Els pressupostos de la Generalitat Valenciana del 2024, els primers que dissenya l’aliança del PP i Vox, han fet de la despesa pública racional la seua bandera. Des de l’entrada de l’executiu autonòmic del PP i Vox que presideix Carlos Mazón, els seus dirigents han advocat per una reducció de la despesa que consideren innecessària, entre la qual incorporen els assessors, els secretaris autonòmics i els directors generals, amb una retallada de conselleries, secretaris autonòmics, directors generals i assessors. El líder del PP va decidir tindre dues conselleries menys i els alts càrrecs consegüents que l’anterior executiu i reduir a la meitat els assessors, anunciant aquesta mesura com un estalvi de tres milions d’euros en despesa supèrflua.
El Consell redueix la presència d’alts càrrecs, però aquests veuran notablement millorades les seues condicions salarials. El projecte de llei de pressupostos, que l’executiu va aprovar dilluns, dona peu al fet que els que venen de la funció pública o del sector docent obtinguen beneficis complementaris al seu salari establit. L’articulat de la llei de pressupostos estableix que el 2024 les retribucions “no experimentaran increment respecte de les vigents”, però la pujada salarial va en la lletra menuda.
Com va avançar Valencia Plaza, el projecte de llei conté un article que permet incrementar el salari dels alts càrrecs si aquests són funcionaris, impedint que perden retribucions si passen al segon escaló del Consell. El punt 3, en el títol tercer, estableix que els alts càrrecs que siguen funcionaris poden optar a la retribució equivalent al seu treball en l’administració de procedència. En concret, estableix que “les retribucions, excloent els triennis, dels alts càrrecs que reunisquen la condició de personal funcionari seran, a la seua elecció, les establides en la Llei de pressupostos per als alts càrrecs de la Generalitat o les equivalents a les retribucions que li corresponguen en el lloc de treball que exercisca en la seua administració de procedència, determinades en la relació de llocs de treball o norma que les regule, excloent-hi igualment els triennis”. Aquesta norma exclou els sotssecretaris, que necessàriament han de ser funcionaris per a ser nomenats.
L’article apunta que l’“import, que serà certificat per l’administració d’origen amb detall de les retribucions que efectivament correspondrien al lloc de treball, sense que en cap cas puguen ser superiors, en conjunt i còmput anual, a les establides en la llei de pressupostos per al president de la Generalitat, incrementades en un 15 per cent”. És a dir: que els alts càrrecs, que actualment cobren prop de 66.000 euros, podran veure el seu salari incrementat fins a 90.000 euros, si cobraven aquesta xifra en el seu lloc de l’Administració. Els alts càrrecs que són funcionaris continuen percebent els triennis, al marge del salari base que estableix la Generalitat Valenciana, i els complements per desplaçament o residència.
Malgrat que la meitat dels consellers procedeixen del sector privat, la mesura pot afectar una part important dels membres de diferents escalons de l’executiu autonòmic. Recórrer als funcionaris de carrera és una cosa habitual en els governs de diferent signe polític, encara que la qüestió salarial sempre ha dificultat el transvasament. Per exemple, en la Conselleria d’Hisenda, bona part de la plantilla procedeix de l’Administració de l’Estat, com la consellera mateixa, que és tècnica d’Hisenda. També és habitual en Educació, on molts càrrecs procedeixen de la docència o en Sanitat, que sol incorporar metges a la gestió.
La llei d’acompanyament als pressupostos també preveu un altre complement salarial per als alts càrrecs que compaginen política i docència a través d’una modificació de la llei d’incompatibilitats. La reforma, introduïda a petició de Presidència de la Generalitat, estableix que siga compatible l’exercici del càrrec amb la docència universitària, la docència en centres de selecció i perfeccionament d’empleats públics, així com amb la preparació per a l’accés a la funció pública “sempre que no impedisca o menyscabe el compliment estricte dels seus deures i les seues obligacions, ni comprometa la imparcialitat i la independència en el seu exercici, ni perjudique l’interés públic”. Es permetrà la docència en centres públics i privats en règim de dedicació a temps parcial remunerada, amb una retribució que no podrà excedir un 30% del salari de l’alt càrrec, que és d’uns 66.000 euros per a secretaris autonòmics i directors generals.