El 3 d’agost passat es publicava en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) la resolució de la Conselleria de Sanitat que deixava sense efecte les últimes restriccions que quedaven vigents en el territori valencià en matèria de prevenció per la Covid-19, entre les quals, la prohibició de fumar a les terrasses dels establiments hostalers. La valenciana era l’última autonomia que mantenia aquesta mesura –les Balears l’havien eliminada unes setmanes abans–. En tots dos casos, els governs autonòmics han canviat de color arran dels comicis autonòmics del 28 de maig, amb executius progressistes donant el relleu a consells governats per la dreta –el PP a les Illes i populars i Vox a la Comunitat Valenciana.
L’investigador del Servei de Salut i Farmacoepidemiologia de Fisabio (Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana), Salvador Peiró, ha explicat que “legalment no era suportable” mantindre la prohibició de fumar a les terrasses després de la finalització de la situació de crisi sanitària, però ha reclamat lleis antitabac: “Fumar mata moltes més persones que la Covid i és molt més perillós”.
Peiró, en una entrevista a Europa Press, ha assenyalat pel que fa a la decisió del Consell que dirigeix el popular Carlos Mazón que aquest veto no es podia mantindre, perquè “es va adoptar basant-se en l’estat d’emergència i, en acabar-se la situació de crisi sanitària, no pot prolongar-se una mesura basada en una llei que ja no existeix”.
No obstant això, ha recalcat que “la cosa més raonable” és “promulgar lleis per a reduir el tabaquisme amb Covid o sense”, perquè “el tabac mata moltes més persones” que el virus. De fet, a Espanya es calcula que causa 40.000 o 50.000 morts anuals.
Per això, les mesures per a controlar el tabac en espais oberts com ara les terrasses són “importants”, però no per la seua incidència en infeccions respiratòries causades per virus com la Covid, sinó perquè ajuden a reduir el tabaquisme general.
Així doncs, des de Salut Pública defensen lleis antitabac que no sols suposen un control dels espais on es permet fumar, sinó que també reculla altres mesures dissuasives, com pujar “molt” el preu del tabac.