Les comunitats autònomes exigeixen al Govern central més participació en la Llei audiovisual. Els titulars dels consells audiovisuals de Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana consideren que “el projecte de llei no s’adequa a l’entorn audiovisual ni a les competències autonòmiques” i reclamen als grups parlamentaris que presenten esmenes per descentralitzar la gestió.
En una compareixença conjunta, Antonio Checa, Roger Loppacher i José María Vidal, presidents dels consells audiovisuals d’Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana, respectivament, han expressat el seu malestar pel que fa al projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres el 30 de novembre passat: “El text no es correspon amb un Estat autonòmic”, denuncien. La norma, en fase de tramitació parlamentària, limita les competències autonòmiques, les centralitza en la Comissió Nacional de Mercats i Competència i retalla la capacitat d’acció dels organismes autonòmics en matèria de protecció de menors, discursos d’odi, publicitat encoberta o desinformació, denuncien els responsables dels organismes independents.
Els presidents, que representen territoris que sumen un 46% de la població espanyola, reclamen una modificació de la distribució competencial per a poder participar en les revisions de continguts en plataformes digitals. Analitzada la redacció de la norma, apunten que queden fora de l’àmbit de la televisió a demanda i les plataformes audiovisuals, on el sector es desenvolupa i on més continguts es consumeixen. “En el món digital s’han de compartir esforços”, reclamen. “Hauríem de tindre competències en aquest àmbit, perquè és el que es consumeix i es consumirà, és on pot haver-hi riscos”, ha apuntat el responsable de l’audiovisual català, que insisteix a “tindre la capacitat d’incidir en aquests continguts per vetlar pels drets de la ciutadania en aquest àmbit”.
Al marge de la distribució competencial, els titulars dels tres organismes reclamen que la llei incorpore les televisions públiques autonòmiques al sistema de repartiment de recursos. El projecte de llei preveu que les plataformes de streaming amb seu a Espanya han d’aportar un percentatge dels seus ingressos anuals –un 1,5%, segons el text aprovat– per finançar la Corporació de Radiotelevisió Espanyola, però no esmenta les cadenes autonòmiques, que, indiquen, han experimentat una pèrdua d’ingressos publicitaris per la competència dels continguts digitals.
Sense especificar la quantitat i sense rebaixar el finançament a Televisió Espanyola, els presidents remarquen la capacitat de les televisions autonòmiques com a dinamitzadores culturals i la seua aportació al sistema audiovisual estatal. En una primera estimació, els tres apunten que podria valorar-se el finançament sobre la base de la població de cada territori autonòmic i de l’audiència dels canals públics. “No hauria de reduir-se el finançament al servei públic d’RTVE, sinó traslladar-se als autonòmics, que han vist minvada la seua publicitat pel trasllat al món en línia”, subratllava Loppacher, mentre que Vidal ha recordat que els canals autonòmics recullen “la riquesa i la diversitat espanyola”.
“Aquest projecte de llei a penes té en compte que la realitat audiovisual en l’entorn digital va mes allà de la M30 i ha de construir-se des de la suma de les pluralitats. Si aspirem que Espanya es constituïsca en un hub audiovisual de referència, les històries i les cultures diverses i plurals han de constituir part essencial d’aquest nou treball. No entenem que un govern que aposta per la descentralització no aposte per la cooperació entre diferents administracions”, ha recalcat el president del consell valencià.
Els titulars dels tres consells autonòmics demanen als grups parlamentaris que presenten esmenes sobre la base de les al·legacions que van fer durant el període d’exposició pública. En aquestes, reclamen que les autoritats reguladores autonòmiques tinguen veu col·laborant amb la Comissió de Mercats i Competència. Sobre l’acord del Govern amb Esquerra Republicana de Catalunya, el text final del qual no han analitzat, han mostrat la seua esperança que supose més suport per a totes les produccions que no siguen només en llengua castellana.