“Seria una llàstima que es quedara sense espais”, comenta Vicent Marzà (Castelló, 1983) abans d’iniciar l’entrevista, en referència al Palau de la Música de València, que depén de l’Ajuntament de la ciutat i estarà tancat almenys un any per a fer reformes després de la caiguda d’uns panells del sostre en una de les sales. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, que dirigeix aquest jove polític de Compromís, està buscant fer buit en la programació del Palau de les Arts i “potser també” en el Teatre Principal, que gestiona, perquè l’auditori valencià puga oferir els concerts d’aquesta pròxima temporada. “Volem buscar una solució entre aqueixos dos espais i presentar-la de manera global”, assenyala. “També estem per a fer front a aquest tipus d’imprevistos”.
Marzà és un dels consellers que repeteixen en aquesta segona legislatura del Pacte del Botànic en què s’ha incorporat al Govern valencià, juntament amb el PSPV-PSOE i Compromís, Unides Podem-Esquerra Unida com a tercer soci. En la negociació del nou executiu autonòmic, la conselleria que dirigeix ha cedit a un altre departament les seues competències d’universitats, investigació i ciència i ha sigut objecte d’estira-i-arronsa la possibilitat que se li restaren competències en cultura, fet que finalment no s’ha produït.
El seu departament ha eixit bastant intacte d’una negociació complicada. Nota que ha salvat les competències de cultura?
Valorem molt mantindre les competències essencials que teníem en la legislatura anterior. Podrem donar continuïtat i, sobretot, consolidar el que havíem iniciat. És especialment rellevant que cultura estiga lligada a educació, perquè, des de l’esquerra, aqueix vincle entre educació i cultura per a transformar la societat és rellevant i no tenia cap sentit, per exemple, que cultura estiguera vinculada a turisme. Canviaria molt la perspectiva a l’hora de dur a terme les polítiques. Teníem previst, i volem aprofundir en això, que la innovació educativa estiga en contacte amb la cultura per ajudar a crear una societat cada dia més crítica. Per tant, ha sigut un bon final de negociació. Les competències que tenim, de manera transversal, tenen molt de sentit ideològic i polític per a millorar la vida de la gent.
La negociació del segon Govern del Pacte del Botànic ha sigut accidentada, però si la comparem amb la de la investidura frustrada de Pedro Sánchez...
L’ha feta bona. La veritat és que hem demostrat, malgrat certs moments de la negociació en què no acabàvem d’estar còmodes, que hem sigut capaços d’arribar a acords una segona vegada, incloent una tercera força dins del Govern. I ho hem fet, si comparem amb el que ha passat en el Govern de l’Estat, en un temps òptim. No hi ha hagut una parada del Govern valencià. En canvi, sobre el Govern de Madrid no podem dir el mateix.
És absolutament increïble que estiguem els mesos que estem sense Govern, els mesos anteriors sense pressupostos, i que no passe res. És una demostració simbòlica i molt significativa que les polítiques essencials estan en les autonomies. I sort d’això, perquè tenim uns pressupostos de l’Estat del PP prorrogats dos anys i no passa res. Els serveis essencials continuen prestant-se, continuem millorant la vida de la gent des dels territoris, des de les comunitats autònomes. La negociació i l’impàs en el Govern de l’Estat posa en valor la gestió de la vida de la gent per part dels territoris i les autonomies. Ningú ho ha posat en valor, però la vergonya que estem passant davant el panorama estatal nosaltres l’estem mitigant.
La legislatura passada, el model de plurilingüisme va tindre sentències a favor i en contra i va ser objecte de polèmica. Continuarà desenvolupant-se amb normalitat?
Sí. Hi ha una llei que està implantant-se amb normalitat i està avançant en els centres educatius. De fet, l’aplicació arribarà a la secundària durant aquesta legislatura. No hi ha previst cap canvi. Està funcionant bé i el que volem és fer una aposta real perquè els xiquets aprenguen les tres llengües (castellà, valencià i anglés).
Ja ha començat a aplicar-se en infantil i primària. Quin feedback té dels resultats?feedback
És ràpid, però veiem que està funcionant bé. Estem aplicant el que ens van aconsellar les universitats valencianes des de les unitats per a l’educació multilingüe. Sabem que el que estem aplicant està confirmat acadèmicament i científicament en altres llocs d’Europa i del món. El Consell d’Europa ens va felicitar i ens va posar com a referència a escala europea de l’ensenyament de llengües per al conjunt de territoris d’Europa. Vaig anar a explicar el nostre model, perquè ens van posar com a referència atés el procediment que hem dut a terme en tindre en compte a les universitats i posar en valor una llengua pròpia per a aprendre altres llengües.
Un altre cavall de batalla, sobretot en campanya electoral, és el dels barracons en els centres. És veritat que la legislatura passada n’hi hagué una reducció, però s’haurà acabat al final d’aquesta legislatura, mitjançant el pla Edificant, amb un fenomen que dona tan mala imatge.
Els barracons estructurals, sí, s’hauran acabat. És a dir, aquells que no té sentit que estiguen. Ho hem dit sempre. No té sentit que ens trobàrem centres íntegrament en barracons que no tenien ni la planificació feta, ni el projecte per a fer el centre, ni el solar. No hi havia cap previsió. Posaven barracons per eixir del pas i hi deixaven els xiquets nou, deu i onze anys. En l’eliminació d’aqueixos barracons estructurals hem avançat moltíssim. Si tot va bé, aquest curs tindrem cinc o sis centres educatius nous. Se n’afegiran molts més. Fins ara n’havíem construït 21 i s’afegiran aquests.
El pla Edificant es basa en la col·laboració amb els ajuntaments. Això agilita les construccions escolars?
Ho està fent bé perquè s’ha descentralitzat la gestió, encara que els diners els posem nosaltres. Tenim ja més de 1.000 milions d’euros previstos, 764 ja adjudicats en uns quants municipis, amb les seues anualitats, que estan començant a executar-se. Per tant, el mecanisme funciona, els ajuntaments estan funcionant i, sobretot, hi ha una qüestió que deixa les crítiques de l’oposició fora de joc. Ajuntaments del PP i de Ciutadans estan entrant en el pla. De fet, una de les primeres obres que es van acabar del pla Edificant va ser en un ajuntament de Ciutadans. Deien que era un instrument que no funcionaria, però els seus mateixos alcaldes els desmenteixen. És una eina útil.
Alguns docents estan preocupats per la inclusió. El decret no preveu un augment de la dotació pressupostària. Si cal assumir en les aules gent molt diversa i no se’ls donen recursos...
Entenc aqueixa preocupació, però aqueixa realitat ja existia. Nosaltres hem fet un marc nou per a atendre la diversitat en els centres educatius i estem posant més recursos. L’àrea que ha crescut més en personal és precisament la de l’atenció a les necessitats educatives especials. A més, hem augmentat els desdoblaments. Tenim més de 6.000 professors més que quan vam arribar al Govern valencià. Una bona part d’aqueixes persones han anat destinades a desdoblaments, reforços i atenció a xiquets amb necessitats específiques. Hem creat una direcció general d’educació inclusiva precisament per a desenvolupar el decret i fer un model inclusiu efectiu. Per a nosaltres és molt important la cohesió de la societat a través de l’educació.
L’increment de professorat està traduint-se en la reducció de ràtios d’alumnes per aula?
Estàvem en 30 i hem baixat a 25 i a 23 en alguns municipis. En secundària estaven en 35 i hem baixat les ràtios a 30.
I en hores de docència volen baixar de 20 a 19?
Això és. Hem recuperat més professorat del que es va perdre en la crisi. Les retallades del PP van despatxar menys gent de la que hem recuperat nosaltres. Això servirà per a poder dedicar més hores a la coordinació, a la formació i al fet que el professorat puga anar renovant-se pedagògicament. En secundària, tots tindran una hora menys de dedicació directa amb l’alumnat, i en primària recuperem el tutor generalista en tots els centres. Això implica que hi haurà més capacitat per a atendre de manera més individualitzada cada alumne.
Però l’escola concertada està sent bel·ligerant en contra de la reducció de ràtios...
No hi ha cap argument pedagògic per a defensar que hi haja més xiquets per aula en els centres educatius. Nosaltres apliquem la nostra competència i entenem que atendre millor els alumnes passa per baixar les ràtios.
En la concertada, “com més alumnes, més ingressos, això és inadmissible”
Per què creu vosté que no volen els col·legis concertats baixar les ràtios?
És bastant evident. Com més alumnes tenen, més ingressos obtenen. Això és inadmissible si estan realment preocupats per l’educació. Ho hem parlat moltes vegades. Argumenten que és per assegurar la llibertat dels pares de triar l’ideari de l’educació dels seus xiquets i xiquetes. Tracten de cobrir-ho políticament, però es tracta d’un argument econòmic. No pot ser que els xiquets no siguen més ben atesos. De fet, estan millor. Les famílies de la concertada amb que parle, en els centres que he pogut visitar, diuen que estan millor ara, perquè tenen Xarxa Llibres [programa de gratuïtat de llibres de text], més professorat que abans i millors condicions pel fet d’haver-hi menys alumnes per aula. El professorat de la concertada també assenyala que pot atendre millor els xiquets i xiquetes. Això és el que fem nosaltres: centrar-nos en el que és millor per a l’alumnat. El criteri econòmic i de negoci ha d’estar fora de l’educació sostinguda amb fons públics.
Hi havia una proposta de fer una llei valenciana d’educació. Serà viable aquesta legislatura? Depén del Govern central?
El debat sobre el model d’educació que volem i el marc normatiu que necessitem en el sistema educatiu públic valencià el tenim en marxa i el continuarem. Ara bé, a escala estatal, la inseguretat és total. El Govern en funcions actual tenia una proposta de llei que obligaria a adaptar la nostra normativa. Però per a fer-ho caldrà que hi haja un ministeri i una proposta estatal. Dit això, el model valencià cal construir-ho més enllà de l’estatal. Ha de passar per exercir les nostres competències i ha d’estar basat en la cohesió social, en un criteri transformador de l’educació i que ajude la innovació. Volem que el sistema públic educatiu valencià siga un referent en innovació i renovació pedagògica. Ho és gràcies al professorat i al treball que està fent-se, però volem que ho siga de manera sistèmica. És un dels grans reptes que tenim.
Per això hem creat una direcció general d’innovació i ordenació en què posarem tot el nostre esforç amb vista a una educació igualitària. Aqueix pla de coeducació dotat amb 67 milions ha d’executar-se i fer-se real perquè no hi haja discriminació a les aules i es puga conviure en igualtat a les aules de ben menuts. És molt important que no hi haja cap desigualtat d’inici i que, si n’hi ha, puga corregir-se via l’educació. També ho és l’enllaç amb la cultura i amb l’activitat física, que tan important és en els centres i sobre la qual a vegades no es fa prou èmfasi.
Parlem de cultura. L’associació d’actors i actrius es queixava l’altre dia que no es compleix el pla Fes Cultura, vigent fins al 2021. Hi ha una certa sensació que en matèria cultural no s’han assolit els objectius.
A tots els que estimem la cultura ens agradaria estar més amunt. Però si mirem el balanç d’aquests anys, som el territori que més ha crescut en tots els indicadors. Per exemple, hem crescut un 71% en espectadors d’arts escèniques, un 151% en ajudes a les arts escèniques, hem duplicat els visitants en museus, el pressupost del circuit cultural i les contractacions d’actors i actrius s’han multiplicat també. Si no ho recorde malament, hem contractat uns 200 actors i actrius en produccions pròpies, i això el PP a penes en contractava 10 cada any. El problema és que partíem de molt avall. Aqueix creixement exponencial encara no està portant-nos als nivells que la cultura necessita.
Aquesta legislatura cal mantindre l’esforç i continuar avançant. I ací sorgeixen unes dificultats que aquest segon Govern del Botànic ha de resoldre. No s’entén la singularitat de la cultura per part de molta normativa administrativa i d’hisenda. Cal modificar-la. Vaig insistir molt en un punt de l’Acord del Botànic que planteja adaptar la normativa a la singularitat cultural.
“No es pot tractar igual una empresa cultural que una de transport”
Es tractaria d’agilitar la gestió?
D’agilitar la gestió i de comprendre que no es pot tractar igual una empresa cultural que una empresa de transport, perquè no té les mateixes necessitats. I a l’hora de contractar, de subvencionar, que el sector tinga múscul, no pot tindre les mateixes limitacions una empresa cultural, que genera coneixement benestar i llocs de treball, que una empresa d’un altre sector. Aqueixa és una de les meues apostes personals en l’acord.
Es replantejarà el pla estratègic Fes Cultura?
Els índexs d’execució són elevats. La majoria dels objectius estan assolits o en execució. És evident que cal continuar apostant. L’aposta econòmica ha sigut important. Hem passat de 74 a 100 milions de pressupost. Cal continuar apostant econòmicament i organitzativament, mitjançant institucions. Un aspecte important és la coordinació amb les diputacions i l’assumpció d’una bona part dels instruments culturals d’aqueixes corporacions.
“Ja he demanat reunions amb els tres presidents de diputacions”
Aqueix procés es portarà a la pràctica o és un desig?
Ja he demanat reunions amb els tres presidents de diputacions per a tractar aquesta qüestió i parlar de com ens coordinem institucionalment en l’àmbit cultural. La nostra proposta passa per una coordinació efectiva. Algunes institucions són d’àmbit de país o haurien de ser-ho.
Es refereix, per exemple, a la Institució Alfons el Magnànim?
Així és.
Quina seria la fórmula perquè l’assumira la Generalitat?
Ens agradaria tindre una Institució de les Lletres Valencianes, d’àmbit de país, per a donar suport a la creació, a la reflexió i a l’edició des del públic. Aqueix és el camí que volem recórrer i per això he demanat les tres reunions. Es tracta d’anar concretant amb les diputacions que vulguen sumar-se a un camí de llarg abast, per a buscar solucions estratègiques que beneficien la cultura.
Pel que fa a les grans infraestructures, el Museu de Belles arts de València acaba d’incorporar nou director, el Palau de les Arts ja ho va fer, l’IVAM tindrà nou procés en un any... Considera una assignatura superada la direcció d’aqueixos centres de referència?
Hem trobat el procediment adequat i aqueix procediment ens ha portat a les persones que necessitàvem. Es tracta de procediments participats per la societat civil i pel món de la cultura que estan donant respostes molt bones, captant persones d’un nivell altíssim. Hem de continuar per aqueixa via. Estem molt contents en el Palau de les Arts de la direcció artística de Jesús Iglesias Noriega. El seu projecte ha obert el coliseu a altres disciplines i a la gent de la cultura d’ací sense perdre l’excel·lència i la internacionalització. Està ben encarat. En el mateix sentit, l’explosió cultural que ha protagonitzat el Centre del Carme-Cultura Contemporània ha sigut gràcies a la nova direcció de José Luis Pérez Pont i al projecte que iniciem en l’anterior legislatura. Continuarem apostant per aquest tipus de procediments, que serveixen per a agitar culturalment la societat i que el sector puga tirar avant.
Pel que fa a la política partidista, una vegada superat tot el procés d’eleccions generals, europees, autonòmiques i locals, en quina situació ha quedat Compromís, segons el seu punt de vista, després d’haver perdut representació en el Congrés i en el Parlament Europeu, quedar molt bé a la ciutat de València, però no tant a Alacant i Castelló?
L’anàlisi és complexa, perquè els escenaris electorals han sigut molt diversos. Hem vist, com a fet important i positiu, que l’electorat valencià no actua de manera unívoca, sinó que reflexiona i canvia en funció de cada escenari. Això ens ha d’obligar a aprendre i a situar-nos estratègicament d’una altra manera. El balanç és positiu per tal com hem consolidat la principal força d’esquerres, transformadora, valencianista i ecologista que ha tingut aquest país. Tenim més alcaldies que en la legislatura anterior, una representació municipal molt potent, participem dels governs de les diputacions de València i Castelló i en el Govern de la Generalitat estem en disposició de consolidar el que havíem iniciat. Per tant, el meu balanç és positiu tenint en compte l’efervescència amb què vam créixer.
Els projectes que creixen de manera tan sobtada no solen tindre un nivell de consolidació com el que hem tingut. Si s’estudien els casos en l’Estat espanyol i a Europa, normalment es produeixen baixades més intenses que la que hem experimentat en Compromís. Dit això, cal continuar avançant. Necessitem al País Valencià una força d’esquerres, transformadora, que siga oberta i sume encara més gent. Compromís és un instrument que ha d’obrir-se a molta més gent.
Davant la possibilitat d’altres eleccions generals a pocs mesos vista, al Senat han iniciat una experiència amb un grup confederal molt heterogeni en què Compromís està amb Más Madrid d’Íñigo Errejón, els “comuns” d’Ada Colau, Andalucía Adelante i altres. Com veu aqueixa confluència, atés que en solitari no han tingut molt d’èxit?
En cada moment cal veure-ho. Tinc clar que les decisions que prenem en Compromís estan estrictament centrades en el País Valencià i no es poden centrar a Madrid ni en qualsevol altre lloc. Hem de mantindre aqueixa singularitat i obrir-nos a col·laborar horitzontalment. Per això crec que confluir no és la paraula. Es tracta de col·laborar d’igual a igual. Al Senat ens hem presentat cadascú per la seua part i hem sumat després.
La coalició “A la Valenciana” que van fer amb Podem li va semblar massa dependent?
En “A la valenciana” hi havia una estructura orgànica en territori valencià d’un altre partit. En aquest cas, no. Per tant, no és el mateix model. No hi ha ací cap referència orgànica de Más Madrid, per exemple. Som projectes territorialment molt ancorats, molt arrelats. El nostre ho ha de continuar sent. Però estem oberts a col·laborar. Ho hem fet amb la Chunta Aragonesista, presentant les seues propostes. Aqueixa col·laboració entre les diferents esquerres de l’Estat espanyol ha de continuar i no ha d’implicar en cap cas una subordinació del País Valencià.
“Vaig demanar que Compromís confluïra en un partit; continue pensant-ho”
L’alcalde d’Alzira, la segona ciutat més important que governa Compromís, Diego Gómez, s’ha donat de baixa com a afiliat perquè no s’ha donat cabuda a la representació de Gent de Compromís. Què li sembla?
Em sembla normal que ho haja fet. Compromís va nàixer des de l’inici en part gràcies a l’empenyiment de la societat civil valenciana que reclamava una unió de les forces de l’esquerra transformadora i de país. Es va obrir la porta a la participació de persones que no militaven en cap partit. Vaig ser un dels que va demanar que Compromís confluïra en un únic partit. Continue pensant-ho. Els partits que conformen la coalició no ho han volgut així. Hi ha gent que no s’ha sentit còmoda amb això. Cal avançar. Si algun dels partits no vol, des del Bloc hem de donar cabuda a aqueixa gent. L’important és que els instruments servisquen al país. I si cal refundar, obrir, perquè la gent es puga sentir còmoda participant-hi, ho hem de fer. Han de poder participar-hi de manera activa.
Però l’alcalde de València Joan Ribó participa activament de la direcció sense ser membre de cap dels tres partits de Compromís.
S’ha de saber combinar la participació de persones que no tenen carnet de cap partit amb la presa de decisions de manera conjunta. A escala local i comarcal ja ho fem. En les assemblees de Compromís participa tothom, sense mirar quin carnet tenen. Hem de continuar avançant en estructures de país en què la veu de tots siga escoltada. Aquests quatre anys ens hem centrat molt a governar i no tant en el treball orgànic. Crec que fa falta un instrument potent, estructurat. En Compromís cap molta més gent de la que hi ha.
Implica dissoldre els tres partits, el Bloc, Iniciativa i Verds-Equo?
Els instruments estan al servei del país i no es tracta de quins partits el formen sinó que siga útil.