“En la figura 4 s’observen els resultats del monitoratge de qualitat de l’aire dels diferents barris de València, representatius de la mitjana aritmètica dels diferents punts mostrejats dins de l’àrea geogràfica de cada barri de la ciutat. En la figura 4 s’observa que les pitjors condicions de qualitat de l’aire es donen en les principals entrades i eixides de la ciutat i la zona pròxima al port. Això és pel fet que els principals focus d’emissió de contaminants que afecten la qualitat de l’aire són el trànsit i les emissions derivades del port”.
L’informe “Recopilació i anàlisi de mesures correctores òptimes per a la mitigació d’emissions de GEI i altres contaminants a la ciutat de València”, elaborat per la Universitat Politècnica de València (complet al final de la informació) es pronuncia en aquests termes pel que fa a les zones més afectades per la contaminació ambiental a la ciutat i el seu origen.
L’informe, en què ha participat Edgar Lorenzo, investigador del grup Tecnologies d’Informació contra el Canvi Climàtic de la UPV, es basa en els mesuraments fets al llarg de l’any passat amb una xarxa de sensors amb més de 600 unitats distribuïdes per tota la ciutat. Sobre la base d’aquests mesuraments, es conclou que “les zones on s’observen pitjors condicions de qualitat de l’aire i on s’han identificat les zones vulnerables en funció dels equipaments comentats (ancians, xiquets, malalts o persones que fan esport a l’aire lliure), es donen a l’entrada oest i nord de la ciutat, on hi ha una gran quantitat de trànsit i equipaments importants dels col·lectius vulnerables esmentats. També en la zona confrontant al port que, malgrat tindre una qualitat de l’aire mitjana-alta, també té grans col·lectius vulnerables”.
Quant a la situació de la ciutat per zones, “per a avaluar si els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) en els barris avaluats compleixen el límit legal establit, s’ha calculat l’interval de confiança al 95%. Aquest interval indica el rang de valors en què no podem estar segurs si el valor de NO2calculat en un barri està per damunt o per davall del límit legal”.
L’interval de confiança al 95% obtingut en aquest estudi ha sigut de (37,07; 42,93). És a dir, “si el valor de NO2 calculat en un barri és de 38 micrograms per metre cúbic, no podrem estar segurs si el valor real del NO2 d’aquest barri està per damunt o per davall del límit legal establit”.
Tenint això en compte, “entre els barris de València analitzats, s’ha obtingut que el 39,6% superen el límit legal de 40 micrograms per metre cúbic, un altre 39,6% tenen un NO2 inferior a aquest límit i el 20,8% restant tenen un valor de NO2 que està dins de l’interval (37,07; 42,93), per la qual cosa no es pot assegurar que el NO2 d’aquests barris supera el límit establit o no”.
L’informe planteja mesures correctores òptimes “per al control i la mitigació de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) i altres contaminants generats pel trànsit urbà”. Entre aquestes, destaquen l’aplicació efectiva de les zones de baixes emissions (ZBE) que restringeix o limita l’entrada de vehicles altament contaminants en àrees urbanes específiques; l’establiment de peatges i tarifes de congestió en àrees urbanes amb nivells alts de trànsit amb l’objectiu de desincentivar l’ús de l’automòbil i fomentar l’ús del transport públic o formes de transport més sostenibles; la promoció de vehicles nets; infraestructura per a vehicles elèctrics; millora del transport públic; foment de la mobilitat activa; i gestió del trànsit i planificació urbana.
Sobre l'informe, Edgar Lorenzo ha explicat a eldiario.es que “l'informe és d'un projecte que va durar des de 2021 fins a 2023 i els resultats estan basats en mesuraments realitzats per dosimetria passiva des de l'any 2016 fins a 2023”. Sobre la situació ambiental a la ciutat en l'últim any tenint en compte les polítiques de mobilitat aplicades pel nou equip de Govern del PP i de Vox, Lorenzo ha comentat: “Enguany continuem fent mesuraments i per les dades que anem recaptant veiem que l'emissió de contaminants ha augmentat. Ull, això no significa que la qualitat de l'aire, que es mesura en concentració, haja empitjorat. Això és perquè en eixa concentració de contaminants que es queda suspesa en l'aire intervenen molts altres factors com el climatològics. Per tant, no podem saber si la qualitat de l'aire ha empitjorat fins que no acabe l'any perquè cal analitzar moltes dades, però el que sí que podem saber és que les emissions han augmentat”.
Feta esta puntualització, l'expert ha afirmat que el canvi polític que hi ha hagut a l'Ajuntament és un dels causants d'este augment: “Abans hi havia un discurs molt clar, per exemple, en favor dels carrils bici i de la mobilitat sostenible. El carril bici és fonamental perquè estàs tractant d'implementar un canvi de mentalitat en la política de mobilitat. Quan passes d'impulsar carrils bici per tota la ciutat, a no sols frenar la seua construcció, sinó fins i tot revertir-los en algunes zones que consideres que no han d'estar, estàs introduint un canvi en el missatge que trasllades a la ciutadania en matèria de mobilitat. Això és el que realment afecta. El mateix que amb la Zona de Baixes Emissions, que el que es projecta és que ho interessa és evitar aplicar restriccions, quan s'hauria de traslladar un missatge de busca de modes de transport que no contaminen”.
L’alcaldessa de València, María José Catalá, va comentar fa poc que, segons les dades de les estacions municipals, l’últim any s’ha detectat un descens de la contaminació atmosfèrica: “Jo, per descomptat, confie en els mesuraments que fa l’equip de l’Ajuntament de València, és el mateix de l’anterior equip de Govern. Confie també en el mètode, que és el que s’ha establit en la ZBE i que no difereix del que aplicava l’anterior equip de Govern. No està condicionat per una decisió política, són estacions que donen uns resultats i que em consta que són diferents dels d’aquest professor de la UPV. Però és el sistema de mesurament de l’Ajuntament”.