La història sempre ocorre dues vegades: la primera com a tragèdia i la segona, com a farsa. I els cicles polítics no queden exempts d’aquest moviment pendular. La composició de l’executiu autonòmic de Carlos Mazón recorda, quasi com un calc, el primer govern d’Eduardo Zaplana en la Generalitat Valenciana, la primera vegada que els populars van accedir al poder.
El president hui de la Generalitat Valenciana va començar la seua carrera política com a director general de Joventut abrigallat per l’expresident de Cartagena, que hui afronta una petició de 19 anys de presó en el cas Erial. La trajectòria del jove és similar a la del veterà, es considera el seu padrí polític. Més que com dos dibuixos superposats, com en les escoles artístiques la semblança de tots dos executius rau en la tècnica.
La primera majoria del PP va vindre afavorida per un partit d’extrema dreta, Unió Valenciana, que després va ser absorbit pel bloc conservador. Es va nodrir de representants d’altres partits polítics, com Rafael Blasco, que havia sigut conseller en l’època socialista i després seria condemnat per corrupció en el cas Cooperació; i de perfils situats en l’ideari liberal. Aquesta vegada, la majoria ve secundada per Vox, amb tres membres en el Consell, un partit que ha fet de la radicalitat el seu senyal d’identitat i es nodreix d’exmembres del PP com Ignacio Gil Lázaro, i el transvasament de representants procedeix de Ciutadans, amb la portaveu de l’executiu i titular d’Hisenda Ruth Merino com a màxim exponent.
Del calador liberal procedeix Nuria Montes, secretària general de la patronal hotelera de Benidorm (Hosbec). Montes no té carnet del partit, però la seua organització ha exercit d’oposició contra una de les mesures més costoses de la coalició d’esquerres: la taxa turística. Aquesta llei serà de les primeres a ser derogades. Amb la composició de l’executiu, el nucli del poder valencià torna a desplaçar-se a Alacant, tant per procedència com per cultura política. Fins i tot tres dels nous consellers estiuegen en la mateixa urbanització de la costa.
Zaplana es va promocionar com “un liberal per al canvi”; Mazón presenta un govern per la “llibertat” i “per al canvi”. L’alumne aprén del mestre no sols en les formes. L’honra també amb el contingut. Mazón, que no ha optat per perfils marcadament polítics, ha triat tres persones molt vinculades a l’expresident per a carteres de gran responsabilitat, que simbolitzen les seues prioritats polítiques: Susana Camarero, Marciano Gómez i José Antonio Rovira.
Camarero serà vicepresidenta segona i titular d’Igualtat, Serveis Socials i Habitatge. Com Mazón mateix, va entrar en política al costat de Zaplana. Va ser diputada autonòmica el 1995, any que va donar el poder a l’actualment processat per corrupció en el pla eòlic. Va créixer en el partit fins que va arribar l’era de Francisco Camps, en què va passar al Congrés dels Diputats, al Senat i a la Secretaria d’Estat d’Igualtat. Va impulsar, en l’època de Mariano Rajoy, el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i va sonar com a ministra. Hui haurà de gestionar aquestes competències amb uns socis de govern que les neguen.
Gómez, metge i cap de servei a l’Hospital La Fe, procedeix també de l’entorn del de Cartagena. Va ser un alt càrrec en la Conselleria de Sanitat en la primera etapa dels populars, amb tres responsabilitats diferents, i artífex de les privatitzacions d’hospitals que el Govern del Pacte del Botànic va revertir. Destituït per Francisco Camps el 2004, el seu retorn és tota una declaració d’intencions. Sanitat ha sigut un dels eixos centrals de la campanya de Mazón.
Finalment, per a la cartera d’Educació, una altra de les més anhelades en el pacte de govern, Mazón tria José Antonio Rovira. Va exercir com a director general de Personal de la Conselleria d’Educació (2001-2007) i com a director territorial d’Alacant (2013-2014), a més d’altres responsabilitats en el PP, fins a ser diputat autonòmic en la legislatura passada per la circumscripció d’Alacant. El ja conseller ho deixava clar abans de la seua primera reunió: la seua prioritat serà derogar el decret de plurilingüisme per evitar que en les zones exemptes del valencià s’“impose” una llengua.
Cap dels diputats que ha tingut protagonisme en les dues últimes legislatures es veu recompensat en la composició del Consell. En les travesses sonaven els noms de Rubén Ibáñez (Hisenda) i José Juan Zaplana (Sanitat), que es queden de moment com a diputats rasos, igual que Eva Ortiz, avesada en les Corts Valencianes. Mazón opta per un perfil baix, recuperant els gestors de la primera època de majoria del PP. De la segona època, la de Francisco Camps, només beu Vox, amb una exassessora de Rafael Blasco i el vicepresident, exmatador de bous, que va acudir a abraçar-lo a l’eixida del jutjat. Les dues cultures polítiques van xocar fortament en el partit fa vint anys. Ara tornen a trobar-se.