Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
16 grandes ciudades no están en el sistema VioGén
El Gobierno estudia excluir a los ultraderechistas de la acusación popular
OPINIÓN | 'Este año tampoco', por Antón Losada

Els veïns que se’n van de zones rurals inundables a València: “No podem viure amb la por de la pluja i arriscar-nos a morir”

Una persona creua amb el seu vehicle el dimarts 5 de novembre el pont construït amb troncs d'arbres per veïns de Godelleta (València) al barranc del Murtal, proper a la zona de la urbanització Los Pinos, després de l'esfonsament del pont original pel pas de la dana del 29 doctubre.

Juan Calleja

València —

0

Els germans Carmen i Antonio Molina van assumir la seua mort el dia en què la urbanització Los Pinos, al carrer de Lugo, 4, de Godelleta, una localitat agrària situada a uns 30 quilòmetres de València, va ser arrasada per les inundacions provocades per la DANA del 29 d’octubre. “Ja n’hi ha prou”, va dir Antonio, de 53 anys, al seu veí Vicente Cabrera, de 70, en algun moment de les més de tres hores i mitja en què es van mantindre agarrats a dues columnes d’un xalet mentre el torrent d’aigua els envoltava per damunt de la cintura. “Una vegada ho acceptes, arriba la calma. Estava sola i em vaig acomiadar de tots”, explica Carmen amb veu tremolosa mentre ensenya un quadern en què ha escrit el que va passar el dia que va morir i va tornar a nàixer.

Les parets de la planta baixa del xalet apariat de Carmen estan marcades per l’aigua de color marró que va entrar de manera salvatge fins a arribar a una altura superior a dos metres. Carmen estava en la cuina cap a les 17.00 quan va veure que la riuada negava el seu habitatge i les finestres tancades podrien trencar-se. I ho van fer. “Ràpidament, vaig pujar al segon pis. En pocs segons surava el sofà de ma casa i l’aigua ascendia per les escales”. 

Com que a penes va tindre cobertura aquelles hores fatídiques, aquesta mestra de 55 anys pegava colps a la paret que comparteix amb la casa de son pare Antonio, a punt de complir 80 anys, per saber si estava bé. Afortunadament, ho estava: va romandre en el segon pis tota la vesprada. Com que no sabia res del seu germà, va agafar una llanterna per a fer senyals al seu xalet, situat davant, i va obtindre una resposta, la del seu nebot. Del seu germà va tindre notícies cap a les 21.00 hores, quan la bassa d’aigua ja havia baixat i des del balcó li va cridar:

—“Ets tu, Antonio?”.

—“Sí, soc jo”.

Dies després de la riuada i amb les tasques incessants de neteja, la família Molina ho té clar: “Ens n’anem, les inundacions cada vegada són més bèsties”. Encara més, “dels 12 habitatges que estem en aquesta comunitat de veïns, crec que ens n’anem gairebé tots”, diu Antonio.

En els últims set anys, aquesta petita urbanització situada prop del barranc d’El Juncar i molt pròxima a una riera per la qual discorre l’aigua perquè no s’inunde la carretera local CV-424 que connecta amb Bunyol, ha patit les conseqüències materials de tres envestides d’aigua que descendien per aquests dos llits desbordats per pluges torrencials. En la del 2018, “l’aigua va entrar un pam d’altura”; en la segona, el 2020, “va ser un metre i mig fora de casa i dins, mig metre”; i “aquesta última quasi ha sigut mortal”. 

“No podem viure amb la por de la pluja i arriscar-nos a morir”, confessa Antonio, que plora d’impotència i ràbia, mentre s’abraça al seu fill major Toni, de 32 anys, amb qui treballa com a fuster. “Si això és cada vegada més freqüent, estarem ací fins que ens liquide?”.

Xalets construïts en terrenys inundables

Segons fonts municipals, de les més de 4.000 persones censades en el terme municipal de Godelleta, prop de 2.000 resideixen fora del nucli urbà, en xalets situats en urbanitzacions i disseminats –habitatges agrupats en un lloc que no es considera nucli de població.

La urbanització en què ha residit fins ara la família Molina està a 6 quilòmetres del poble, on a penes han patit danys per la DANA, mentre que aquesta àrea, en què hi ha altres urbanitzacions i disseminats per la qual discorren els barrancs d’El Murtal i d’El Gallego que desemboquen quilòmetres avall en la rambla del Poio, és la zona zero de la catàstrofe a Godelleta.

“Quan ens van donar les claus el març del 2005 no sabíem que ací hi havia barrancs. Amb el temps, la gent sí que m’ha dit que anys arrere açò s’havia inundat. Jo compre a una promotora que té el permís de l’Ajuntament per a construir cases per a ser habitades, perquè hi confie”, conta Carmen. “Però, clar, en plena bambolla immobiliària… Ací ho deixe, d’acord?”.

El 28 de gener de 2003, data en què la Generalitat va aprovar el Pla d’Acció Territorial sobre la prevenció del Risc d’Inundació a la Comunitat Valenciana (Patricova), es va constatar que a Godelleta no hi havia “zones afectades per risc d’inundació en el municipi”, és a dir, que en el cas de tindre inundacions, no es considerava que podien ocasionar danys en persones, béns i activitats humanes. En l’última revisió del Patricova, aprovada l’octubre del 2015, s’indicaven zones de risc de perillositat geomorfològica en el terme municipal, o siga, la probabilitat que hi haja inundacions en determinades formes (tàlvegs, barrancs, desaparicions de llit, etcètera) i el document ratificava de nou que no hi havia risc d’inundació. 

En el cas de la urbanització Los Pinos, segons el Patricova, únicament va marcada com a zona de perillositat geomorfològica i no com en risc d’inundació, a pesar que els habitatges han patit danys materials de tres inundacions des del 2018 i diversos veïns van tindre por de perdre la vida el 29 d’octubre passat.

Segons recull un dels documents de compravenda de l’habitatge de Carmen Molina firmat el novembre del 2004 amb la immobiliària Avance Inmobiliario del Este SL, s’especifica que la llicència d’obres es va concedir en una comissió del consistori de Godelleta esdevinguda l’11 de març de 2003, un mes i escaig després de l’aprovació del Patricova.

Des de l’Ajuntament de Godelleta al·leguen que “les llicències concedides en aquesta zona” es van adjudicar sobre la base del pla general d’ordenació urbana del 1988, anterior al Patricova i encara vigent –amb modificacions fins al 2018–, i que des de l’any 2007 “no han concedit cap llicència per a construir edificacions de nova planta com la de Los Pinos o Alameda [àrea amb un restaurant i xalets limítrofs, que també va patir greus destrosses fa dues setmanes] en aquestes zones”.

Falta d’informació i solucions tardanes

El gener de 2022, una veïna de la família Molina, Marina Gandía Vergara, va comprar amb la seua parella un xalet en Los Pinos a través de la intermediació de la immobiliària Vostra Casa per 165.000 euros. “Soc d’Alaquàs i el meu nuvi, de Xirivella, poblets a 20 minuts amb cotxe des d’ací. Ens agradava la zona, que era una comunitat de veïns tancada i ens transmetia seguretat”, conta per telèfon.

“Va ser en la primera junta de veïns que ens vam assabentar d’això de les inundacions”, recorda. El consorci d’assegurances havia indemnitzat la comunitat per a reparar murs i la fossa sèptica que havien sigut danyats arran de la inundació del 2020. “Per part de la immobiliària se’ns va ocultar aquesta informació perquè, si ho haguera sabut, no ens hauríem ficat en aquesta casa”, assegura. Sobre això, des de Vostra Casa responen per correu electrònic dient que no han sigut “promotors ni constructors d’aquests habitatges” i deriven aquest diari que parle amb el consistori per veure si pot facilitar més informació.

La jove parella –tots dos tenen 30 anys– va presentar un escrit a l’Ajuntament perquè els confirmaren que Residencial Los Pinos era una zona inundable i que havia patit danys. Assenyalen que la resposta que van obtindre va ser que la urbanització havia patit les riuades del 2018 i del 2020. Després de la inundació de fa dues setmanes, han posat el cas en mans dels seus advocats. “No podem viure ací, i això que ens queden moltíssims anys d’hipoteca”. 

En una reunió mantinguda el 6 de novembre passat entre representants d’aquesta comunitat de veïns i l’Ajuntament de Godelleta, els van informar de les ajudes públiques que podien sol·licitar pels danys causats en els seus habitatges. Dos dies abans, un veí d’aquesta comunitat en representació dels 12 habitatges, va presentar una instància en el consistori per a transmetre la petició que la urbanització es reconega com a zona inhabitable i que se’ls indemnitze pel valor total de la propietat.

“Si ells se’n van d’allí, no es pot vendre, ara mateix estan prop del llit del barranc d’El Juncar”, diu l’alcaldessa de Godelleta, María Amparo Pardo Luján. “El 2020 [en aquell moment era regidora d’Urbanisme] es va plantejar fer un desviament perquè aquesta urbanització deixara de ser llit d’aquest barranc. Si el desviàrem un poc abans, deixaria de passar-hi. És un projecte molt costós i està damunt la taula des de llavors, però ho han de fer des de la conselleria, perquè són els que tenen els recursos econòmics”.

Fonts de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat afirmen que les competències d’aquest projecte són de l’Ajuntament, que al seu torn ha de tindre el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), i que des de la Direcció General de l’Aigua hi ha una col·laboració. “Ara mateix la canalització d’aquest barranc està en procés d’estudi”, apunten, “encara que després de la DANA serà prioritari per a evitar que es tornen a inundar aquestes zones”.

Mentre des de l’Administració pública es deriven la responsabilitat, els inquilins de Los Pinos preparen la documentació i fan tots els processos per a aconseguir una indemnització que els ajude a començar de zero en un altre lloc allunyat de barrancs i zones inundables. S’han reubicat com han pogut a casa de familiars i amics, tal com han fet milers de persones afectades per la DANA en altres poblacions de València, i tan sols dues famílies han dormit en el segon pis de la casa durant aquestes dues setmanes perquè tenen molts animals.

Carmen Molina ha aconseguit llogar un pis a Xest, després de dormir en quatre cases diferents. El seu germà Antonio està a casa de la seua cunyada. Son pare se’n va anar a viure a un pis d’una habitació amb un altre dels seus germans a Quart de Poblet, localitat en què va residir part de la seua vida juntament amb els seus fills i que van deixar el 2005 a la recerca de “més tranquil·litat”.

“Diuen que, pel que ens ha passat, som refugiats climàtics, Carmen”, s’acomiada Antonio, mentre no para de moure’s d’una banda a l’altra ajudant a reparar sa casa i les dels seus veïns. 

Etiquetas
stats