El consell d’administració de València Plataforma Intermodal i Logística (VPI Logística) va aprovar divendres passat l’adjudicació de quatre illes o parcel·les de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) a les empreses Grupo Raminatrans, QA Pimba, MSC i Medlog Iberia, firmes que van presentar les seues ofertes i van optar al dret de superfície per a desenvolupar els seus projectes empresarials en les instal·lacions de la plataforma logística.
Com va informar eldiario.es, l’adjudicació de VPI Logística (empresa participada per l’Autoritat Portuària de València en un 98,4% del capital) està condicionada a la finalització de les obres i la recepció del condicionament dels terrenys per part de l’Ajuntament de València.
No obstant això, no tot el consell d’administració, integrat per l’Autoritat Portuària de València (amb una participació majoritària del 98,4%) l’Ajuntament de la ciutat, la Generalitat Valenciana i l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (SEPES), va votar a favor d’aquesta adjudicació provisional de les parcel·les.
Crida l’atenció que el SEPES, organisme dependent del Ministeri de Foment, departament que ha de determinar si la polèmica ampliació nord del port de València requereix una altra declaració d’impacte ambiental (DIA) que avalue els canvis fets sobre el projecte original, es va abstindre en la votació i, per tant, no va avalar aquest procediment. Dels dos representants de la Generalitat, Inma Orozco (Compromís) també es va abstindre. Emilio Obiol (PSPV), director general de Ports i Aeroports i Costes, va votar a favor. Per part de l'Ajuntament, la vicealdesa socialista Sandra Gómez va delegar el seu vot en la APV.
Una qüestió que no és fútil, tenint en compte que és el mateix SEPES el que ha licitat i adjudicat per import de 5,3 milions d’euros les obres d’adequació de l’entorn de la ZAL, necessàries perquè siguen recepcionades per l’Ajuntament. Serà llavors quan les adjudicacions provisionals es consoliden definitivament.
L’abstenció demostra els dubtes de l’organisme estatal respecte al procediment administratiu. També posen en evidència les discrepàncies sobre aquest tema existents entre el PSPV i Compromís.
L’adjudicació es va produir a pesar que el pla urbanístic per a donar cobertura legal a la ZAL està de nou en els tribunals pendent de sentència, arran de la denúncia presentada per la plataforma ‘Horta és futur, no a la ZAL’ per presumptes irregularitats urbanístiques.
El Pla Especial de la ZAL va ser impulsat, aprovat i signat el desembre del 2018 per la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana i, segons els denunciants, és pràcticament idèntic al que ja va ser declarat nul el 2009 i el 2013 pel TSJCV, una nul·litat confirmada el 2015 pel Tribunal Suprem.