Viñas, no cal perdre temps a contrarestar els discursos negacionistes perquè només són una “minoria sorollosa”, especialment en xarxes socials.
Tomás Molina, meteoròleg de TV3, respon a una pregunta de per a què tindre fills si moriran per culpa del canvi climàtic. La seua resposta ha sigut tranquil·litzadora: “No estem davant la fi del món, hi ha futur, serà diferent, però hi ha futur”. Per això aposta, d’igual manera que Jonathan Gómez Cantero (Iberdrola), per comptar les coses de manera positiva sense catastrofismes, amb un discurs d’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic.
En el que si que hi ha hagut un quòrum total és en què la responsabilitat no sols és del ciutadà, sinó també de les empreses i els governs.
Programa per a aquest divendres
Aquest divendres a les 9.30 hores es reprendrà el Fòrum Nacional de Meteorologia i Canvi Climàtic amb la conferència de Marta Ferri (*Aemet) que porta per títol ‘Divulgació meteorològica per a l’àmbit escolar i altres col·lectius’. Li seguiran les ponències de Carme *Llasat (doctora en Ciències Físiques de la Universitat de Barcelona) sobre ‘El repte de la ciència per a comunicar el canvi climàtic i contribuir a una societat més sostenible’ i *Samira *Khodayar (directora del grup de meteorologia i climatologia del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani-*CEAM) sobre ‘Acceleració dels impactes del canvi climàtic al Mediterrani’.
A continuació, tindrà lloc la taula redona ‘Comunicació i repercussió del canvi climàtic: estil i construcció del relat en televisió i xarxes socials’, moderada per Joan Carles Fortea, meteoròleg i presentador d’À Punt, en la qual participen Isabel Zubiaurre (La Sexta), Carmen Corazzini (Tele 5), Benito Fuentes (Aemet), els divulgadors de meteorologia i canvi climàtic en xarxes socials Víctor M. González i Juan Antonio Salado, i un meteoròleg de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (Forta).