“Hem detectat una tendència ascendent des de l’any 2018, que es dispara a partir del 2021, després de la pandèmia, de consultes relacionades amb salut mental entre adolescents entre 12 i 16 anys, tant en atenció primària com en urgències. En la major part dels casos es tracta de temes relacionats amb ansietat o trastorns de conducta, però també amb autolesions, que és diferent dels intents de suïcidi reals. És important separar tots dos conceptes, perquè les autolesions o idees de mort són una manera d’expressar un malestar, però no significa que en tots aquests casos hi haja un desig real de llevar-se la vida”.
El coordinador de l’oficina de salut mental de la Conselleria de Sanitat, Francisco Pérez, i la psiquiatra infantil Nuria Yáñez, mostren la seua preocupació per la tendència a l’alça dels problemes de salut mental i malestar emocional dels adolescents, unes situacions les causes de les quals reconeixen que en aquests moments no tenen plenament identificades amb estudis concloents. No obstant això, des de la seua experiència professional coincideixen en alguns aspectes que poden originar aquest al·luvió de consultes: “En la nostra opinió pot estar relacionat amb factors sociològics i amb les noves maneres de relacionar-se a través de les xarxes socials, que es van potenciar amb la pandèmia. En aquesta mena d’interaccions socials l’impacte de les opinions dels altres en una etapa la vida com és l’adolescència pot tindre conseqüències importants”.
Els psiquiatres apunten els condicionants socioeconòmics com un agreujant d’aquests casos, ja que “en famílies amb un nivell econòmic més baix la pandèmia ha generat molts problemes i això també ha pogut afectar-hi”. En definitiva, “es tracta d’un conjunt de factors que caldrà estudiar amb el temps” i aconsellen demanar ajuda si les famílies detecten en aquestes franges d’edat “un canvi de comportament que siga continuat en el temps en el sentit d’aïllar-se en les relacions amb familiars o amics”.
Els casos detectats a les aules valencianes avalen les opinions dels experts. Els centres educatius s’han convertit en un dels espais en què salten les alarmes, atesa la formació del professorat. El curs passat es van registrar 1.600 conductes relacionades amb el fort malestar emocional, entre conductes autolítiques, ideació i temptatives de suïcidi. La detecció d’aquests casos s’ha multiplicat per quatre des que es detallaren en el registre d’incidències el 2018, una qüestió que té en alerta la Conselleria d’Educació, bolcada en la detecció precoç i en la prevenció. Aquestes conductes afecten el 0,2% de l’alumnat i són multicausals: opera l’ambient escolar, el familiar, si es dona assetjament o situacions de violència, el mateix historial emocional de l’alumne i les qüestions psicològiques o les malalties mentals.
Les mesures de prevenció de les conductes relacionades amb el suïcidi van començar a incrementar-se fa cinc anys i arran de la pandèmia s’han anat actualitzant, incorporant nous informes, protocols i la coordinació amb altres recursos d’Educació, Sanitat i Polítiques Inclusives. El 2018 es va modificar el registre d’incidències per detectar casos diferenciats d’assetjament, ciberassetjament, conflictes i desgranar les temptatives de suïcidis i autolesions. Des de llavors s’han publicat guies de treball i protocols per a professors i el professorat de tots els centres que reben fons públics es forma en detecció i prevenció de les conductes suïcides.
Les incidències s’emmarquen en una tendència global, un augment del malestar generalitzat i de la detecció dels problemes de salut mental més greus, unes manifestacions de patiment que es concentren en la població més jove. Les conductes autolítiques detectades pels centres educatius no es produeixen necessàriament a les aules, matisa Educació, sinó que “es detecten comportaments en el context vital dels adolescents, que el personal educatiu considera que s’haurien d’abordar i tractar per ajudar des de diversos fronts socials a tractar i ajudar en cada cas”.
La consellera d’Educació, Raquel Tamarit, arran de la situació en l’institut La Moreira de Mislata, l’equip directiu del qual ha dimitit per no tindre recursos per a gestionar 15 casos de risc de suïcidi, va afirmar recentment que per part del seu departament s’estan dotant recursos, però hi ha un problema de salut mental que s’ha d’abordar de manera coordinada.
Formació al professorat i alumnat
Un dels aspectes en què Educació, Sanitat i Polítiques Inclusives posen el focus és en la formació afectivoemocional. Des d’aquest curs els alumnes de secundària dels centres públics valencians reben tallers, xarrades i jornades específiques per a previndre i abordar les conductes suïcides. A través del programa Imprescindibles, elaborat amb psicòlegs clínics, es fan tallers amb els alumnes de segon i quart de l’ESO per a treballar les emocions, buscant que l’alumnat se senta rellevant i siga capaç d’abordar qüestions lligades al desenvolupament de la vida. Als professors, amb qui es treballa prèviament per detectar si hi ha casos d’assetjament o quines dinàmiques operen a l’aula, se’ls aporta una guia d’actuació perquè els educadors aprofundisquen el treball socioemocional durant les tutories. El programa preveu debats i diàlegs al voltant de situacions quotidianes o problemes concrets que hagen tingut els alumnes i pretén treballar els aspectes de superació de dificultats.
Observatori de la convivència
Seguint la línia de coordinació entre administracions, el Consell va formalitzar la setmana passada la creació de l’Observatori de la Convivència, que sorgeix del decret d’igualtat i convivència en el sistema educatiu valencià. L’Observatori és un òrgan col·legiat de deliberació, assessorament i participació que està integrat per persones vinculades a les àrees de les conselleries d’Educació, d’Igualtat i Polítiques Inclusives, de Justícia i de Sanitat; així com les administracions locals, personalitats de prestigi i representants d’entitats socials i ONG dedicades a la protecció de la infància, la defensa dels drets de les persones LGTBI, els menors amb diversitat funcional i els drets de la població gitana i la població migrant, o d’origen migrant.
També està representada en l’Observatori la comunitat educativa a través del Consell Escolar Valencià, les associacions de mares i pares d’alumnes, el professorat, l’alumnat i els equips directius dels centres docents; els Cossos i Forces de Seguretat, la Fiscalia de Menors i els mitjans de comunicació.
Comissió contra l’assetjament escolar
Entre les 50 propostes de la comissió d’estudi contra l’assetjament escolar de les Corts Valencianes, aprovades en l’últim ple, hi ha una sèrie de mesures per a abordar el malestar col·lectiu. La primera és fer proves semestrals per a mesurar la situació emocional de l’alumnat, de manera individual i col·lectiva.
“La millora de la convivència i la cultura de la no-violència en la infància requereix un canvi metodològic en el mateix sistema educatiu”, perquè es base en “la cooperació, la tutoria entre iguals, l’ajuda mútua i en un aprenentatge fonamentat sobre la inquietud i l’interés de l’alumnat”, apunta el dictamen de la comissió.
Els parlamentaris, assessorats per mig centenar de compareixents i experts, advoquen per un tractament conjunt dels problemes emocionals dels alumnes, un canvi de valors educatius, accions encaminades a actuar sobre les bases de la violència i comptar amb el protagonisme de l’alumnat.
Telèfons d’ajuda:
• Telèfon de l’Esperança: 717 003 717
• Emergències: 112
• Associació Barandilla: 91 18 53 85
• Telèfon Contra el Suïcidi: 911 385 385
• Ajuda a persones amb risc suïcida: 024